Projecte Norma Civil
Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya

pàgina elaborada per l'Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG
amb el suport del
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Institut de Dret Privat Europeu i Comparat UdG

Sentència de 18 de setembre

Anterior Amunt Següent

 

Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
de 18 de setembre de 2000, núm.
16/2000 (Sala Civil i Penal)

 

Antecedents de fet 
Fonaments de dret 
Part dispositiva 
  
 

 

President:

Excm. Sr. Antoni Bruguera Manté

Magistrats:

Il·lm. Sr. Ponç Feliu Llansa

Il·lm. Sr. Lluís Puig i Ferriol

 

La Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, composta pels magistrats que s’esmenten al marge, ha vist el conflicte positiu de competència que s’ha plantejat entre els jutjats de primera instància núm. 2 de Blanes i núm. 43 de Barcelona per entendre del judici declaratiu de menor quantia instat per l’Ajuntament de Blanes  davant aquell jutjat de la seva localitat sobre reclamació de quantitat.

 

 ANTECEDENTS DE FET 

Primer. En data 1 d’octubre de 1999 l’Ajuntament de Blanes  (Girona) va formular una demanda de judici declaratiu de menor quantia en reclamació de la quantitat de 5.333.332 ptes. contra l’associació Delta Club, domiciliada a Barcelona, carrer C, núm. 000, baixos, i contra X1, domiciliat a L2, carrer C2, núm. 00, 3r 2a, per rescabalar-se d’aquell import, pagat per ell en l’execució de la sentència de 18 de juliol de 1997, dictada per l’Audiència Provincial de Girona en el recurs d’apel·lació núm. 48/1990, en què s’havia condemnat solidàriament Delta Club Barcelona, X1 i l’Ajuntament de Blanes  a pagar la quantitat de 8.000.000 de pessetes a les filles de Y1 (Y2 i Y3) per la mort en accident del seu pare com a conseqüència de l’impacte d’una ala delta que va caure sobre els espectadors que hi havia al passeig P de L. el dia 6 de juny de 1982.

Segon. La demanda esmentada va ser presentada als jutjats de primera instància de Blanes i va correspondre al núm. 2, el qual va acceptar-la tot acordant la citació a termini dels demandats.

Tercer. Un cop citada a termini en el seu domicili de Barcelona l’associació demandada, Delta Club Barcelona, aquesta va comparèixer al Jutjat Degà d’aquesta ciutat i va plantejar una qüestió de competència per inhibitòria que va correspondre al Jutjat núm. 43, el qual, amb l’informe previ del ministeri fiscal, en data 20 de gener d’enguany va dictar una interlocutòria en què va decidir requerir el Jutjat de Primera Instància núm. 2 de Blanes perquè s’inhibís.

Quart. Mitjançant la interlocutòria de 29 d’abril de 2000, el jutjat requerit d’inhibició va rebutjar el requeriment i va comunicar-ho al jutjat requeridor, núm. 43 de Barcelona, el qual, mitjançant una nova interlocutòria, de 17 de maig darrer, va acordar insistir en el requeriment d’inhibició, cosa que va comunicar al Jutjat núm. 2 de Blanes. Tot seguit va remetre les seves actuacions al present tribunal per a la decisió de la qüestió de competència.

Cinquè. Al seu torn, el Jutjat núm. 2 de Blanes també va enviar les seves actuacions al present tribunal, davant el qual ha comparegut l’Ajuntament de Blanes , representat per la procuradora senyora R. R. i dirigit per l’advocat senyor R. R., demanant que es decideixi la qüestió de competència a favor del Jutjat núm. 2 de Blanes.

El ministeri fiscal ha informat d’acord amb allò que disposa l’art. 103 de la Llei d’enjudiciament civil.

S’han complert els tràmits dels articles 104 i següents de la llei esmentada i el dia 14 del mes corrent s’ha celebrat la vista, en la qual el lletrat de l’Ajuntament de Blanes  ha insistit en la seva pretensió.

Ha actuat com a ponent el magistrat del Tribunal Il·lm. Sr. Antoni Bruguera i Manté.

 

FONAMENTS DE DRET 

Primer. El present tribunal és competent per resoldre la qüestió de competència que s’ha suscitat entre els jutjats de primera instància núm. 2 de Blanes (Girona) i núm. 43 de Barcelona, d’acord amb allò que determina l’art. 73.2.c de la Llei orgànica del poder judicial.

Segon. En la demanda de la qual deriva el present conflicte positiu de competència entre els jutjats de primera instància núm. 2 de Blanes i núm. 43 de Barcelona, l'ajuntament d’aquella ciutat demana rescabalar-se dels dos demandants de les dues terceres parts de l’import de 8.000.000 de ptes. que ell va satisfer en la seva totalitat com a conseqüència de la condemna solidària proferida contra les tres parts per l’Audiència Provincial de Girona a causa de la mort en accident de Y1 en haver impactat contra ell una ala delta al passeig P de L. el dia 6 de juny de 1982.

 Tercer. La demanda esmentada exercita, doncs, una acció personal de repetició a l’empara de l’art. 1145 del Codi civil, per virtut del qual el codeutor solidari que ha pagat pot reclamar als seus codeutors la part que correspongui a cadascun, amb els interessos de l’avançament.

Quart. L’obligació dels codeutors solidaris de reembossar al codeutor que ha pagat la part corresponent a cadascú no té designat cap lloc especial per realitzar el reembossament, per la qual cosa aquest reembossament s’haurà de fer —si escau— en el domicili de la part demandada, d’acord amb allò que disposen l’art. 1170 del Codi civil i 62.1 de la Llei d’enjudiciament civil. Però essent aquí dos els demandats —l’un domiciliat a L3 i l’altre domiciliat a L2—, la competència hauria pogut ser —a elecció del demandant— o bé Barcelona o bé l’Hospitalet, però en cap cas L. (art. 62.1.3 de la llei processal civil).

Per tant, el conflicte competencial suscitat entre el Jutjat de Blanes i el Jutjat de Barcelona s’ha de decidir a favor del de Barcelona.

Cinquè. No poden assumir-se, en contra del que s’ha manifestat, els arguments adduïts pel jutge de L. per defensar la seva competència, ja que, com argumenta el de Barcelona en insistir en el requeriment d’inhibició, l’obligació de repetició objecte del present procediment és nova i independent d’aquella en la qual es va dictar la sentència de 18 de juliol de 1997 de l’Audiència Provincial de Girona; acció nova nascuda del pagament realitzat per l’Ajuntament de Blanes  del qual ara pretén rescabalar-se dels seus codeutors solidaris i a la qual s’ha d’aplicar el paràgraf tercer de l’art. 1171 del Codi civil. No escau, perquè és inaplicable al cas, la doctrina de la sentència del Tribunal Suprem de 5 de juny de 1992, esmentada pel Jutjat de Blanes, perquè considera un supòsit de fet diferent.

Per tot això anterior, la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha decidit:

PART DISPOSITIVA 

Declarar la competència del Jutjat de Primera Instància núm. 43 de Barcelona per conèixer del judici declaratiu de menor quantia a què es refereixen els antecedents de fet de la present resolució. Es trametran les actuacions, amb una certificació d’aquesta sentència, al jutjat declarat competent, la qual cosa es posarà en coneixement del Jutjat núm. 2 de Blanes.

Així ho acorda la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i ho signen els Il·lms. Srs. Magistrats esmentats a la capçalera que la componen.

 

 

Universitat de Girona ©Projecte Norma Civil
Institut de Dret Privat Europeu i Comparat

Universitat de Girona

Webmaster: Dr. Albert Ruda