|
Sentència del
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
de 18 de setembre de 2000, núm.
16/2000 (Sala Civil i Penal)
 Antecedents
de fet
Fonaments
de dret
Part dispositiva
President:
Excm. Sr.
Antoni Bruguera Manté
Magistrats:
Il·lm. Sr.
Ponç Feliu Llansa
Il·lm. Sr.
Lluís Puig i Ferriol
La Sala Civil i
Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, composta pels
magistrats que s’esmenten al marge, ha vist el conflicte positiu de
competència que s’ha plantejat entre els jutjats de primera instància núm. 2
de Blanes i núm. 43 de Barcelona per entendre del judici declaratiu de menor
quantia instat per l’Ajuntament de Blanes davant aquell jutjat de la seva
localitat sobre reclamació de quantitat.
ANTECEDENTS
DE FET
Primer. En
data 1 d’octubre de 1999 l’Ajuntament de Blanes (Girona) va formular una
demanda de judici declaratiu de menor quantia en reclamació de la quantitat
de 5.333.332 ptes. contra l’associació Delta Club, domiciliada a
Barcelona, carrer C, núm. 000, baixos, i contra X1,
domiciliat a L2, carrer C2, núm. 00, 3r 2a, per
rescabalar-se d’aquell import, pagat per ell en l’execució de la sentència
de 18 de juliol de 1997, dictada per l’Audiència Provincial de Girona en el
recurs d’apel·lació núm. 48/1990, en què s’havia condemnat solidàriament
Delta Club Barcelona, X1 i l’Ajuntament de Blanes a pagar la
quantitat de 8.000.000 de pessetes a les filles de Y1 (Y2 i Y3) per la mort en accident del seu pare com a conseqüència de l’impacte
d’una ala delta que va caure sobre els espectadors que hi havia al passeig
P de L. el dia 6 de juny de 1982.
Segon. La demanda
esmentada va ser presentada als jutjats de primera instància de Blanes i va correspondre al núm. 2, el qual va acceptar-la tot acordant la
citació a termini dels demandats.
Tercer. Un
cop citada a termini en el seu domicili de Barcelona l’associació demandada,
Delta Club Barcelona, aquesta va comparèixer al Jutjat Degà d’aquesta ciutat
i va plantejar una qüestió de competència per inhibitòria que va
correspondre al Jutjat núm. 43, el qual, amb l’informe previ del ministeri
fiscal, en data 20 de gener d’enguany va dictar una interlocutòria en què va
decidir requerir el Jutjat de Primera Instància núm. 2 de Blanes perquè
s’inhibís.
Quart.
Mitjançant la interlocutòria de 29 d’abril de 2000, el jutjat requerit
d’inhibició va rebutjar el requeriment i va comunicar-ho al jutjat
requeridor, núm. 43 de Barcelona, el qual, mitjançant una nova
interlocutòria, de 17 de maig darrer, va acordar insistir en el requeriment
d’inhibició, cosa que va comunicar al Jutjat núm. 2 de Blanes. Tot seguit va
remetre les seves actuacions al present tribunal per a la decisió de la
qüestió de competència.
Cinquè. Al
seu torn, el Jutjat núm. 2 de Blanes també va enviar les seves actuacions al
present tribunal, davant el qual ha comparegut l’Ajuntament de Blanes ,
representat per la procuradora senyora R. R. i dirigit per l’advocat senyor
R. R., demanant que es decideixi la qüestió de competència a favor del
Jutjat núm. 2 de Blanes.
El ministeri
fiscal ha informat d’acord amb allò que disposa l’art. 103 de la Llei
d’enjudiciament civil.
S’han
complert els tràmits dels articles 104 i següents de la llei esmentada i el
dia 14 del mes corrent s’ha celebrat la vista, en la qual el lletrat de
l’Ajuntament de Blanes ha insistit en la seva pretensió.
Ha actuat com
a ponent el magistrat del Tribunal Il·lm. Sr. Antoni Bruguera i Manté.
FONAMENTS DE
DRET
Primer. El present
tribunal és competent per resoldre la qüestió de competència que s’ha
suscitat entre els jutjats de primera instància núm. 2 de Blanes
(Girona) i núm. 43 de Barcelona, d’acord amb allò que determina l’art.
73.2.c de la Llei orgànica del poder judicial.
Segon. En la
demanda de la qual deriva el present conflicte positiu de competència entre
els jutjats de primera instància núm. 2 de Blanes i núm. 43 de Barcelona,
l'ajuntament d’aquella ciutat demana rescabalar-se
dels dos demandants de les
dues terceres parts de l’import de 8.000.000 de ptes. que ell va satisfer en
la
seva totalitat com a conseqüència de la condemna solidària proferida contra
les tres parts per l’Audiència Provincial de Girona a causa de la mort en
accident de Y1 en haver impactat contra ell una ala delta al passeig
P de L. el dia 6 de juny de 1982.
Tercer. La
demanda esmentada exercita, doncs, una acció personal de repetició a
l’empara de l’art. 1145 del Codi civil, per virtut del qual el codeutor
solidari que ha pagat pot reclamar als seus codeutors la part que
correspongui a cadascun, amb els interessos de l’avançament.
Quart.
L’obligació dels codeutors solidaris de reembossar al codeutor que ha pagat
la part corresponent a cadascú no té designat cap lloc especial per
realitzar el reembossament, per la qual cosa aquest reembossament s’haurà de
fer —si escau— en el domicili de la part demandada, d’acord amb allò que
disposen l’art. 1170 del Codi civil i 62.1 de la Llei d’enjudiciament civil.
Però essent aquí dos els demandats —l’un domiciliat a L3 i l’altre
domiciliat a L2—, la competència hauria pogut ser —a
elecció del demandant— o bé Barcelona o bé l’Hospitalet, però en cap cas
L. (art. 62.1.3 de la llei processal civil).
Per tant, el
conflicte competencial suscitat entre el Jutjat de Blanes i el Jutjat de
Barcelona s’ha de decidir a favor del de Barcelona.
Cinquè. No
poden assumir-se, en contra del que s’ha manifestat, els arguments adduïts
pel jutge de L. per defensar la seva competència, ja que, com argumenta
el de Barcelona en insistir en el requeriment d’inhibició, l’obligació de
repetició objecte del present procediment és nova i independent d’aquella en
la qual es va dictar la sentència de 18 de juliol de 1997 de l’Audiència
Provincial de Girona; acció nova nascuda del pagament realitzat per
l’Ajuntament de Blanes del qual ara pretén rescabalar-se dels seus codeutors
solidaris i a la qual s’ha d’aplicar el paràgraf tercer de l’art. 1171 del
Codi civil. No escau, perquè és inaplicable al cas, la doctrina de la
sentència del Tribunal Suprem de 5 de juny de 1992, esmentada pel Jutjat de
Blanes, perquè considera un supòsit de fet diferent.
Per tot això
anterior, la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de
Catalunya ha decidit:
PART
DISPOSITIVA
Declarar la
competència del Jutjat de Primera Instància núm. 43 de Barcelona per
conèixer del judici declaratiu de menor quantia a què es refereixen els
antecedents de fet de la present resolució. Es trametran les actuacions, amb
una certificació d’aquesta sentència, al jutjat declarat competent, la qual
cosa es posarà en coneixement del Jutjat núm. 2 de Blanes.
Així ho
acorda la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
i ho signen els Il·lms. Srs. Magistrats esmentats a la capçalera que la
componen.
|
