|
Sentència del
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
de 15 de maig de 2000, núm.
9/2000 (Sala Civil i Penal)
 Antecedents
de fet
Fonaments
de dret
Part dispositiva
President:
Excm. Sr.
Antoni Bruguera i Manté
Magistrats:
Il·lm. Sr.
Ponç Feliu i Llansa
Il·lm. Sr.
Lluís Puig i Ferriol
La Sala Civil
i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels
magistrats que s’esmenten al marge, ha vist el present recurs de cassació,
interposat per l’entitat
Loxis, SL contra la sentència dictada en grau
d’apel·lació per la Secció Primera de l’Audiència Provincial de Barcelona el
dia 29 de novembre de 1999, dimanant del judici declaratiu de menor quantia
núm. 207/1997, interposat per X1 La part recurrent ha estat
representada davant d’aquest tribunal pel procurador N. R. C. i defensada
per l’advocat J. C. M. Ha comparegut com a part objecte de recurs X1,
representada per la procuradora L. I. L. i defensada pel lletrat S. M. S.
ANTECEDENTS
DE FET
Primer. La
representació processal d’X1 va formular contra l’entitat
Loxis, SL
una demanda de judici declaratiu de menor quantia que pel torn de
repartiment va correspondre al Jutjat de Primera Instància núm. 6 de Sant
Feliu de Llobregat i en la qual va exposar els fets i fonaments de dret
corresponents.
En data 4 de
març de 1998 el jutjat esmentat va dictar la sentència que conté la part
dispositiva següent: «Fallo: que, desestimando totalmente la demanda
interpuesta por el procurador de los tribunales J. R. R., en la
representación que ostenta de X1, contra
Loxis, SL, debo absolver y
absuelvo a la demandada expresada de cuantos pedimentos se formulan contra
ella en la demanda y impongo las costas del juicio a la parte actora. Firme
que, en su caso, sea esta sentencia, líbrese un mandamiento al Registro de
la Propiedad a fin de que se cancele la anotación preventiva de la demanda.»
Segon. La
representació d’X1 va interposar un recurs d’apel·lació contra la
sentència esmentada i la Secció Primera de l’Audiència Provincial de
Barcelona va dictar en data 29 de novembre de 1999 la sentència que conté la
part dispositiva següent: «Fallo: estimamos el recurso de apelación
interpuesto por la procuradora L. I. L. contra la sentencia de 4 de marzo de
1998 del Juzgado de Primera Instancia núm. 6 de Sant Feliu de Llobregat, que
revocamos íntegramente, y en su lugar acordamos la estimación de la demanda
y la condena a la demandada
Loxis, SL a que proceda a cerrar a su costa las
cuatro aperturas ejecudas en la pared de su propiedad que linda con el fundo
de la actora. Las costas de la instancia serán a cargo de la parte
demandada, sin que sea procedente hacer condena expresa a las de esta
alzada.»
Tercer. El
procurador dels tribunals N. R. C., en representació de l’entitat
Loxis, SL,
va formular un recurs de cassació davant aquesta sala pels motius següents:
1. Infracció de l’art. 1692.4 de la LEC i de l’art. 40 de la Llei 13/1990,
de 9 de juliol; 2. Infracció de l’art. 1692.4 de la LEC i de l’art. 1.2 de
la Llei 13/1990, de 9 de juliol; 3. Infracció de la jurisprudència
aplicable.
Quart. Un cop
admès el recurs i evacuat el tràmit d’impugnació, es va assenyalar
l’audiència del dia 11 de maig passat per a la celebració de la votació del
present procediment, que va tenir lloc en la data esmentada.
És ponent el
magistrat d’aquesta sala Il·lm. Sr. Ponç Feliu i Llansa.
FONAMENTS
JURÍDICS
Únic. Tant
per exigències de l’ordre públic processal, pel qual han de vetllar els
tribunals, fins i tot d’ofici, com perquè així ho va assenyalar la part
contra la qual es recorre en el seu primer motiu d’impugnació, ha
d’examinar-se abans que res la concurrència o no en el cas dels requisits
previstos en l’art. 1687 de la LEC per a l’accés a la present cassació. En
conseqüència, s’ha de ponderar el següent:
a) La
representació de
Loxis, SL interposa el present recurs contra la sentència
de data 29 de novembre passat de la Secció Primera de l’Audiència Provincial
de Barcelona, revocatòria de la sentència de 4 de març de 1998 del Jutjat
núm. 6 de Sant Feliu de Llobregat.
La resolució
combatuda deriva de la demanda de judici declaratiu de menor quantia
promoguda per X1 contra l’entitat esmentada. En aquesta demanda
s’exercita literalment «l’acció de negació de la servitud de llums i vistes
i reposició de l’estat de coses en relació amb l’edifici en construcció a
L [...]» i es postula que «es condemni la demandada
Loxis, SL a
estar i a passar per la declaració anterior i a tapar a les seves costes
totes i cadascuna de dites obertures i lluernes [...]».
b) Pel que
ara interessa, s’ha de fer esment que el fet cinquè de la demanda, dedicat
específicament i única a la determinació de la quantia del procediment, va
fixar aquesta de manera indicativa en 2.500.000 pessetes, «valor aproximat
de la vigèsima part del valor dels immobles aparentment dominant i
aparentment servent [...]», cosa que va merèixer certes objeccions de la
contrapart, que discrepava a l’alça de la quantificació referida, ja que va
dir que el valor del terreny i la construcció superava els 100.000.000 de
pessetes, però va manifestar expressament, respecte a la quantia litigiosa
proposada, que «[...] como sea que no afecta al procedimiento elegido, no se
formula ninguna oposición».
c) A partir
de la proposta esmentada de la part demandant i l’acceptació de la demandada
de la suma de 2.500.000 pessetes com la litigiosa, i atès que no s’havia
suscitat en cap altre moment del plet, és a dir, ni en la instància ni en
l’apel·lació, cap qüestió referent a la xifra indicada, ni, per tant, a la
quantia del procediment, ara la Sala no podria, per tal com comportaria una
actuació ultra vires, i menys en el present moment processal, considerar una
quantitat distinta a l’acceptada pels litigants mateixos, la qual queda molt
lluny d’excedir els sis milions que, com a límit mínim per a l’accés a la
cassació, regula el núm. 1.c de l’art. 1687 de la LEC.
d) S’ha de
concloure, doncs, que, com que la quantia del plet no sobrepassa els sis
milions de pessetes esmentats, el recurs estava afectat per una causa
d’inadmissibilitat, la qual, en aquest moment processal, es converteix en
causa de desestimació. Aquest pronunciament no atempta contra el dret a la
tutela judicial efectiva en el seu vessant de dret al recurs, ja que
abundant jurisprudència ha dit que tant es vulnera el dret esmentat quan es
denega indegudament l’accés al recurs com quan s’atorga també indegudament,
per la minva que això darrer comporta respecte als principis de seguretat
jurídica, legalitat i evitació de dilacions indegudes.
f) Desestimat
el recurs de cassació, escau acordar la imposició de les costes a la part
que recorre, d’acord amb allò que estableix el darrer paràgraf de l’art.
1715 de la LEC.
Atesos els
preceptes legals esmentats i els altres que són d’aplicació,
PART
DISPOSITIVA
La Sala
Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya decideix
desestimar el recurs de cassació interposat pel procurador dels tribunals N.
R. C., en representació de
Loxis, SL, contra la sentència dictada per la
Secció Primera de l’Audiència Provincial de Barcelona en data 29 de novembre
de 1999, confirmar íntegrament la resolució esmentada i imposar les costes
causades a la part que recorre.
S’ha de
lliurar a l’Audiència un testimoniatge d’aquesta sentència, amb les
actuacions originals i el rotlle d’apel·lació que van ser tramesos al seu
dia a aquest tribunal.
Aquesta és la
nostra sentència, que pronunciem, manem i signem.
|
