Projecte Norma Civil
Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya

pàgina elaborada per l'Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG
amb el suport del
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Institut de Dret Privat Europeu i Comparat UdG

Sentència de 15 de maig de 2000

Anterior Amunt Següent

 

Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
de 15 de maig de 2000, núm.
9/2000 (Sala Civil i Penal)

 

Antecedents de fet 
Fonaments de dret 
Part dispositiva 
 

 

President:

Excm. Sr. Antoni Bruguera i Manté

Magistrats:

Il·lm. Sr. Ponç Feliu i Llansa

Il·lm. Sr. Lluís Puig i Ferriol

 

La Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats que s’esmenten al marge, ha vist el present recurs de cassació, interposat per l’entitat Loxis, SL contra la sentència dictada en grau d’apel·lació per la Secció Primera de l’Audiència Provincial de Barcelona el dia 29 de novembre de 1999, dimanant del judici declaratiu de menor quantia núm. 207/1997, interposat per X1 La part recurrent ha estat representada davant d’aquest tribunal pel procurador N. R. C. i defensada per l’advocat J. C. M. Ha comparegut com a part objecte de recurs X1, representada per la procuradora L. I. L. i defensada pel lletrat S. M. S.

 

ANTECEDENTS DE FET 

Primer. La representació processal d’X1 va formular contra l’entitat Loxis, SL una demanda de judici declaratiu de menor quantia que pel torn de repartiment va correspondre al Jutjat de Primera Instància núm. 6 de Sant Feliu de Llobregat i en la qual va exposar els fets i fonaments de dret corresponents.

En data 4 de març de 1998 el jutjat esmentat va dictar la sentència que conté la part dispositiva següent: «Fallo: que, desestimando totalmente la demanda interpuesta por el procurador de los tribunales J. R. R., en la representación que ostenta de X1, contra Loxis, SL, debo absolver y absuelvo a la demandada expresada de cuantos pedimentos se formulan contra ella en la demanda y impongo las costas del juicio a la parte actora. Firme que, en su caso, sea esta sentencia, líbrese un mandamiento al Registro de la Propiedad a fin de que se cancele la anotación preventiva de la demanda.»

Segon. La representació d’X1 va interposar un recurs d’apel·lació contra la sentència esmentada i la Secció Primera de l’Audiència Provincial de Barcelona va dictar en data 29 de novembre de 1999 la sentència que conté la part dispositiva següent: «Fallo: estimamos el recurso de apelación interpuesto por la procuradora L. I. L. contra la sentencia de 4 de marzo de 1998 del Juzgado de Primera Instancia núm. 6 de Sant Feliu de Llobregat, que revocamos íntegramente, y en su lugar acordamos la estimación de la demanda y la condena a la demandada Loxis, SL a que proceda a cerrar a su costa las cuatro aperturas ejecudas en la pared de su propiedad que linda con el fundo de la actora. Las costas de la instancia serán a cargo de la parte demandada, sin que sea procedente hacer condena expresa a las de esta alzada.»

Tercer. El procurador dels tribunals N. R. C., en representació de l’entitat Loxis, SL, va formular un recurs de cassació davant aquesta sala pels motius següents: 1. Infracció de l’art. 1692.4 de la LEC i de l’art. 40 de la Llei 13/1990, de 9 de juliol; 2. Infracció de l’art. 1692.4 de la LEC i de l’art. 1.2 de la Llei 13/1990, de 9 de juliol; 3. Infracció de la jurisprudència aplicable.

Quart. Un cop admès el recurs i evacuat el tràmit d’impugnació, es va assenyalar l’audiència del dia 11 de maig passat per a la celebració de la votació del present procediment, que va tenir lloc en la data esmentada.

És ponent el magistrat d’aquesta sala Il·lm. Sr. Ponç Feliu i Llansa.

 FONAMENTS JURÍDICS 

Únic. Tant per exigències de l’ordre públic processal, pel qual han de vetllar els tribunals, fins i tot d’ofici, com perquè així ho va assenyalar la part contra la qual es recorre en el seu primer motiu d’impugnació, ha d’examinar-se abans que res la concurrència o no en el cas dels requisits previstos en l’art. 1687 de la LEC per a l’accés a la present cassació. En conseqüència, s’ha de ponderar el següent:

a) La representació de Loxis, SL interposa el present recurs contra la sentència de data 29 de novembre passat de la Secció Primera de l’Audiència Provincial de Barcelona, revocatòria de la sentència de 4 de març de 1998 del Jutjat núm. 6 de Sant Feliu de Llobregat.

La resolució combatuda deriva de la demanda de judici declaratiu de menor quantia promoguda per X1 contra l’entitat esmentada. En aquesta demanda s’exercita literalment «l’acció de negació de la servitud de llums i vistes i reposició de l’estat de coses en relació amb l’edifici en construcció a L [...]» i es postula que «es condemni la demandada Loxis, SL a estar i a passar per la declaració anterior i a tapar a les seves costes totes i cadascuna de dites obertures i lluernes [...]».

b) Pel que ara interessa, s’ha de fer esment que el fet cinquè de la demanda, dedicat específicament i única a la determinació de la quantia del procediment, va fixar aquesta de manera indicativa en 2.500.000 pessetes, «valor aproximat de la vigèsima part del valor dels immobles aparentment dominant i aparentment servent [...]», cosa que va merèixer certes objeccions de la contrapart, que discrepava a l’alça de la quantificació referida, ja que va dir que el valor del terreny i la construcció superava els 100.000.000 de pessetes, però va manifestar expressament, respecte a la quantia litigiosa proposada, que «[...] como sea que no afecta al procedimiento elegido, no se formula ninguna oposición».

c) A partir de la proposta esmentada de la part demandant i l’acceptació de la demandada de la suma de 2.500.000 pessetes com la litigiosa, i atès que no s’havia suscitat en cap altre moment del plet, és a dir, ni en la instància ni en l’apel·lació, cap qüestió referent a la xifra indicada, ni, per tant, a la quantia del procediment, ara la Sala no podria, per tal com comportaria una actuació ultra vires, i menys en el present moment processal, considerar una quantitat distinta a l’acceptada pels litigants mateixos, la qual queda molt lluny d’excedir els sis milions que, com a límit mínim per a l’accés a la cassació, regula el núm. 1.c de l’art. 1687 de la LEC.

d) S’ha de concloure, doncs, que, com que la quantia del plet no sobrepassa els sis milions de pessetes esmentats, el recurs estava afectat per una causa d’inadmissibilitat, la qual, en aquest moment processal, es converteix en causa de desestimació. Aquest pronunciament no atempta contra el dret a la tutela judicial efectiva en el seu vessant de dret al recurs, ja que abundant jurisprudència ha dit que tant es vulnera el dret esmentat quan es denega indegudament l’accés al recurs com quan s’atorga també indegudament, per la minva que això darrer comporta respecte als principis de seguretat jurídica, legalitat i evitació de dilacions indegudes.

f) Desestimat el recurs de cassació, escau acordar la imposició de les costes a la part que recorre, d’acord amb allò que estableix el darrer paràgraf de l’art. 1715 de la LEC.

Atesos els preceptes legals esmentats i els altres que són d’aplicació,

 PART DISPOSITIVA

 La Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya decideix desestimar el recurs de cassació interposat pel procurador dels tribunals N. R. C., en representació de Loxis, SL, contra la sentència dictada per la Secció Primera de l’Audiència Provincial de Barcelona en data 29 de novembre de 1999, confirmar íntegrament la resolució esmentada i imposar les costes causades a la part que recorre.

S’ha de lliurar a l’Audiència un testimoniatge d’aquesta sentència, amb les actuacions originals i el rotlle d’apel·lació que van ser tramesos al seu dia a aquest tribunal.

Aquesta és la nostra sentència, que pronunciem, manem i signem.

 

 

Universitat de Girona ©Projecte Norma Civil
Institut de Dret Privat Europeu i Comparat

Universitat de Girona

Webmaster: Dr. Albert Ruda