Llei 19/1998
Llei 19/1998
Llei 19/1998
Llei 19/1998
Llei 19/1998
Llei 19/1998
Llei 19/1998
Llei 19/1998
Llei 19/1998
Llei 19/1998
Llei 19/1998
Llei 19/1998
Projecte Norma Civil
Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya

pàgina elaborada per l'Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG
amb el suport del
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Institut de Dret Privat Europeu i Comparat UdG

Llei 19/1998

Amunt Següent

Llei 19/1998, de 28 de desembre, sobre situacions convivencials d'ajuda mútua

(DOGC núm. 2801, de 08-01-1999)

viñeta Preàmbul  
viñeta Article 1. Concepte de la convivència d'ajuda mútua  
viñeta Article 2. Titulars de la relació
viñeta Article 3. Constitució i acreditació
viñeta Article 4. Regulació
viñeta Article 5. Extinció de la convivència  
viñeta Article 6. Efectes de l'extinció respecte a l'habitatge  
viñeta Article 7. Compensació econòmica per raó del treball  
viñeta Article 8. Pensió periòdica en cas de defunció  
viñeta Article 9. Caducitat d'accions  
viñeta Disposició addicional
viñeta Disposició final  

[Aquesta llei ha estat derogada per la llei 25/2010, del 29 de juliol, del llibre segon del Codi Civil de Catalunya, relatiu a la persona i la familia]

[Modificada per la Llei 26/2009, de 23 de desembre, de mesures fiscals, financeres i administratives (DOGC núm. 5537, de 31-12-2009, p. 23), que afecta l'apartat 1 de la disposició addicional].

El President de la Generalitat de Catalunya
 
Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que estableix l'article 33.2 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, promulgo la següent
 
 
LLEI
 
Preàmbul
 
Al marge del matrimoni i de les unions estables de parella, la societat catalana d'avui presenta altres formes de convivència d'ajut mutu, especialment pel que fa a les persones grans que intenten posar remei a llurs dificultats.
 
 
Sobre la base de l'estudi jurídic que s'ha dut a terme, utilitzant dades estadístiques fiables i de caràcter sociològic i les diverses solucions que ofereix el dret comparat, que s'han analitzat degudament, hom arriba al convenciment que és procedent establir una regulació de les situacions de convivència de persones que, sense constituir una família nuclear, comparteixen un mateix habitatge, unides per vincles de parentiu sense límit de grau en la línia col·lateral, o de simple amistat o companyonia, i que posen en comú elements patrimonials i treball domèstic, amb voluntat d'ajuda mútua i de permanència.
 

Atès que aquestes situacions són molt heterogènies i diferents de les relacions de parella, no hi ha motius per a limitar-ne a dos el nombre dels components ni per a excloure'n els germans que en constitueixen, precisament, el nucli principal.
 
 
En la situació actual d'envelliment progressiu de la població com a conseqüència de la prolongació de la vida i de la reducció de la natalitat, una regulació legal de signe proteccionista, que fomenti aquest tipus de convivència, pot reportar una solució a moltes persones grans, que en resolgui les dificultats econòmiques i socials i n'eviti l'aïllament en institucions geriàtriques.
 
 
Aquesta Llei s'articula en nou articles, una disposició transitòria, una disposició addicional i una disposició final.
 
 
El tractament legislatiu d'aquestes modalitats de convivència s'ha ajustat al marc de les competències que atorga l'article 9.2 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya en matèria de conservació, modificació i desenvolupament del dret civil propi.

Article 1

Concepte de la convivència d'ajuda mútua


Les disposicions d'aquesta Llei són aplicables a les relacions de convivència de dues persones o més en un mateix habitatge habitual que, sense constituir una família nuclear, comparteixen, amb voluntat de permanència i d'ajuda mútua, les despeses comunes o el treball domèstic, o ambdues coses, tant si la distribució és igual com desigual i tant si la càrrega econòmica només és assumida per algun com si ho és per alguns dels convivents i la del treball per l'altre o els altres.



Article 2

Titulars de la relació

1. Els titulars de les relacions de convivència d'ajuda mútua són persones majors d'edat, sense parentiu entre elles en la línia recta, que poden ésser parents en la línia col.lateral sense límit de grau, o tenir relacions de simple amistat o companyonia.


2. El nombre de convivents sense el parentiu definit per l'apartat 1 resta limitat a quatre.


3. Resten excloses de la titularitat a què fa referència l'apartat 1 les persones amb vincles matrimonials subsistents o que formin una unió estable de parella.


Article 3

Constitució i acreditació

Les situacions convivencials que són objecte d'aquesta Llei s'han d'acreditar per mitjà de l'escriptura pública o del document públic notarial en què es formalitza la convivència, a partir dels quals té plena efectivitat, o pel transcurs d'un període de dos anys de convivència acreditats mitjançant una acta de notorietat.


Article 4

Regulació

1. Els convivents poden establir verbalment o per escrit públic o privat els pactes reguladors de la convivència, els drets i els deures respectius, compreses les causes i les normes de l'extinció d'aquesta.

2. Els pactes poden modificar-se verbalment, en document privat o públic, segons el que estableixin.


Article 5

Extinció de la convivència

1. Les relacions de convivència s'extingeixen per les causes següents:

a) Per l'acord de tots els convivents.

b) Per la voluntat unilateral d'un dels membres.

c) Pel matrimoni o l'establiment de relació de parella estable d'un dels convivents.

d) Per la defunció d'un dels convivents.

e) Per les establertes pel pacte entre els convivents.

2. En els supòsits de les lletres b, c, i d de l'apartat 1, la convivència pot continuar, amb les modificacions que calguin en els pactes reguladors, entre els convivents que no comparteixin la voluntat d'extingir-la, o, si és el cas, entre els no exclosos per l'article 2.3 i els sobrevivents. Quan s'extingeixi la convivència, s'ha de revocar l'escriptura pública o el document públic notarial de constitució.

3. La continuïtat de la convivència en cap cas no pot perjudicar els drets del convivent o dels convivents que se n'hagin apartat ni els dels hereus del premort.

4. En els supòsits de les lletres a, b, c i d de l'apartat 1, queden revocats els poders que qualsevol dels membres que s'aparti de la convivència hagi atorgat a favor de l'altre o altres o tingui atorgats al seu favor.


Article 6

Efectes de l'extinció respecte a l'habitatge

1. Si no hi ha pacte, i l'extinció es produeix en vida de tots els convivents, els que no siguin titulars de l'habitatge disposen de tres mesos per a abandonar-lo.

2. També en el cas que no hi hagi pacte, si l'extinció es produeix per defunció de la persona propietària de l'habitatge, els convivents poden continuar ocupant-lo durant sis mesos.

3. Si la persona morta era arrendatària de l'habitatge, els convivents tenen dret a subrogar-se en la titularitat de l'arrendament pel termini d'un any, o pel temps que manqui per a l'expiració del termini contractual, si aquest és inferior.

4. Les situacions de cotitularitat s'han d'intentar resoldre per acord dels afectats i, si hi manca, s'han de resoldre mitjançant arbitratge o judicialment. La resolució judicial pot disposar una indemnització a favor dels convivents més perjudicats a càrrec de l'altre o altres cotitulars.


Article 7

Compensació econòmica per raó del treball

Quan la convivència s'extingeix en vida dels convivents, el que ha treballat per a l'altre o per als altres, sense la contraprestació deguda, si per aquesta causa s'ha produït una desigualtat econòmica que impliqui un enriquiment injust, té dret a una compensació econòmica a càrrec del beneficiat o dels beneficiats, que s'ha d'intentar fixar per acord dels afectats i, en el cas que no hi hagi acord, s'ha de fixar mitjançant arbitratge o judicialment, tenint en compte les circumstàncies següents:

a) Els pactes previs entre les parts.

b) La dedicació a l'altre o altres.

c) La durada de la convivència.

d) Els mitjans econòmics de les parts.


Article 8

Pensió periòdica en cas de defunció

1. En cas d'extinció de la convivència per defunció d'un dels convivents, el convivent o els convivents que sobrevisquin que eren mantinguts totalment o parcialment pel premort en l'últim any de la convivència previ a la defunció i no tinguin mitjans econòmics suficients per a mantenir-se tenen dret a una pensió alimentària, a càrrec dels hereus d'aquell, per un període màxim de tres anys, que s'ha d'intentar fixar per acord dels afectats i, en el cas que no hi hagi acord, s'ha de fixar mitjançant arbitratge o judicialment. Per a establir la quantia i la durada s'ha de tenir en compte:

a) El cost del manteniment.

b) El temps en què fou mantingut o mantinguts.

c) El cabal relicte. La capitalització de la pensió a l'interès legal del diner no pot excedir la meitat del valor del cabal relicte si els hereus són descendents, ascendents o col.laterals fins al segon grau de consanguinitat del causant, llevat que siguin menors d'edat o discapacitats, en aquest cas el límit ha d'ésser la cinquena part del valor de l'herència.

2. No correspon dret a pensió si s'ha pactat així en el títol de constitució del règim de convivència, si n'hi ha.


Article 9

Caducitat d'accions

Les accions per a l'exercici dels drets a què es refereixen els articles 7 i 8 caduquen al cap d'un any a comptar del cessament de la convivència.

Disposició transitòria

El temps de convivència transcorregut abans de l'entrada en vigor d'aquesta Llei dels membres de les situacions convivencials d'ajuda mútua s'ha de tenir en compte als efectes del còmput dels dos anys a què es refereix l'article 3, només si tots els convivents afectats i, si escau, els hereus del difunt hi estan d'acord.


Disposició addicional

1. Dins l’àmbit de competències assumides per la Generalitat en el marc de la Llei de l’Estat 21/2001, del 27 de desembre, per la qual es regulen les mesures fiscals i administratives del nou sistema de finançament de les comunitats autònomes de règim comú i ciutats amb estatut d’autonomia, les situacions de convivència d’ajuda mútua s’assimilen a la resta de descendents del grup II als efectes de l’aplicació de les reduccions personal i addicional i per l’adquisició de l’habitatge habitual del causant o la causant.

2. Als efectes del que estableix l'apartat 1, el convivent o convivents supervivents han d'acreditar l'existència de la convivència d'ajuda mútua mitjançant l'escriptura pública de formalització de la convivència, atorgada, com a mínim, dos anys abans de la mort del causant, o bé mitjançant acta de notorietat de la convivència i del transcurs del període mínim de dos anys d'aquesta.

[L'apartat 1 de la disposició addicional ha estat modificat per l'article 29 de la Llei 26/2009, de 23 de desembre, de mesures fiscals, financeres i administratives (DOGC núm. 5537, de 31-12-2009, p. 23). Per veure la redacció anterior, feu clic aquí].


Disposició final

Aquesta Llei entra en vigor l'endemà d'haver estat publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.


Palau de la Generalitat, 28 de desembre de 1998

Jordi Pujol
President de la Generalitat de Catalunya

Núria de Gispert i Català
Consellera de Justícia


Universitat de Girona ©Projecte Norma Civil
Institut de Dret Privat Europeu i Comparat

Universitat de Girona

Webmaster: Dr. Albert Ruda