BIBLIOGRAFIA BÀSICA
MATERIALS
DESENVOLUPAMENT DE L'ASSIGNATURA
P r o g r a m a
Tècnica legislativa
(Assignatura optativa)
I. INTRODUCCIÓ
Lliçó 1. LA TÈCNICA LEGISLATIVA
1. Introducció: l'objecte de la tècnica legislativa. 2. La introducció i
desenvolupament de la tècnica legislativa a l'Estat espanyol. 3. El lloc de la tècnica
legislativa dins de les anomenades doctrines o ciències de la legislació.
II. PART GENERAL
LLIÇÓ 2. LES DIRECTRIUS DE TÈCNICA LEGISLATIVA
1. Les directrius de tècnica legislativa. 1.1. Concepte i caràcters. 1.2. Valor
jurídic. 1.3. Principals directrius de tècnica legislativa. 2. Tipus de directrius. 3.
Contingut i extensió de las directrius. Directrius de primera, segona i tercera
generació.
LLIÇÓ 3. EL LLENGUATGE JURÍDIC (I). INTRODUCCIÓ I ASPECTES
GENERALS
1. El llenguatge jurídic com llenguatge d'especialitat. Tecnolecte versus Sociolecte.
2. Característiques del llenguatge jurídic. 3. Principals regles generals. 4. La funció
del llenguatge de la Llei. 5. La discriminació lingüística per raó de sexe.
LLIÇÓ 4. EL LLENGUATGE JURÍDIC (II). ASPECTES ORTOGRÀ FICS,
LEXICALS I D'ESTIL
1. Aspectes ortogràfics. 1.1. Les majúscules. 1.2. Les abreviatures i sigles. 1.3.
Els signes de puntuació. Punt. Dos punts. Punt i coma. Coma. Cometes. Parèntesi i
guions. 1.4. L'ortografia de les paraules d'altres llengües. 1.5. L'ortografia de les
quantitats. 2. Aspectes lexicals. 2.1. Arcaismes. 2.2. Barbarismes. 2.3. Llatinismes. 2.4.
Neologismes. 3. Aspectes d'estil. 3.1. La longitud de les frases. 3.2. La preferència de
la veu activa. 3.3. El temps del verb. 3.4. L'estil negatiu. 3.5. Les partícules
"i", "o" i "i/o". 3.6. Nominalitzacions i substantivació.
LLIÇÓ 5. EL TÍTOL DE LES LLEIS
1. El títol o nom de la Llei. 2. Categoria normativa. 3. Contingut del títol de la
Llei. 4. Títol curt i abreviatures.
LLIÇÓ 6. EL PREÀ MBUL I LES DISPOSICIONS DIRECTIVES
1. Origen i desenvolupament dels preàmbuls. 2. L'exposició de motius dels projectes
legislatius. 3. El preàmbul. 3.1. Valor jurídic. 3.2. Ús. 3.3. Contingut. 4. Les
disposicions directives. 4.1. Valor jurídic. 4.2. Problemes de redacció. 4.3 Ús. 4.4.
Qüestions formals.
LLIÇÓ 7. LA PROMULGACIÓ I LA DATA DE LES LLEIS
1. Breu referència a la configuració dogmàtica de la promulgació. 2. Fórmula
literal de la clàusula de promulgació. 3. La data de les lleis.
LLIÇÓ 8. LA DIVISIÓ DE LES LLEIS
1. Part expositiva i part dispositiva. La part final. 2. La unitat bàsica: l'article.
3. Les diferents divisions i el seu ús. 3.1. Llibres. 3.2. Títols. 3.3. Capítols. 3.4.
Seccions. 4. Annexos.
LLIÇÓ 9. LA PART FINAL DE LES LLEIS
1. Introducció. Premisses metodològiques. 1.1. La part final com a part unitària.
1.2 .El manteniment de les diferents categories i la seva ordenació. 2. Les diferents
categories i el seu contingut. 2.1. Disposicions addicionals. 2.2. Disposicions
transitòries. 2.3. Disposicions finals. 2.4. Disposicions derogatòries.
LLIÇÓ 10. LA PUBLICACIÓ DE LES LLEIS
1. El principi de publicació formal de les Lleis. 2. Mitjà de publicació. 2.1. Lleis
de l'Estat espanyol. 2.2. Lleis autonòmiques, en especial, les catalanes. 3. Temps de la
publicació i temps de l'entrada en vigor de la Llei (Vacatio legis). Praxis
estatal i catalana. 4. El Boletín Oficial del Estado i el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya
com òrgans de publicació de les lleis. 5. Les errates en la publicació de les lleis.
LLIÇÓ 11. REGLES DE CITES
1. Les cites internes. 2. Les cites externes. 3. Abreviatures (remissió). 4.
Traduccions.
LLIÇÓ 12. LES REMISSIONS
1. Concepte i distinció d'altres figures. 2. Alternatives a les remissions. 3.
Funcions. 4. Classes de remissions. 4.1. Remissions a normes i a objectes que no són
normes. 4.2. Remissions internes i externes. 4.3. Remissions estàtiques i dinàmiques.
4.4 Remissions pures i condicionals. 4.5. Remissions parcials. 5. Criteris a tenir en
compte en matèria de remissions.
LLIÇÓ 13. LES DEFINICIONS
1. Conceptes generals. 2. Classes de definicions. 3. Funcions. 4. Regles bàsiques de
les definicions. 5. Les definicions en la legislació. Criteris d'ús.
III. PART ESPECIAL
LLIÇÓ 14. LES LLEIS MODIFICATIVES
1. Introducció. 2. Tipus de lleis. 3. Tipus de modificació. 3.1. Modificació bàsica
i modificacions conseqüència. 3.2. Modificació única i modificació múltiple. 3.3.
Terminologia de la Llei modificativa. 4. Estil de regulació i estil de modificació: el
text marc i el text de regulació. 5. El títol de les lleis modificatives. 6. Divisió i
sistemàtica de les lleis modificatives.
IV. METÒDICA DE LA LEGISLACIÓ (Procediment legislatiu intern)
LLIÇÓ 15. LES LLISTES DE COMPROVACIÓ (CHECKLISTS) (I)
1. Antecedents. La necessitat de millorar la qualitat de les disposicions normatives.
2. Qué són les llistes de comprovació, qui són els seus usuaris, com s'utilitzen? 3.
Distinció de les directrius de tècnica legislativa. 4. Principals llistes i aspectes
formals. 5. Problemes que planteja l'aplicació de les llistes de comprovació. 6.
Valoració pràctica de les llistes de comprovació.
LLIÇÓ 16. LES LLISTES DE COMPROVACIÓ (CHECKLISTS) (II)
1. Anàlisi de diverses llistes de comprovació, en especial, la llista de comprovació
espanyola de 1990 i la llista catalana de 1992. 2. Planificació de la intervenció
legislativa. 3. Àmbit tècnico-legislatiu. 4. Àmbit d'execució de la normativa. 5.
Repercussió en els ciutadans. 6. Estimació de costos i de beneficis.
LLIÇÓ 17. L'AVALUACIÓ DE LES LLEIS
1. Avaluació ex ante i avaluació ex post. 2. Tècniques
d'avaluació ex ante i ex post.
V. TÀCTICA DE LA LEGISLACIÓ (Procediment legislatiu extern)
LLIÇÓ 18. LA REDACCIÓ DE LES LLEIS
1. Els models de redacció de les Lleis. 2. La preparació de projectes legislatius a
Espanya. 3. La iniciativa del Govern en la redacció de projectes de Llei.
Característiques de la preparació dels projectes. 4. La fase inicial en les etapes de
l'elaboració dels projectes. 5. La fase final de l'elaboració dels projectes. 6.
Valoració del procediment espanyol.
BIBLIOGRAFIA BÀ SICA
GRETEL, Grup d'estudis de Tècnica Legislativa (Ed.),
La forma de les Lleis (10
Estudis de Tècnica Legislativa), Barcelona, Bosch Casa Editorial, 1986.(Existeix també
edició en castellà amb el títol La forma de las Leyes (10 Estudios de Técnica
Legislativa), Barcelona, Bosch Casa Editorial, 1986.
GRETEL, Grupo de estudios de Técnica Legislativa (Ed.)
Curso de Técnica
Legislativa, Serie de Técnica Legislativa I, Cuadernos y Debates 14,
Madrid, Centro de
Estudios Constitucionales, 1989.
GRETEL, Grup d'Estudis de Tècnica Legislativa (Ed.), La redacció de les lleis,
Barcelona, Generalitat de Catalunya. Escola d'Administració Pública de Catalunya, 1995.
Miquel MARTÍN CASALS / Carles VIVER PI-SUNYER, ¿Quien redacta las leyes? Los modelos
de redacción "concentrada" y de redacción "difusa" de los proyectos
de ley, Revista de las Cortes Generales, núm. 21, 1990, p. 7-34.
Mª Jesús MONTORO CHINER, Adecuación al ordenamiento y factibilidad. Presupuestos
de calidad de las normas, Serie de Técnica Legislativa II, Cuadernos y Debates 18,
Madrid, Centro de Estudios Constitucionales, 1989.
Fernando SAINZ MORENO / Juan Carlos DA SILVA OCHOA (Coords.), La calidad de las
leyes, Vitoria, Parlamento Vasco, 1989.
Pablo SALVADOR CODERCH, La legislación en España: técnica y procedimiento, en
ÁREA DE DERECHO CIVIL DE LA FACULTAD DE DERECHO DE LA UNIVERSIDAD DE ZARAGOZA (Coord.), Estudios
de Derecho civil en homenaje al Prof. Lacruz Berdejo, 2 vols, Vol. 2º, Barcelona, J.
M. Bosch , 1993, p. 1991-2009.
Altres obres
AAVV, Técnica normativa de las Comunidades Autónomas, Madrid, Imprenta de la
Comunidad de Madrid, 1991.
COMITE ASSESSOR PER A L'ESTUDI DE L'ORGANITZACIO DE L'ADMINISTRACIO (Ed.), Técnica
normativa. El procediment intern d'elaboració de normes, Barcelona, Generalitat de
Catalunya. Comitè Assessor per a l'estudi de l'organització de
l'Administració, 1991.
Josep M. MESTRES / Joan COSTA / Mireia OLIVA / Ricard FITÉ,
Manual d'estil. La
redacció i l'edició de textos, 2a.ed.,Barcelona, Eumo i altres,
2000.
MAP (Ed.), Manual de estilo del lenguaje administrativo, 2a.
ed., Madrid, Ministerio de
las Administraciones Públicas, 1993.
Jesús PRIETO DE PEDRO, Lenguas, lenguaje y derecho, Madrid, Civitas, 1991.
DESENVOLUPAMENT DE L'ASSIGNATURA
Materials de treball
Totes les Lleis del Parlament de Catalunya
de l'any 2002.
Objectius
Al final del període lectiu, l'estudiant haurà d'estar en condicions de donar
resposta a tots i cadascun dels punts esmentats en el programa, amb la qual cosa
demostrarà haver adquirit els coneixements suficients per superar l'assignatura. A aquest
efecte, és imprescindible que completi i contrasti les explicacions amb el seguiment
detallat de les obres ressenyades a la bibliografia i que localitzi els
problemes en els textos legals que es recomanen.
Classes teòriques i pràctiques
L'estudiant assistirà tant a les classes teòriques com a les pràctiques amb els
textos legals corresponents a l'assignatura, és a dir, amb les lleis de les Corts
espanyoles i del Parlament de Catalunya que
s'indicaran. Les pràctiques tenen el caràcter d'integrades, és a dir, determinats temes
o parts de temes es tractaran mitjançant l'exposició, anàlisi i comentari de lleis
recents. Normalment, es destinarà la part final de cada sessió a temes pràctics.
Proposta de desenvolupament
La docència s'organitza en funció del nombre de crèdits atribuïts a l'assignatura.
En les seves exposicions, el professor seguirà el programa de l'assignatura i
organitzarà la docència d'acord amb ell. L'estudiant s'examinarà sempre de tot el
programa.
Sistemes d'avaluació
L'avaluació es durà a terme mitjançant una prova al final del semestre. Es valorarà
positivament la participació activa en les classes i la realització de les pràctiques.
Tipus i nombre de proves i treballs
En la prova final mitjançant la qual es durà a terme l'avaluació l'estudiant haurà
d'indicar les errades que ha observat en un Projecte de Llei simulat i el motiu de les
correccions que introdueix. Eventualment, s'adjuntaran algunes preguntes tipus test i
preguntes curtes que l'estudiant haurà de respondre breument.
