Tècnica legislativa

Assignatura optativa

CURS 2002-2003

Segon Semestre

 

PROFESSORS

Dr. Josep Solé Feliu / Dr. Albert Ruda González

 

PROGRAMA
Lliçó 1. LA TÈCNICA LEGISLATIVA
Lliçó 2. LES DIRECTRIUS DE TÈCNICA LEGISLATIVA
Lliçó 3. EL LLENGUATGE JURÍDIC (I). INTRODUCCIÓ I ASPECTES GENERALS
Lliçó 4. EL LLENGUATGE JURÍDIC (II). ASPECTES ORTOGRÀFICS, LEXICALS I D'ESTIL
Lliçó 5. EL TÍTOL DE LES LLEIS
Lliçó 6. EL PREÀMBUL I LES DISPOSICIONS DIRECTIVES
Lliçó 7. LA PROMULGACIÓ I LA DATA DE LES LLEIS
Lliçó 8. LA DIVISIÓ DE LES LLEIS
Lliçó 9. LA PART FINAL DE LES LLEIS
Lliçó 10. LA PUBLICACIÓ DE LES LLEIS
Lliçó 11. REGLES DE CITES
Lliçó 12. LES REMISSIONS
Lliçó 13. LES DEFINICIONS
Lliçó 14. LES LLEIS MODIFICATIVES
Lliçó 15. LES LLISTES DE COMPROVACIÓ (CHECKLISTS) (I)
Lliçó 16. LES LLISTES DE COMPROVACIÓ (CHECKLISTS) (II)
Lliçó 17. L'AVALUACIÓ DE LES LLEIS
Lliçó 18. LA REDACCIÓ DE LES LLEIS

BIBLIOGRAFIA BÀSICA
MATERIALS

DESENVOLUPAMENT DE L'ASSIGNATURA

 

P r o g r a m a

 Tècnica legislativa

(Assignatura optativa)

I. INTRODUCCIÓ
Lliçó 1. LA TÈCNICA LEGISLATIVA

1. Introducció: l'objecte de la tècnica legislativa. 2. La introducció i desenvolupament de la tècnica legislativa a l'Estat espanyol. 3. El lloc de la tècnica legislativa dins de les anomenades doctrines o ciències de la legislació.

II. PART GENERAL
LLIÇÓ 2. LES DIRECTRIUS DE TÈCNICA LEGISLATIVA

1. Les directrius de tècnica legislativa. 1.1. Concepte i caràcters. 1.2. Valor jurídic. 1.3. Principals directrius de tècnica legislativa. 2. Tipus de directrius. 3. Contingut i extensió de las directrius. Directrius de primera, segona i tercera generació.

LLIÇÓ 3. EL LLENGUATGE JURÍDIC (I). INTRODUCCIÓ I ASPECTES GENERALS

1. El llenguatge jurídic com llenguatge d'especialitat. Tecnolecte versus Sociolecte. 2. Característiques del llenguatge jurídic. 3. Principals regles generals. 4. La funció del llenguatge de la Llei. 5. La discriminació lingüística per raó de sexe.

LLIÇÓ 4. EL LLENGUATGE JURÍDIC (II). ASPECTES ORTOGRÀ FICS, LEXICALS I D'ESTIL

1. Aspectes ortogràfics. 1.1. Les majúscules. 1.2. Les abreviatures i sigles. 1.3. Els signes de puntuació. Punt. Dos punts. Punt i coma. Coma. Cometes. Parèntesi i guions. 1.4. L'ortografia de les paraules d'altres llengües. 1.5. L'ortografia de les quantitats. 2. Aspectes lexicals. 2.1. Arcaismes. 2.2. Barbarismes. 2.3. Llatinismes. 2.4. Neologismes. 3. Aspectes d'estil. 3.1. La longitud de les frases. 3.2. La preferència de la veu activa. 3.3. El temps del verb. 3.4. L'estil negatiu. 3.5. Les partícules "i", "o" i "i/o". 3.6. Nominalitzacions i substantivació.

LLIÇÓ 5. EL TÍTOL DE LES LLEIS

1. El títol o nom de la Llei. 2. Categoria normativa. 3. Contingut del títol de la Llei. 4. Títol curt i abreviatures.

LLIÇÓ 6. EL PREÀ MBUL I LES DISPOSICIONS DIRECTIVES

1. Origen i desenvolupament dels preàmbuls. 2. L'exposició de motius dels projectes legislatius. 3. El preàmbul. 3.1. Valor jurídic. 3.2. Ús. 3.3. Contingut. 4. Les disposicions directives. 4.1. Valor jurídic. 4.2. Problemes de redacció. 4.3 Ús. 4.4. Qüestions formals.

LLIÇÓ 7. LA PROMULGACIÓ I LA DATA DE LES LLEIS

1. Breu referència a la configuració dogmàtica de la promulgació. 2. Fórmula literal de la clàusula de promulgació. 3. La data de les lleis.

LLIÇÓ 8. LA DIVISIÓ DE LES LLEIS

1. Part expositiva i part dispositiva. La part final. 2. La unitat bàsica: l'article. 3. Les diferents divisions i el seu ús. 3.1. Llibres. 3.2. Títols. 3.3. Capítols. 3.4. Seccions. 4. Annexos.

LLIÇÓ 9. LA PART FINAL DE LES LLEIS

1. Introducció. Premisses metodològiques. 1.1. La part final com a part unitària. 1.2 .El manteniment de les diferents categories i la seva ordenació. 2. Les diferents categories i el seu contingut. 2.1. Disposicions addicionals. 2.2. Disposicions transitòries. 2.3. Disposicions finals. 2.4. Disposicions derogatòries.

LLIÇÓ 10. LA PUBLICACIÓ DE LES LLEIS

1. El principi de publicació formal de les Lleis. 2. Mitjà de publicació. 2.1. Lleis de l'Estat espanyol. 2.2. Lleis autonòmiques, en especial, les catalanes. 3. Temps de la publicació i temps de l'entrada en vigor de la Llei (Vacatio legis). Praxis estatal i catalana. 4. El Boletín Oficial del Estado i el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya com òrgans de publicació de les lleis. 5. Les errates en la publicació de les lleis.

LLIÇÓ 11. REGLES DE CITES

1. Les cites internes. 2. Les cites externes. 3. Abreviatures (remissió). 4. Traduccions.

LLIÇÓ 12. LES REMISSIONS

1. Concepte i distinció d'altres figures. 2. Alternatives a les remissions. 3. Funcions. 4. Classes de remissions. 4.1. Remissions a normes i a objectes que no són normes. 4.2. Remissions internes i externes. 4.3. Remissions estàtiques i dinàmiques. 4.4 Remissions pures i condicionals. 4.5. Remissions parcials. 5. Criteris a tenir en compte en matèria de remissions.

LLIÇÓ 13. LES DEFINICIONS

1. Conceptes generals. 2. Classes de definicions. 3. Funcions. 4. Regles bàsiques de les definicions. 5. Les definicions en la legislació. Criteris d'ús.

III. PART ESPECIAL
LLIÇÓ 14. LES LLEIS MODIFICATIVES

1. Introducció. 2. Tipus de lleis. 3. Tipus de modificació. 3.1. Modificació bàsica i modificacions conseqüència. 3.2. Modificació única i modificació múltiple. 3.3. Terminologia de la Llei modificativa. 4. Estil de regulació i estil de modificació: el text marc i el text de regulació. 5. El títol de les lleis modificatives. 6. Divisió i sistemàtica de les lleis modificatives.

IV. METÒDICA DE LA LEGISLACIÓ (Procediment legislatiu intern)
LLIÇÓ 15. LES LLISTES DE COMPROVACIÓ (CHECKLISTS) (I)

1. Antecedents. La necessitat de millorar la qualitat de les disposicions normatives. 2. Qué són les llistes de comprovació, qui són els seus usuaris, com s'utilitzen? 3. Distinció de les directrius de tècnica legislativa. 4. Principals llistes i aspectes formals. 5. Problemes que planteja l'aplicació de les llistes de comprovació. 6. Valoració pràctica de les llistes de comprovació.

LLIÇÓ 16. LES LLISTES DE COMPROVACIÓ (CHECKLISTS) (II)

1. Anàlisi de diverses llistes de comprovació, en especial, la llista de comprovació espanyola de 1990 i la llista catalana de 1992. 2. Planificació de la intervenció legislativa. 3. Àmbit tècnico-legislatiu. 4. Àmbit d'execució de la normativa. 5. Repercussió en els ciutadans. 6. Estimació de costos i de beneficis.

LLIÇÓ 17. L'AVALUACIÓ DE LES LLEIS

1. Avaluació ex ante i avaluació ex post. 2. Tècniques d'avaluació ex ante i ex post.

V. TÀCTICA DE LA LEGISLACIÓ (Procediment legislatiu extern)
LLIÇÓ 18. LA REDACCIÓ DE LES LLEIS

1. Els models de redacció de les Lleis. 2. La preparació de projectes legislatius a Espanya. 3. La iniciativa del Govern en la redacció de projectes de Llei. Característiques de la preparació dels projectes. 4. La fase inicial en les etapes de l'elaboració dels projectes. 5. La fase final de l'elaboració dels projectes. 6. Valoració del procediment espanyol.

 

BIBLIOGRAFIA BÀ SICA

GRETEL, Grup d'estudis de Tècnica Legislativa (Ed.), La forma de les Lleis (10 Estudis de Tècnica Legislativa), Barcelona, Bosch Casa Editorial, 1986.(Existeix també edició en castellà amb el títol La forma de las Leyes (10 Estudios de Técnica Legislativa), Barcelona, Bosch Casa Editorial, 1986.

GRETEL, Grupo de estudios de Técnica Legislativa (Ed.) Curso de Técnica Legislativa, Serie de Técnica Legislativa I, Cuadernos y Debates 14, Madrid, Centro de Estudios Constitucionales, 1989.

GRETEL, Grup d'Estudis de Tècnica Legislativa (Ed.), La redacció de les lleis, Barcelona, Generalitat de Catalunya. Escola d'Administració Pública de Catalunya, 1995.

Miquel MARTÍN CASALS / Carles VIVER PI-SUNYER, ¿Quien redacta las leyes? Los modelos de redacción "concentrada" y de redacción "difusa" de los proyectos de ley, Revista de las Cortes Generales, núm. 21, 1990, p. 7-34.

Mª Jesús MONTORO CHINER, Adecuación al ordenamiento y factibilidad. Presupuestos de calidad de las normas, Serie de Técnica Legislativa II, Cuadernos y Debates 18, Madrid, Centro de Estudios Constitucionales, 1989.

Fernando SAINZ MORENO / Juan Carlos DA SILVA OCHOA (Coords.), La calidad de las leyes, Vitoria, Parlamento Vasco, 1989.

Pablo SALVADOR CODERCH, La legislación en España: técnica y procedimiento, en ÁREA DE DERECHO CIVIL DE LA FACULTAD DE DERECHO DE LA UNIVERSIDAD DE ZARAGOZA (Coord.), Estudios de Derecho civil en homenaje al Prof. Lacruz Berdejo, 2 vols, Vol. 2º, Barcelona, J. M. Bosch , 1993, p. 1991-2009.

Altres obres

AAVV, Técnica normativa de las Comunidades Autónomas, Madrid, Imprenta de la Comunidad de Madrid, 1991.

COMITE ASSESSOR PER A L'ESTUDI DE L'ORGANITZACIO DE L'ADMINISTRACIO (Ed.), Técnica normativa. El procediment intern d'elaboració de normes, Barcelona, Generalitat de Catalunya. Comitè Assessor per a l'estudi de l'organització de l'Administració, 1991.

Josep M. MESTRES / Joan COSTA / Mireia OLIVA / Ricard FITÉ, Manual d'estil. La redacció i l'edició de textos, 2a.ed.,Barcelona, Eumo i altres, 2000.

MAP (Ed.), Manual de estilo del lenguaje administrativo, 2a. ed., Madrid, Ministerio de las Administraciones Públicas, 1993.

Jesús PRIETO DE PEDRO, Lenguas, lenguaje y derecho, Madrid, Civitas, 1991.

DESENVOLUPAMENT DE L'ASSIGNATURA
Materials de treball

Totes les Lleis del Parlament de Catalunya de l'any 2002.

Objectius

Al final del període lectiu, l'estudiant haurà d'estar en condicions de donar resposta a tots i cadascun dels punts esmentats en el programa, amb la qual cosa demostrarà haver adquirit els coneixements suficients per superar l'assignatura. A aquest efecte, és imprescindible que completi i contrasti les explicacions amb el seguiment detallat de les obres ressenyades a la bibliografia i que localitzi els problemes en els textos legals que es recomanen.

Classes teòriques i pràctiques

L'estudiant assistirà tant a les classes teòriques com a les pràctiques amb els textos legals corresponents a l'assignatura, és a dir, amb les lleis de les Corts espanyoles i del Parlament de Catalunya que s'indicaran. Les pràctiques tenen el caràcter d'integrades, és a dir, determinats temes o parts de temes es tractaran mitjançant l'exposició, anàlisi i comentari de lleis recents. Normalment, es destinarà la part final de cada sessió a temes pràctics.

Proposta de desenvolupament

La docència s'organitza en funció del nombre de crèdits atribuïts a l'assignatura. En les seves exposicions, el professor seguirà el programa de l'assignatura i organitzarà la docència d'acord amb ell. L'estudiant s'examinarà sempre de tot el programa.

Sistemes d'avaluació

L'avaluació es durà a terme mitjançant una prova al final del semestre. Es valorarà positivament la participació activa en les classes i la realització de les pràctiques.

Tipus i nombre de proves i treballs

En la prova final mitjançant la qual es durà a terme l'avaluació l'estudiant haurà d'indicar les errades que ha observat en un Projecte de Llei simulat i el motiu de les correccions que introdueix. Eventualment, s'adjuntaran algunes preguntes tipus test i preguntes curtes que l'estudiant haurà de respondre breument. 

 

 

 

 

 

 

uPUP.gif (1045 bytes)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Up.gif (1077 bytes)

 

 

 

 

 

Up.gif (1077 bytes)

 

 

 

 

 

 

 

 

Up.gif (1077 bytes)

 

 

 

 

 

 

 

Up.gif (1077 bytes)

 

 

 

 

 

 

 

Up.gif (1077 bytes)

 

 

 

 

 

 

 

 

Up.gif (1077 bytes)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Up.gif (1077 bytes)

 

 

 

 

 

 

 

Up.gif (1077 bytes)

 

 

 

 

 

 

 

 

Up.gif (1077 bytes)

 

 

 

 

 

 

 

 

Up.gif (1077 bytes)

 

 

 

 

 

 

Up.gif (1077 bytes)

 

 

 

 

 

 

 

Up.gif (1077 bytes)

 

 

 

 

 

 

 

Up.gif (1077 bytes)

uPUP.gif (1045 bytes)

 
 

Assignatures de l'Àrea de Dret civil
©
Àrea de Dret civil - Departament de Dret privat -
Universitat de Girona - Webmaster: Dr. Albert Ruda
(Contactar)
Última actualització: 07/02/07