DESENVOLUPAMENT DE
L'ASSIGNATURA
PROGRAMA
I.
INTRODUCCIÓ
Lliçó 1. EL DRET PRIVAT DEL TURISME
1. El Dret privat del turisme. Idees
generals. 2. Manca d'autonomia del Dret privat del turisme. 3.
Les principals fonts reguladores
Bibliografia
E. ROCA ROCA/M. CEBALLOS MARTÍN/
R. PÉREZ GUERRA, La regulación Jurídica
del Turismo en España, Almería, Universidad de Almería, 1998, pàgs.
24-34.
II. CONTRACTES RELATIUS AL TRANSPORT
Lliçó 2. EL CONTRACTE DE TRANSPORT
1. Concepte i característiques
generals. 2. Modalitats de transport i regulació. 3. El document
de transport i el taló d'equipatge. 4.
Responsabilitat del transportista.
Bibliografia
Teresa HUALDE MANSO,
El
Transporte de Viajeros por Carretera, Pamplona, Aranzadi, 1995, pàgs.
17-269.
Enrique MAPELLI,
Hacia un nuevo enfoque práctico del problema del
"overbooking", RDM, núm. 149, 1978, pàgs. 361-377.
Nicolás
PÉREZ-URDAIBAI JIMÉNEZ, El contrato de transporte aéreo: revisión
doctrinal y jurisprudencial, RGD, núm. 667, 2000, págs. 3767-3790.
Francisco J.
SÁNCHEZ-GAMBORINO, La propuesta por IRU de modificar la
Convención CVR sobre transporte internacional de viajeros, RDM, núm.
218, 1995, pàgs. 1521-1560.
Luis TAPIA SALINAS,
Derecho aeronáutico, 2a. ed., Barcelona, Bosch Casa Ed., 1993.
Rodrigo
URÍA, Derecho mercantil, 29a.ed., Madrid, Marcial Pons, 2002.
Lliçó
3. EL CONTRACTE DE FLETAMENT O XÀRTER AERI
1. El contracte de fletament o xàrter aeri: concepte i
funció
econòmica. 2. Fonts reguladores. 3. Elements del contracte. 3.1. Subjectes.
3.2.
Objectes. 3.3. Forma. 4.
Drets i obligacions de les parts. 5.
La responsabilitat del fletant i el fletador.
Bibliografia
Fernando MARTÍNEZ SANZ, "El contrato de chárter aéreo", a
Ricardo GARCÍA/ Andrés RECALDE (Dir), Lecciones de Derecho del
Turismo, València, Tirant lo blanch, 2000, pàgs. 335-356.
Fernando
RODRÍGUEZ ARTIGAS, El "charter
aereo": una aproximación al estudio de su régimen jurídico,
RDM, núm. 134, 1974, pàgs. 429-484.
III. CONTRACTES RELATIUS A L'ALLOTJAMENT
Lliçó
4. EL CONTRACTE D'ALLOTJAMENT
1. Concepte i regulació. 2. Subjectes. 3.
Formació del contracte. La reserva d'allotjament. 4.
Contingut contractual. 5. Responsabilitat contractual de
l'empresa d'allotjament per danys ocasionats a les coses del consumidor. 6.
Extinció.
Bibliografia
Juan Manuel BÁDENAS CARPIO, "El contrato de hospedaje", a Ricardo
GARCÍA/ Andrés RECALDE (Dir), Lecciones de Derecho del Turismo,
València, Tirant lo blanch, 2000, pàgs.283-300.
María
Matilde CEBALLOS MARTÍN/Raúl PÉREZ GUERRA, El contrato turístico de
alojamiento hotelero, Comares, Granada, 2001,
pàgs.
39-89.
Patricia LÓPEZ PELÁEZ, El crédito
preferente del hotelero, RCDI, núm. 665, 2001, pàgs. 1137-1184.
Alberto SÁENZ DE SANTA MARÍA VIERNA, Cajas
de seguridad en hoteles, RDM, núm. 240, 2001, pàgs. 701-748.
Lliçó
5. EL CONTRACTE D'ARRENDAMENT DE TEMPORADA
1. Concepte i regulació. 2. Directrius generals de la Llei 29/1994, de 24 de
novembre, de Arrendamientos Urbanos en relació a l'arrendament d'edificis
amb destí a un ús diferent a l'habitatge. 3.
Durada del contracte. 4. Renda: fixació, modificació, actualització. Fiança.
5.
Formalització de l'arrendament. 6. Ús i conservació de la finca.
7. L'arrendament d'immobles per temporada i el Decret català 163/1998, de
8 de juliol, d'apartaments turístics. 8. Extinció del contracte.
Bibliografia
Fernando
PANTALEÓN PRIETO (Dir.), Comentario
a la Ley de Arrendamientos Urbanos (art. 3), Madrid, Civitas, 1995, pàgs.
76-78.
Etelvina
VALLADARES, Arrendamiento de
temporada. Sentencia del Tribunal Supremo de 26 de marzo de 1997, CCJC
nº 44, abril-agosto 1997, pàgs. 815-822.
Lliçó
6. EL DRET D'APROFITAMENT PER TORNS DE BÉNS IMMOBLES D'ÚS TURÍSTIC
1. Concepte. 2. Qüestió terminològica i configuració jurídica.
3. Objecte. 4.
Constitució. 4.1. Actuacions prèvies del propietari. 4.2. Actuació posterior del
propietari. Promoció i transmissió dels drets. 4.3.Formalització en escriptura pública.
5. Forma escrita del contracte. Contingut mínim.
6. Facultat de desistiment. 7. Resolució del contracte. 8. Anul·labilitat del contracte.
9.
Pagament
del preu. Prohibició d'avançaments i resolució del propietari. 10.
Extinció. L'exclusió de la consolidació com a causa
extintiva.
Text legal
Ley
42/1998, de 15 diciembre, sobre derechos de aprovechamiento por
turno de bienes inmuebles de uso turístico y normas tributarias (BOE
núm. 300, de 16.12.1998).
Bibliografia
Gema BOTANA GARCÍA/ Miguel RUÍZ MUÑOZ, Curso sobre
protección jurídica de los consumidores, Madrid, McGrawHill, 1999,
pàgs. 298-320.
José
Manuel RUIZ-RICO RUIZ/Ana CAÑIZARES LASO (Directores), Multipropiedad y aprovechamiento por turno: comentarios sistemàticos a
la ley sobre derechos de aprovechamiento por turnos, Madrid, Civitas,
2000, pàgs. 49-464.
Lliçó
7. EL CONTRACTE D'ALLOTJAMENT EN RÈGIM DE CONTINGENT
1. Concepte. 2. Regulació. Atipicitat. 3. Configuració jurídica.
4. Contingut contractual. 4.1. Obligacions de l'empresa d'allotjament.
4.2. Obligacions de l'operador turístic. 5. Garanties de l'empresa
d'allotjament en el cobrament dels serveis. 6. Responsabilitat contractual.
Bibliografia
Apol·lònia
MARTÍNEZ NADAL, El contrato de reserva de plazas de alojamiento en régimen de
contingente, Barcelona, J.M. Bosch Ed., 1995, pàgs. 17-92.
Mª
Victoria PETIT LAVALL, El contrato de reserva de alojamiento en
régimen de contingente, RGD, núms.
658-659, 1999, pàgs. 9445-9467.
Lliçó
8. EL CONTRACTE DE GESTIÓ HOTELERA
1. Concepte. 2. Subjectes: la cadena hotelera i el
titular de l'hotel gestionat. 3. Obligacions de les parts contractants. 4.
Durada. 5. Extinció del contracte.
Bibliografia
Guillermo ALCOVER GARAU, Aproximación al régimen
jurídico del contrato de gestión hotelera, RDM, núm. 237, 2000,
pàgs. 1003-1025.
Aránzazu
PÉREZ MORIONES, El contrato de
gestión hotelera, València, Biblioteca Jurídica Cuatrecasas/Tirant
lo Blanch, 1998, pàgs. 185-385.
Francisco
VICENT CHULIÁ, Introducción al
Derecho mercantil, 14a.ed., València, Tirant lo blanch, 2001.
IV. CONTRACTES RELATIUS A ALTRES SERVEIS TURÍSTICS
Lliçó
9. CONTRACTES RELATIUS A ALTRES SERVEIS TURÍSTICS
1. Servei de manutenció dels restaurants. 1.1. Règim
general del contracte: el contracte de prestació de serveis. 1.2. La
responsabilitat de l'empresa turística per intoxicació del consumidor.
1.3. El cobrament del preu. 2. La prestació de serveis de turisme actiu i
esports d'aventura. En particular, el règim de responsabilitat de
l'empresa prestadora..
Bibliografia
Norman
G. COURNOYER/Anthony G. MARSHALL/Karen L. MORRIS, Hotel,
Restaurant and Travel Law (A Preventive Approach), Boston, Delmar
Publishers, 5th. ed., 1997, pàgs. 349-389.
V.
CONTRACTES RELATIUS A VIATGES COMBINATS
Lliçó
10. EL CONTRACTE DE VIATGE COMBINAT
1. Noció legal de viatge combinat. 2. Subjectes. 3.
Deures d'informació. 3.1. Informació promocional prèvia al contracte:
el fullet informatiu. 3.2. Formalització del contracte. 3.3. Contingut
mínim del contracte. 4. Modificacions del contracte. 5. Cancel·lació
del viatge. 6. El preu del viatge combinat. 6.1. Revisió del preu. 6.2. Venciment de l'obligació de pagar el
preu. 7. Cessió de la reserva. 8. Desistiment del consumidor. 9.
Mesures
enfont l'incompliment de les
obligacions de l'organitzador o el detallista. 9.1. Disminució del preu del
viatge. 9.2. Resolució del contracte. 9.3. Responsabilitat contractual.
Textos legals
Ley
21/1995, de 6 de julio, reguladora de los viajes combinados
(BOE
núm.161, de 7.7.1995).
Decret
168/1994, de 30 de maig, de reglamentació de les agències de
viatges (DOGC núm. 1924, de 22.71994, modificat pel Decret
210/1995, d’11 de juliol (DOGC
núm. 2081, de 28.7.1995).
Bibliografia
Gema
BOTANA GARCÍA/Miguel RUIZ MUÑOZ, Curso
sobre protección jurídica de los consumidores, Madrid, McGrawHill,
1999, pàgs. 274-297.
Miquel
MARTÍN CASALS, La responsabilidad
civil derivada del contrato de viaje combinado, RGD, núms.
658-659, 1999, pàgs. 9404-9443.
Miquel
MARTÍN CASALS/Jordi RIBOT IGUALADA/Josep M. BECH SERRAT, "El
contracte de viatge combinat", a Àrea de Dret civil de la
Universitat de Girona (Coord.), L'exercici
de les competències sobre Dret civil de Catalunya (Materials de les
Onzenes Jornades de Dret Català a Tossa), Tirant lo Blanch, València,
2002, pàgs. 301-358.
Lliçó
11. CONTRACTES CELEBRATS ENTRE ORGANITZADORS I DETALLISTES DE VIATGES
COMBINATS
1. Contractes de gestió
celebrats entre organitzadors i detallistes de viatges combinats. 1.1. Contracte de comissió. El seu predomini en el sector.
1.2. Altres contractes: agència i mediació.
Notes comunes i distintives.
Bibliografia
Francisco
VICENT CHULIÁ, Introducción al
Derecho mercantil, 14a.ed., València, Tirant lo blanch, 2001,
pàgs.
661-672.
VI. RESOLUCIÓ DE CONFLICTES
Lliçó
12. LA RESOLUCIÓ DE CONFLICTES
1. Resolució de conflictes mitjançant arbitratge o per
via judicial. 2. Procediment judicial. 2.1. Aspectes generals de la LEC. 2.2. Les accions processals
col·lectives de la Llei
7/1998, de 13 d'abril, sobre condiciones generales de la contratación.
3. L'arbitratge de consum. 4. L'arbitratge de transport. 5. La preparació de les
proves.
Textos legals
Artículo
11 de la Ley
1/2000, de 7 de enero, de Enjuiciamiento Civil (BOE
núm. 7, de 8 de enero del 2000).
Real
Decreto 636/1993, de 3 de maig,
por el que se regula el Sistema Arbitral de
Consumo (BOE núm. 121, de 21.5.1993).
Ley
36/1988, de 5 de diciembre, de Arbitraje
(BOE núm. 293, de 7.12.1988).
Bibliografia
Juan Manuel BÁDENAS CARPIO, "El
arbitraje turístico", a Ricardo GARCÍA/ Andrés
RECALDE (Dir), Lecciones de Derecho del Turismo, València, Tirant
lo blanch, 2000, pàgs. 375-396.
Faustino CORDÓN MORENO, La protección
de los derechos de los consumidores a partir de la Ley General para la
Defensa de los Consumidores y Usuarios: la Ley de Condiciones Generales de
la Contratación y el Proyecto de Ley de Enjuiciamiento Civil,
Aranzadi Civil, 1999-II, pàgs. 1795-1814.
Juan F. GARNICA
MARTÍN, Las acciones de grupo en la LEC 1/2000, La Ley, núm.
5391, 2001, pàgs. 1-13.
Ignacio QUINTANA CARLO/ Ángel BONET NAVARRO (Directores), El
Sistema Arbitral de Consumo (Comentarios al Real Decreto 636/1993, de 3 de
mayo), Pamplona, Aranzadi, 1997, pàgs. 43-248.
Octavio TOBAJAS
GÁLVEZ, Aproximación a las acciones colectivas de la Ley 7/1998 sobre
condiciones generales de la contratación, Actualidad Civil, núm. 6,
2001, pàgs. 201-232.
DESENVOLUPAMENT
DE L'ASSIGNATURA
Objectius
Al
final del període lectiu, l’alumne haurà d’estar en condicions de
donar resposta a tots i cadascun dels punts esmentats en el programa, amb
la qual cosa demostrarà haver adquirit els coneixements suficients per
superar l’assignatura. A aquest efecte, és imprescindible que segueixi
les lliçons amb els textos legals corresponents i que completi i
contrasti les explicacions amb el seguiment detallat de les obres
ressenyades com a bibliografia bàsica i específica.
Classes
teòriques i pràctiques
L’alumne
assistirà tant a les classes amb els textos legals corresponents a
l’assignatura. La major part dels textos es poden trobar en la web
del Projecte “Norma Civil”. Les pràctiques tenen el caràcter
d’integrades, és a dir, determinats temes o parts de temes es tractaran
mitjançant l’exposició i resolució de casos pràctics i comentaris de
sentències.
Proposta
de desenvolupament
La
docència s’organitza en funció del nombre de crèdits atribuïts a
l’assignatura. En les seves exposicions, el professor seguirà el
programa de l’assignatura i organitzarà la docència d’acord amb ell.
L’alumne s’examinarà sempre de tot el programa.
Instruments
La
lectura de les lleis corresponents és imprescindible.
Es trobaran en els llocs indicats del BOE
i del DOGC.
Es poden consultar els següents reculls de legislació turística:
