|
Article
32. Intervenció no preceptiva d'advocat i procurador.
1.
Quan, sense ser preceptiva la intervenció d'advocat i procurador, el
demandant pretengui comparèixer en nom propi i ser defensat per un
advocat, o ser representat per un procurador, o ser assistit per ambdós
professionals a la vegada, ho ha de fer constar en la demanda.
2.
Rebuda la notificació de la demanda, si el demandat pretén valer-se
també d'advocat i procurador, ho ha de comunicar al tribunal dins els
tres dies següents, i també pot sol·licitar, si s'escau, el
reconeixement del dret a l'assistència jurídica gratuïta. En aquest
últim cas, el tribunal pot acordar la suspensió del procés fins que
es produeixi el reconeixement o la denegació d'aquest dret o la
designació provisional d'advocat i procurador.
3.
La facultat d'acudir al procés amb l'assistència dels professionals a
què es refereix l'apartat 1 d'aquest article correspon també al
demandat, quan l'actor no hi vagi assistit per un advocat o un
procurador. El demandat ha de comunicar al tribunal la seva decisió en
el termini de tres dies des que se li notifiqui la demanda, i cal donar
compte a l'actor d'aquesta circumstància.
Si
llavors el demandant també vol valer-se d'advocat i procurador, ho ha
de comunicar al tribunal en els tres dies següents a la recepció de la
notificació, i si sol·licita el reconeixement del dret a l'assistència
jurídica gratuïta, se'n pot acordar la suspensió en els termes que
preveu l'apartat anterior.
4.
En la notificació en què es comuniqui a una part la intenció de la
part contrària de servir-se d'advocat i procurador, se l'ha d'informar
del dret que els correspon segons l'article 6.3 de la Llei d'assistència
jurídica gratuïta, a fi que en puguin fer la sol·licitud
corresponent.
5.
Quan la intervenció d'advocat i procurador no sigui preceptiva, de
l'eventual condemna a costes de la part contrària a la que s'hagi
servit dels professionals esmentats s'han d'excloure els drets i els
honoraris meritats per aquests professionals, llevat que el tribunal
apreciï temeritat en la conducta del condemnat a costes o que el
domicili de la part representada i defensada estigui en un lloc diferent
d'aquell en què s'ha tramitat el judici; en aquest últim cas, operen
les limitacions a què es refereix l'apartat 3 de l'article 394
d'aquesta Llei.
[L'apartat 5 d'aquest article està modificat
per la Llei 13/2009, de 3 de novembre, de reforma de la legislació
processal per a la implantació de la nova Oficina Judicial (BOE núm.
266, de 04-11-2009, pp. 92103-92313; Suplement en llengua catalana al
núm. 266, pp. 1-198; correcció d'errades BOE núm. 84, de 07-04-2010, p.
31545; Suplement en llengua catalana al núm. 84, p. 1). Per veure la
legislació vigent faci click
aquí].
|
