|
Article
22. Terminació del procés per satisfacció extraprocessal o mancança
sobrevinguda d'objecte. Cas especial d'enervació del desnonament.
1.
Quan, per circumstàncies sobrevingudes a la demanda i a la
reconvenció, deixi d'haver-hi interès legítim a obtenir la tutela
judicial pretesa, perquè s'han satisfet, fora del procés, les
pretensions de l'actor i, si s'escau, del demandat reconvinent o per
qualsevol altra causa, s'ha de posar de manifest aquesta circumstància
al tribunal i, si hi ha acord de les parts, s'ha de decretar,
mitjançant interlocutòria, la terminació del procés.
La
interlocutòria de terminació del procés té els mateixos efectes que
una sentència absolutòria ferma, sense que sigui procedent la condemna
a costes.
2.
Si alguna de les parts sosté la subsistència d'interès legítim,
negant motivadament que s'hagi donat satisfacció extraprocessal a les
seves pretensions o amb altres arguments, el tribunal ha de convocar les
parts a una compareixença sobre aquest únic objecte, en el termini de
deu dies.
Acabada
la compareixença, el tribunal ha de decidir mitjançant
interlocutòria, dins els deu dies següents, si és procedent continuar
el judici, i ha d'imposar les costes d'aquestes actuacions a qui se li
rebutgi la pretensió.
3.
Contra la interlocutòria que ordeni la continuació del judici no es
pot interposar cap recurs. Contra la que n'acordi la terminació, es pot
interposar recurs d'apel·lació.
4.
Els processos de desnonament de finca urbana per falta de pagament de
les rendes o quantitats degudes per l'arrendatari finalitzen si, abans
de la celebració de la vista, l'arrendatari paga a l'actor o posa a la
seva disposició en el tribunal o notarialment l'import de les
quantitats reclamades en la demanda i el de les que degui en el moment
del pagament enervador del desnonament.
El
que disposa el paràgraf anterior no és aplicable quan l'arrendatari
hagi enervat el desnonament en una ocasió anterior, ni quan
l'arrendador hagi requerit el pagament a l'arrendatari, per qualsevol
mitjà fefaent, amb almenys quatre mesos d'antelació a la presentació
de la demanda i el pagament no s'hagi efectuat en el moment de la
presentació esmentada.
[Aquest article ha estat modificat per la
Ley 23/2003, de 10 de julio,
de Garantías en la Venta de bienes de consumo (BOE núm. 165, de
11-07-2003, pp. 27160-27164; Suplement en llengua
catalana al núm.
16, pp.
3141-3143).
Per veure la legislació vigent faci click
aquí].
[L'apartat
1, el paràgraf primer de l'apartat 2 i el paràgraf primer de l'apartat 4
d'aquest article està modificat per la Llei 13/2009, de 3 de
novembre, de reforma de la legislació processal per a la implantació de
la nova Oficina Judicial (BOE núm. 266, de 04-11-2009, pp. 92103-92313;
Suplement en llengua catalana al núm. 266, pp. 1-198; correcció
d'errades BOE núm. 84, de 07-04-2010, p. 31545; Suplement en llengua
catalana al núm. 84, p. 1). Per veure la legislació vigent faci click
aquí]. |
|
