LEC: Llibre III: Títol III

De l'execució: disposicions generals

CAPÍTOL I

De les parts de l'execució

Article 538. Parts i subjectes de l'execució forçosa.

1. Són part en el procés d'execució la persona o les persones que demanen i obtenen el despatx de l'execució i la persona o les persones davant de les quals es despatxa.

2. Sens perjudici del que disposen els articles 540 a 544, a instància de qui aparegui com a creditor en el títol executiu, només es pot despatxar execució davant dels subjectes següents:

1r Qui aparegui com a deutor en el mateix títol.

2n Qui, sense figurar com a deutor en el títol executiu, respongui personalment del deute per disposició legal o en virtut de fiança acreditada mitjançant un document públic.

3r Qui, sense figurar com a deutor en el títol executiu, sigui propietari dels béns especialment afectes al pagament del deute en virtut del qual es procedeix, sempre que aquesta afecció derivi de la Llei o s'acrediti mitjançant un document fefaent. L'execució s'ha de concretar, respecte d'aquestes persones, als béns especialment afectes.

3. També poden utilitzar els mitjans de defensa que la llei concedeix a l'executat aquelles persones davant de les quals no s'ha despatxat l'execució, però als béns de les quals el tribunal ha disposat que s'estengui aquesta perquè entén que, malgrat que aquests béns no pertanyen a l'executat, estan afectes al compliment de l'obligació per la qual es procedeixi.

4. Si l'executant indueix el tribunal a estendre l'execució davant de persones o béns que el títol o la llei no autoritzen, és responsable dels danys i els perjudicis.

Article 539. Representació i defensa. Costes i despeses de l'execució.

1. L'executant i l'executat han d'estar dirigits per un lletrat i representats per un procurador, llevat que es tracti de l'execució de resolucions dictades en processos en què no sigui preceptiva la intervenció dels professionals esmentats.

Per a l'execució derivada de processos monitoris en què no hi hagi hagut oposició, s'ha de requerir la intervenció d'advocat i procurador sempre que la quantitat per la qual es despatxi execució sigui superior a nou-cents euros.

2. En les actuacions del procés d’execució per a les quals aquesta Llei prevegi expressament pronunciament sobre costes, les parts han de satisfer les despeses i costes que els corresponguin de conformitat amb el que preveu l’article 241 d’aquesta Llei, sense perjudici dels reemborsaments que siguin procedents després de la decisió del tribunal o, si s’escau, del secretari judicial sobre les costes.

Les costes del procés d’execució no compreses en el paràgraf anterior són a càrrec de l’executat sense necessitat d’expressa imposició, però, fins a la seva liquidació, l’executant ha de satisfer les despeses i costes que es vagin produint, llevat de les que corresponguin a actuacions que es realitzin a instància de l’executat o d’altres subjectes, que ha de pagar qui hagi sol·licitat l’actuació de què es tracti.

[L' apartat 2 d'aquest article està redactat de conformitat amb la Llei 13/2009, de 3 de novembre, de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova Oficina Judicial (BOE núm. 266, de 04-11-2009, pp. 92103-92313; Suplement en llengua catalana al núm. 266, pp. 1-198; correcció d'errades BOE núm. 84, de 07-04-2010, p. 31545; Suplement en llengua catalana al núm. 84, p. 1). Per a veure la redacció anterior faci click aquí]

Article 540. Executant i executat en casos de successió.

1. L'execució es pot despatxar a favor de qui acrediti ser successor del que figuri com a executant en el títol executiu i davant de qui s'acrediti que és el successor de qui apareix com a executat en el títol esmentat.

2. Per acreditar la successió, als efectes del que estableix l'apartat anterior, s'han de presentar al tribunal els documents fefaents en què aquella consti. Si el tribunal els considera suficients a aquests efectes, sense més tràmits, ha de despatxar l'execució a favor de qui resulti ser successor o davant de qui resulti ser successor segons els documents presentats.

3. Si la successió no consta en documents fefaents o el tribunal no els considera suficients, de la petició que dedueixi l’executant ha de manar que el secretari judicial la traslladi a qui consti com a executat en el títol i a qui es pretén que n’és el successor i, escoltats tots ells en compareixença assenyalada pel secretari, el tribunal ha de decidir el que sigui procedent sobre la successió als únics efectes del despatx de l’execució.

[L'apartat 3 d'aquest article està redactat de conformitat amb la Llei 13/2009, de 3 de novembre, de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova Oficina Judicial (BOE núm. 266, de 04-11-2009, pp. 92103-92313; Suplement en llengua catalana al núm. 266, pp. 1-198; correcció d'errades BOE núm. 84, de 07-04-2010, p. 31545; Suplement en llengua catalana al núm. 84, p. 1). Per a veure la redacció anterior faci click aquí]

Article 541. Execució en béns de guanys.

1. No es despatxa execució davant de la comunitat de guanys.

2. Quan l'execució se segueixi a causa de deutes contrets per un dels cònjuges, però dels quals ha de respondre la societat de guanys, la demanda executiva es pot adreçar únicament contra el cònjuge deutor, però l'embargament de béns de guanys s'ha de notificar a l'altre cònjuge, i se li ha de traslladar la demanda executiva i la interlocutòria que despatxi execució a fi que, dins el termini ordinari, es pugui oposar a l'execució.

L'oposició a l'execució es pot fonamentar en les mateixes causes que corresponguin a l'executat i, a més a més, en el fet que els béns de guanys no han de respondre del deute pel qual s'ha despatxat l'execució. Quan l'oposició es fonamenta en aquesta última causa, correspon al creditor provar la responsabilitat dels béns de guanys.

Si no s'acredita aquesta responsabilitat, el cònjuge de l'executat pot demanar la dissolució de la societat conjugal d'acord amb el que disposa l'apartat següent.

3. Si se segueix l'execució a causa de deutes propis d'un dels cònjuges i es persegueixen béns comuns a falta dels privatius o per insuficiència d'aquests, l'embargament dels béns comuns s'ha de notificar al cònjuge no deutor. En aquest cas, si aquest opta per demanar la dissolució de la societat conjugal, el tribunal, oïts els cònjuges, ha de decidir el que sigui procedent sobre divisió del patrimoni i, si s'escau, acordar que es porti a terme d'acord amb el que disposa aquesta Llei, i se suspèn entretant l'execució pel que fa als béns comuns.

4. En els casos que preveuen els apartats anteriors, el cònjuge al qual s'ha notificat l'embargament pot interposar els recursos i usar els mitjans d'impugnació de què disposa l'executat per a la defensa dels interessos de la comunitat de guanys.

Article 542. Execució davant del deutor solidari.

1. Les sentències, els laudes i altres títols executius judicials obtinguts només davant d'un o de diversos deutors solidaris no serveixen de títol executiu davant dels deutors solidaris que no hagin estat part en el procés.

2. Si els títols executius són extrajudicials, només es pot despatxar execució davant del deutor solidari que hi figuri o que figuri en un altre document que acrediti la solidaritat del deute i porti implícita l'execució d'acord amb el que disposa la llei.

3. Quan en el títol executiu apareguin diversos deutors solidaris, es pot demanar que es despatxi execució per l'import total del deute, més interessos i costes, davant d'un o alguns d'aquells deutors o davant de tots ells.

Article 543. Associacions o entitats temporals.

1. Quan en el títol executiu apareguin com a deutors unions o agrupacions de diferents empreses o entitats, només es pot despatxar l'execució directament davant dels seus socis, membres o integrants si, per acord d'aquests o per disposició legal, responen solidàriament dels actes de la unió o agrupació.

2. Si la llei estableix expressament el caràcter subsidiari de la responsabilitat dels membres o integrants de les unions o agrupacions a què es refereix l'apartat anterior, per al despatx de l'execució davant d'aquells cal acreditar la insolvència d'aquestes.

Article 544. Entitats sense personalitat jurídica.

En cas de títols executius davant d'entitats sense personalitat jurídica que actuïn en el tràfic com a subjectes diferenciats, es pot despatxar execució davant dels socis, els membres o els gestors que hagin actuat en el tràfic jurídic en nom de l'entitat, sempre que s'acrediti complidament, a judici del tribunal, la condició de soci, membre o gestor i l'actuació davant tercers en nom de l'entitat.

El que disposa el paràgraf anterior no és aplicable a les comunitats de propietaris d'immobles en règim de propietat horitzontal.

CAPÍTOL II

Del tribunal competent

Article 545. Tribunal competent. Forma de les resolucions en l'execució forçosa.

1. Si el títol executiu consisteix en resolucions judicials, resolucions dictades per secretaris judicials a les quals aquesta Llei reconeix caràcter de títol executiu o transaccions i acords judicialment homologats o aprovats, és competent per dictar la interlocutòria que contingui l’ordre general d’execució i despatx d’aquesta el tribunal que va conèixer de l’afer en primera instància o en el qual es va homologar o es va aprovar la transacció o acord.

2. Quan el títol sigui un laude arbitral, és competent per denegar o autoritzar l’execució i el corresponent despatx el jutjat de primera instància del lloc on s’hagi dictat el laude.

3. Per a l'execució fonamentada en títols diferents dels que expressen els apartats anteriors, és competent el jutjat de primera instància del lloc que correspon d'acord amb el que disposen els articles 50 i 51 d'aquesta Llei. L'execució es pot instar també, a elecció de l'executant, davant el jutjat de primera instància del lloc de compliment de l'obligació, segons el títol, o davant el de qualsevol lloc en què hi hagi béns de l'executat que puguin ser embargats, i en cap cas no hi són aplicables les regles sobre submissió expressa o tàcita que conté la secció 2a del capítol II del títol II del llibre I.

Si hi ha diversos executats, és competent el tribunal que, d'acord amb el paràgraf anterior, ho sigui respecte de qualsevol executat, a elecció de l'executant.

No obstant el que disposa el paràgraf anterior, quan l'execució afecti només béns especialment hipotecats o pignorats, la competència s'ha de determinar d'acord amb el que disposa l'article 684 d'aquesta Llei.

4. En tots els casos assenyalats als apartats anteriors correspon al secretari judicial la concreció dels béns de l’executat als quals s’ha d’estendre el despatx de l’execució, l’adopció de totes les mesures necessàries per a l’efectivitat del despatx, i ordenar els mitjans d’esbrinament patrimonial que siguin necessaris de conformitat amb el que estableixen els articles 589 i 590 d’aquesta Llei, així com les mesures executives concretes que siguin procedents.

5. En els processos d’execució han d’adoptar la forma d’interlocutòria les resolucions del tribunal que:

1r Continguin l’ordre general d’execució per la qual s’autoritza i es despatxa aquesta.

2n Decideixin sobre oposició a l’execució definitiva basada en motius processals o de fons.

3r Resolguin les terceries de domini.

4t Les altres que s’assenyalin en aquesta Llei.

6. Han d’adoptar la forma de decret les resolucions del secretari judicial que determinin els béns de l’executat als quals s’ha d’estendre el despatx de l’execució i aquelles altres que s’assenyalin en aquesta Llei.

7. El tribunal ha de decidir per mitjà de providència en els supòsits en què així s’assenyali expressament, i en els altres casos, les resolucions que siguin procedents, les ha de dictar el secretari judicial a través de diligències d’ordenació, llevat que sigui procedent resoldre per decret.

[Els apartats 1, 2 i 4 d'aquest article es modifiquen, i s'afegeixen els apartats 5, 6 i 7, de conformitat amb la Llei 13/2009, de 3 de novembre, de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova Oficina Judicial (BOE núm. 266, de 04-11-2009, pp. 92103-92313; Suplement en llengua catalana al núm. 266, pp. 1-198; correcció d'errades BOE núm. 84, de 07-04-2010, p. 31545; Suplement en llengua catalana al núm. 84, p. 1). Per a veure la redacció anterior faci click aquí]

Article 546. Examen d'ofici de la competència territorial.

1. Abans de despatxar execució, el tribunal ha d'examinar d'ofici la seva competència territorial i si, d'acord amb el títol executiu i altres documents que s'adjuntin a la demanda, entén que no és territorialment competent, ha de dictar interlocutòria en què s'abstingui de despatxar execució i indiqui al demandant el tribunal davant el qual ha de presentar la demanda. Aquesta resolució pot ser objecte de recurs d'acord amb el que disposa l'apartat 2 de l'article 552.

2. Una vegada despatxada execució, el tribunal no pot, d'ofici, revisar la seva competència territorial.

Article 547. Declinatòria en l'execució forçosa.

L'executat pot impugnar la competència del tribunal proposant declinatòria dins els cinc dies següents a aquell en què rebi la primera notificació del procés d'execució.

La declinatòria s'ha de substanciar i decidir d'acord amb el que preveu l'article 65 d'aquesta Llei.

CAPÍTOL III

Del despatx de l'execució

Article 548. Termini d'espera de l'execució de resolucions judicials i arbitrals.

No s’ha de despatxar execució de resolucions processals o arbitrals dins els vint dies posteriors a aquell en què la resolució de condemna o d’aprovació del conveni hagi estat notificada a l’executat.

[Aquest article està redactat de conformitat amb la Llei 13/2009, de 3 de novembre, de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova Oficina Judicial (BOE núm. 266, de 04-11-2009, pp. 92103-92313; Suplement en llengua catalana al núm. 266, pp. 1-198; correcció d'errades BOE núm. 84, de 07-04-2010, p. 31545; Suplement en llengua catalana al núm. 84, p. 1). Per a veure la redacció anterior faci click aquí]

Article 549. Demanda executiva. Contingut.

1. Només s'ha de despatxar execució a petició de part, en forma de demanda, en la qual s'han d'expressar:

1r El títol en què es fonamenta l'executant.

2n La tutela executiva que es pretén, en relació amb el títol executiu que s'addueix, precisant, si s'escau, la quantitat que es reclami d'acord amb el que disposa l'article 575 d'aquesta Llei.

3r Els béns de l'executat susceptibles d'embargament de què tingui coneixement i, si s'escau, si els considera suficients per al fi de l'execució.

4t Si s'escau, les mesures de localització i investigació que interessi a l'empara de l'article 590 d'aquesta Llei.

5è La persona o les persones, amb expressió de les seves circumstàncies identificatives, davant les quals es pretengui el despatx de l'execució, pel fet d'aparèixer en el títol com a deutors o pel fet d'estar subjectes a l'execució segons el que disposen els articles 538 a 544 d'aquesta Llei.

2. Quan el títol executiu sigui una resolució del secretari judicial o una sentència o resolució dictada pel tribunal competent per conèixer de l’execució, la demanda executiva es pot limitar a la sol·licitud que es despatxi l’execució, identificant la sentència o resolució l’execució de la qual es pretén.

3. En la sentència condemnatòria de desnonament per manca de pagament de rendes o quantitats degudes, o per expiració legal o contractual del termini, la sol·licitud de la seva execució en la demanda de desnonament és suficient per a l’execució directa de la sentència sense necessitat de cap altre tràmit per procedir al llançament el dia i hora assenyalats en la mateixa sentència o en la data que s’hagués fixat en ordenar la citació al demandat.

4. El termini d’espera legal al qual es refereix l’article anterior no és aplicable en l’execució de resolucions de condemna de desnonament per manca de pagament de rendes o quantitats degudes, o per expiració legal o contractual del termini, que es regeix pel que està previst en aquests casos.

[L'apartat 2 d'aquest article està redactat de conformitat amb la Llei 13/2009, de 3 de novembre, de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova Oficina Judicial (BOE núm. 266, de 04-11-2009, pp. 92103-92313; Suplement en llengua catalana al núm. 266, pp. 1-198; correcció d'errades BOE núm. 84, de 07-04-2010, p. 31545; Suplement en llengua catalana al núm. 84, p. 1). Per a veure la redacció anterior faci click aquí]

[S'han afegit l’apartat 3 i l'apartat 4 d’aquest article conforme a la Llei 19/2009, de 23 de novembre, de mesures de foment i agilitació processal del lloguer i de l'eficiència energètica dels edificis (BOE núm. 283, de 24-11-2009, suplement en llengua catalana pp. 1-8)].

Article 550. Documents que s'han d'adjuntar a la demanda executiva.

1. S'han d'adjuntar a la demanda executiva:

1r El títol executiu, llevat que l’execució es fonamenti en una sentència, decret, acord o transacció que consti a les actuacions.

Quan el títol sigui un laude, s’hi han d’adjuntar, a més, el conveni arbitral i els documents acreditatius de la notificació d’aquell a les parts.

2n El poder atorgat a procurador, sempre que la representació no es confereixi apud acta o no consti ja en les actuacions, quan es demani l'execució de sentències, transaccions o acords aprovats judicialment.

3r Els documents que acreditin els preus o les cotitzacions aplicats per al còmput en diners de deutes no dineraris, quan no es tracti de dades oficials o de coneixement públic.

4t Els altres documents que la llei exigeixi per al despatx de l'execució.

2. També es poden adjuntar a la demanda executiva tots els documents que l'executant consideri útils o convenients per portar a terme millor l'execució i que continguin dades d'interès per despatxar-la.

[Aquest article ha estat modificat per la Ley 60/2003 , de 23 de diciembre, de Arbitraje (BOE núm. 309, de 26-12-2003, pp. 46097-46109). Si vol veure la nova redacció en castellà d'aquest article, cliqui aquí]

[L'ordinal primer de l'apartat 1 d'aquest article està redactat de conformitat amb la Llei 13/2009, de 3 de novembre, de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova Oficina Judicial (BOE núm. 266, de 04-11-2009, pp. 92103-92313; Suplement en llengua catalana al núm. 266, pp. 1-198; correcció d'errades BOE núm. 84, de 07-04-2010, p. 31545; Suplement en llengua catalana al núm. 84, p. 1). Per a veure la redacció anterior faci click aquí]

Article 551. Ordre general d’execució i despatx de l’execució.

1. Presentada la demanda executiva, el tribunal, sempre que hi concorrin els pressupòsits i requisits processals, el títol executiu no tingui cap irregularitat formal i els actes d’execució que se sol·liciten siguin conformes amb la naturalesa i el contingut del títol, ha de dictar interlocutòria que contingui l’ordre general d’execució i la despatxi.

2. En aquesta interlocutòria ha de constar:

1r La persona o persones a favor de les quals es despatxa l’execució i la persona o persones contra les quals es despatxa aquesta.

2n Si l’execució es despatxa en forma mancomunada o solidària.

3r La quantitat, si s’escau, per la qual es despatxa l’execució, per tots els conceptes.

4t Les precisions que s’hagin de fer respecte a les parts o del contingut de l’execució, segons el que disposa el títol executiu, i també respecte als responsables personals del deute o els propietaris de béns especialment afectes al seu pagament o als qui s’ha d’estendre l’execució, segons el que estableix l’article 538 d’aquesta Llei.

3. Dictada la interlocutòria pel jutge o magistrat, el secretari judicial responsable de l’execució, el mateix dia o el dia hàbil següent a aquell en què hagi estat dictat la interlocutòria en què es despatxi l’execució, ha de dictar decret que ha de contenir:

1r Les mesures executives concretes que siguin procedents, inclòs si és possible l’embargament de béns.

2n Les mesures de localització i esbrinament dels béns de l’executat que siguin procedents, de conformitat amb el que preveuen els articles 589 i 590 d’aquesta Llei.

3r El contingut del requeriment de pagament que s’hagi de fer al deutor; en els casos en què la llei estableixi aquest requeriment.

4. Contra la interlocutòria en què s’autoritzi i es despatxi l’execució no es pot presentar cap recurs, sense perjudici de l’oposició que hi pugui formular l’executat.

5. Contra el decret dictat pel secretari judicial es pot interposar recurs directe de revisió, sense efecte suspensiu, davant el tribunal que hagi dictat l’ordre general d’execució.

Article 552. Denegació del despatx de l'execució. Recursos.

1. Si el tribunal entén que no hi concorren els pressupòsits i els requisits legalment exigits per al despatx de l'execució, ha de dictar interlocutòria en què denegui el despatx de l'execució.

2. La interlocutòria que denegui el despatx de l'execució és directament apel·lable, i s'ha de substanciar l'apel·lació només amb el creditor. El creditor també pot intentar, a elecció seva, recurs de reposició previ al d'apel·lació.

3. Una vegada ferma la interlocutòria que denegui el despatx de l'execució, el creditor només pot fer valer els seus drets en el procés ordinari corresponent, si no hi obsta la cosa jutjada de la sentència o la resolució ferma en què s'hagi fonamentat la demanda d'execució.

Article 553. Notificació.

La interlocutòria que autoritzi i despatxi una execució, així com el decret que, si s’escau, hagi dictat el secretari judicial, juntament amb la còpia de la demanda executiva, han de ser notificats simultàniament a l’executat o, si s’escau, al procurador que el representi, sense citació a dia cert ni a termini, perquè en qualsevol moment es pugui personar en l’execució, i s’han d’entendre amb ell, en aquest cas, les ulteriors actuacions.

Article 554. Mesures immediates després de la interlocutòria de despatx de l’execució.

1. En els casos en què no s’estableixi requeriment de pagament, les mesures a què es refereix el número 2n de l’apartat 3 de l’article 551 s’han de portar a te1. En els casos en què no s’estableixi requeriment de pagament, les mesures a què es refereix el número 2n de l’apartat 3 de l’article 551 s’han de portar a terme immediatament, sense escoltar prèviament l’executat ni esperar la notificació del decret dictat a aquest efecte.

2. Encara que s’hagi d’efectuar el requeriment de pagament, també s’ha de procedir en la forma prevista a l’apartat anterior quan així ho sol·liciti l’executant, justificant, segons el parer del secretari judicial responsable de l’execució, que qualsevol demora en la localització i investigació de béns podria frustrar el bon fi de l’execució.

Article 555. Acumulació d'execucions.

1. A instància de qualsevol de les parts, o d’ofici, el secretari judicial ha d’acordar l’acumulació dels processos d’execució pendents entre el mateix creditor executant i el mateix deutor executat.

2. Els processos d’execució que se segueixin contra el mateix executat es poden acumular, a instància de qualsevol dels executants, si el secretari judicial competent en el procés més antic ho considera més convenient per a la satisfacció de tots els creditors executants.

3. La petició d'acumulació s'ha de substanciar tal com preveuen els articles 74 i següents.

4. Quan l'execució es dirigeixi exclusivament sobre béns especialment hipotecats, només es pot acordar l'acumulació a altres processos d'execució quan aquests últims se segueixin per fer efectives altres garanties hipotecàries sobre els mateixos béns.

[Els apartats 1 i 2 d'aquest article estan redactats de conformitat amb la Llei 13/2009, de 3 de novembre, de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova Oficina Judicial (BOE núm. 266, de 04-11-2009, pp. 92103-92313; Suplement en llengua catalana al núm. 266, pp. 1-198; correcció d'errades BOE núm. 84, de 07-04-2010, p. 31545; Suplement en llengua catalana al núm. 84, p. 1). Per a veure la redacció anterior faci click aquí]

CAPÍTOL IV

De l'oposició a l'execució i de la impugnació d'actes d'execució contraris a la llei o al títol executiu

Article 556. Oposició a l’execució de resolucions processals o arbitrals.

1. Si el títol executiu és una resolució processal o arbitral de condemna, l’executat, dins els deu dies següents a la notificació de la interlocutòria en què es despatxi execució, s’hi pot oposar per escrit al·legant el pagament o el compliment del que ordena la sentència, que ha de justificar documentalment.

2. L’oposició que es formuli en els casos de l’apartat anterior no suspèn el curs de l’execució.

3. No obstant el que disposen els apartats anteriors, quan l’execució s’hagi despatxat en virtut de la interlocutòria a què es refereix el número 8è de l’apartat 2 de l’article 517, una vegada el secretari judicial hagi tingut per formulada oposició a l’execució, a la mateixa resolució ha d’ordenar la suspensió d’aquesta. Aquesta oposició es pot fonamentar en qualsevol de les causes previstes a l’article següent i en les que s’expressen a continuació:

1a Culpa exclusiva de la víctima.

2a Força major estranya a la conducció o al funcionament del vehicle.

3a Concurrència de culpes.

Article 557. Oposició a l'execució fonamentada en títols no judicials ni arbitrals.

1. Quan es despatxi execució pels títols que preveuen els números 4t, 5è, 6è i 7è, així com per altres documents amb força executiva a què es refereix el número 9è de l'apartat 2 de l'article 517, l'executat només s'hi pot oposar, dins el temps i en la forma que preveu l'article anterior, si es fonamenta en alguna de les causes següents:

1a Pagament, que pugui acreditar documentalment.

2a Compensació de crèdit líquid que resulti d'un document que tingui força executiva.

3a Pluspetició o excés en la computació a metàl·lic dels deutes en espècie.

4a Prescripció i caducitat.

5a Quitament, espera o pacte o promesa de no demanar, que consti documentalment.

6a Transacció, sempre que consti en document públic.

2. Si es formula l’oposició prevista a l’apartat anterior, el secretari judicial mitjançant diligència d’ordenació ha de suspendre el curs de l’execució.

[L'apartat 2 d'aquest article està redactat de conformitat amb la Llei 13/2009, de 3 de novembre, de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova Oficina Judicial (BOE núm. 266, de 04-11-2009, pp. 92103-92313; Suplement en llengua catalana al núm. 266, pp. 1-198; correcció d'errades BOE núm. 84, de 07-04-2010, p. 31545; Suplement en llengua catalana al núm. 84, p. 1). Per a veure la redacció anterior faci click aquí]

Article 558. Oposició per pluspetició. Especialitats.

1. L’oposició fonamentada exclusivament en pluspetició o excés no suspèn el curs de l’execució, si no és que l’executat posa a disposició del tribunal, per al seu lliurament immediat pel secretari judicial a l’executant, la quantitat que consideri deguda. Llevat d’aquest cas, l’execució ha de continuar el seu curs, però el producte de la venda de béns embargats, en el que excedeixi la quantitat reconeguda com a deguda per l’executat, no s’ha de lliurar a l’executant mentre l’oposició no hagi estat resolta.

2. En els casos a què es refereixen els articles 572 i 574, sobre saldos de comptes i interessos variables, el secretari judicial encarregat de l’execució, a sol·licitud de l’executat, pot designar mitjançant una diligència d’ordenació un perit que, amb la provisió de fons prèvia, emeti dictamen sobre l’import del deute. Aquest dictamen s’ha de traslladar a les dues parts perquè en el termini comú de cinc dies presentin les seves al·legacions sobre el dictamen emès. Si les dues parts estan conformes amb el que s’ha dictaminat o no hi han presentat al·legacions en el termini concedit per fer-ho, el secretari judicial ha de dictar decret de conformitat amb el dictamen. Contra aquest decret es pot interposar recurs directe de revisió, sense efectes suspensius, davant el tribunal.

En cas de controvèrsia o quan només una de les parts hi hagi presentat al·legacions, el secretari judicial ha d’assenyalar dia i hora per a la celebració de la vista davant el tribunal que hagi dictat l’ordre general d’execució.

Article 559. Substanciació i resolució de l'oposició per defectes processals.

1. L'executat també es pot oposar a l'execució al·legant els defectes següents:

1r Manca de l'executat del caràcter o la representació amb què se'l demanda.

2n Falta de capacitat o de representació de l'executant o no acreditar el caràcter o la representació amb què demanda.

3r Nul·litat radical del despatx de l'execució pel fet que la sentència o el laude arbitral no contenen pronunciaments de condemna, el document presentat no compleix els requisits legals exigits perquè impliqui l'execució, o per infracció, en despatxar-se execució, del que disposa l'article 520 d'aquesta Llei.

2. Quan l'oposició de l'executat es fonamenti, exclusivament o juntament amb altres motius o causes, en defectes processals, l'executant pot formular al·legacions sobre aquests, en el termini de cinc dies. Si el tribunal entén que el defecte és esmenable, ha de concedir a l'executant, mitjançant provisió, un termini de deu dies per esmenar-lo.

Quan el defecte o la falta no sigui esmenable o no se solucioni dins d'aquest termini, s'ha de dictar interlocutòria que deixi sense efecte l'execució despatxada, amb imposició de les costes a l'executant. Si el tribunal no aprecia l'existència dels defectes processals a què es limiti l'oposició, ha de dictar interlocutòria que la desestimi i que mani que l'execució continuï endavant, i ha d'imposar a l'executat les costes de l'oposició.

[Aquest article ha estat modificat per la Ley 60/2003, de 23 de diciembre, de Arbitraje (BOE núm. 309, de 26-12-2003, pp. 46097-46109). Si vol veure la nova redacció en castellà d'aquest article, cliqui aquí.]

Article 560. Substanciació de l'oposició per motius de fons.

Quan s'hagi resolt l'oposició a l'execució per motius processals o aquests no s'hagin al·legat, l'executant pot impugnar l'oposició basada en motius de fons en el termini de cinc dies, comptats des que se li notifiqui la resolució sobre aquells motius o des del trasllat de l'escrit d'oposició.

Les parts, en els seus respectius escrits d’oposició i d’impugnació d’aquesta, poden sol·licitar la celebració de vista, que el tribunal ha d’acordar mitjançant providència si la controvèrsia sobre l’oposició no es pot resoldre amb els documents aportats, i el secretari judicial ha d’assenyalar dia i hora per a la seva celebració dins els deu dies següents a la conclusió del tràmit d’impugnació.

Si no se sol·licita la vista o si el tribunal no considera procedent que se celebri, s'ha de resoldre l'oposició sense més tràmits de conformitat amb el que disposa l'article següent.

Quan s'acordi que se celebra vista, si no hi compareix l'executat el tribunal l'ha de considerar desistit de l'oposició i ha d'adoptar les resolucions que preveu l'apartat 1 de l'article 442. Si no hi compareix l'executant, el tribunal ha de decidir sense oir-lo sobre l'oposició a l'execució. Si hi compareixen les dues parts, la vista s'ha de desenvolupar d'acord amb el que es preveu per al judici verbal, i a continuació s'ha de dictar la resolució que escaigui d'acord amb el que disposa l'article següent.

[El paràgraf 2 de l'article està redactat de conformitat amb la Llei 13/2009, de 3 de novembre, de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova Oficina Judicial (BOE núm. 266, de 04-11-2009, pp. 92103-92313; Suplement en llengua catalana al núm. 266, pp. 1-198; correcció d'errades BOE núm. 84, de 07-04-2010, p. 31545; Suplement en llengua catalana al núm. 84, p. 1). Per a veure la redacció anterior faci click aquí]

Article 561. Interlocutòria resolutòria de l'oposició per motius de fons.

1. Oïdes les parts sobre l'oposició a l'execució no fonamentada en defectes processals i, si s'escau, celebrada la vista, el tribunal ha d'adoptar, mitjançant interlocutòria, a l'efecte únic de l'execució, alguna de les resolucions següents:

1a Declarar procedent que l'execució continuï endavant per la quantitat que s'hagi despatxat, quan l'oposició es desestimi totalment. En cas que l'oposició s'hagi fonamentat en pluspetició i aquesta es desestimi parcialment, l'execució s'ha de declarar procedent només per la quantitat que correspongui.

La interlocutòria que desestimi totalment l'oposició ha de condemnar l'executat a les costes d'aquesta, de conformitat amb el que disposen els articles 394 per a la condemna a costes en primera instància.

2a Declarar que no escau l'execució, quan s'estimi algun dels motius d'oposició enumerats en els articles 556 i 557 o es consideri completament fonamentada la pluspetició que s'hagi admès d'acord amb l'article 558.

2. Si s'estima l'oposició a l'execució, aquesta s'ha de deixar sense efecte i s'ha de manar alçar els embargaments i les mesures de garantia de l'afecció que s'hagin adoptat, i s'ha de reintegrar l'executat a la situació anterior al despatx de l'execució, de conformitat amb el que disposen els articles 533 i 534. També s'ha de condemnar l'executant a pagar les costes de l'oposició.

3. Contra la interlocutòria que resolgui l'oposició es pot interposar recurs d'apel·lació, que no suspèn el curs de l'execució si la resolució objecte de recurs és desestimatòria de l'oposició.

Quan la resolució objecte de recurs sigui estimatòria de l'oposició, l'executant pot sol·licitar que es mantinguin els embargaments i les mesures de garantia adoptades i que s'adoptin les que siguin procedents d'acord amb el que disposa l'article 697 d'aquesta Llei, i el tribunal així ho ha d'acordar, mitjançant provisió, sempre que l'executant presti caució suficient, que s'ha de fixar en la mateixa resolució, per assegurar la indemnització que pugui correspondre a l'executat en cas que l'estimació de l'oposició es confirmi.

Article 562. Impugnació d'infraccions legals en el curs de l'execució.

1. Amb independència de l'oposició a l'execució per l'executat segons el que disposen els articles anteriors, totes les persones a què es refereix l'article 538 poden denunciar la infracció de normes que regulin els actes concrets del procés d'execució:

1r Per mitjà del recurs de reposició establert en aquesta Llei si la infracció consta o es comet en resolució del tribunal de l’execució o del secretari judicial.

2n Per mitjà del recurs d'apel·lació en els casos que prevegi expressament aquesta Llei.

3r Mitjançant un escrit adreçat al tribunal si no hi ha resolució expressa contra la qual recórrer. En l’escrit ha de constar amb claredat la resolució o actuació que es pretén per esmenar la infracció al·legada.

2. Si s’al·lega que la infracció comporta la nul·litat de les actuacions o el tribunal ho considera així, cal atenir-se al que disposen els articles 225 i següents. Quan la nul·litat hagi estat al·legada davant el secretari judicial o aquest entengui que hi ha causa per declarar-la, n’ha de donar compte al tribunal que va autoritzar l’execució perquè resolgui sobre això.

[Els ordinals 1r i 3r de l'apartat 1 i l'apartat 2 d'aquest article està redactat de conformitat amb la Llei 13/2009, de 3 de novembre, de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova Oficina Judicial (BOE núm. 266, de 04-11-2009, pp. 92103-92313; Suplement en llengua catalana al núm. 266, pp. 1-198; correcció d'errades BOE núm. 84, de 07-04-2010, p. 31545; Suplement en llengua catalana al núm. 84, p. 1). Per a veure la redacció anterior faci click aquí]

Article 563. Actes d'execució contradictoris amb el títol executiu judicial.

1. Quan, havent-se despatxat execució en virtut de sentències o resolucions judicials, el tribunal competent per a l’execució proveeixi en contradicció amb el títol executiu, la part perjudicada hi pot interposar recurs de reposició i, si es desestima, d’apel·lació.

Si la resolució contrària al títol executiu és dictada pel secretari judicial, es pot presentar contra aquesta recurs directe de revisió.

2. En els casos de l’apartat anterior, la part que recorri pot demanar la suspensió de l’activitat executiva concreta impugnada, que s’ha de concedir si, segons el parer del tribunal, presta caució suficient per respondre dels danys que el retard pugui causar a l’altra part.

Es pot constituir la caució en qualsevol de les formes previstes al paràgraf segon de l’apartat 3 de l’article 529.

Article 564. Defensa jurídica de l'executat fonamentada en fets i actes no compresos en les causes d'oposició a l'execució.

Si, després de precloses les possibilitats d'al·legació en un judici o després de la producció d'un títol executiu extrajudicial, es produeixen fets o actes, diferents dels admesos per aquesta Llei com a causes d'oposició a l'execució, però jurídicament rellevants pel que fa als drets de la part executant davant de l'executat o dels deures de l'executat envers l'executant, l'eficàcia jurídica d'aquells fets o actes es pot fer valer en el procés que correspongui.

CAPÍTOL V

De la suspensió i el terme de l'execució

Article 565. Abast i norma general sobre suspensió de l'execució.

1. Només se suspèn l'execució en els casos en què la Llei ho ordeni de manera expressa o ho acordin totes les parts personades en l'execució.

2. Decretada la suspensió, no obstant això, es poden adoptar o mantenir mesures de garantia dels embargaments acordats i s'han de practicar, en tot cas, els que ja hagin estat acordats.

Article 566. Suspensió, sobreseïment i represa de l'execució en casos de rescissió i de revisió de sentència ferma.

1. Si, despatxada execució, s'interposa i s'admet una demanda de revisió o de rescissió de sentència ferma dictada en rebel·lia, el tribunal competent per a l'execució pot ordenar, a instància de part, i si les circumstàncies del cas ho aconsellen, que se suspenguin les actuacions d'execució de la sentència. Per acordar la suspensió el tribunal ha d'exigir a qui la demani caució pel valor del que es litiga i els danys i els perjudicis que es puguin irrogar per la inexecució de la sentència. Abans de decidir sobre la suspensió de l'execució de la sentència objecte de revisió, el tribunal ha d'oir el parer del ministeri fiscal.

La caució a què es refereix el paràgraf anterior es pot atorgar en qualsevol de les formes que preveu el paràgraf segon de l'apartat 3 de l'article 529.

2. S’ha d’alçar la suspensió de l’execució i s’ha d’ordenar que continuï quan consti al secretari judicial responsable de l’execució la desestimació de la revisió o de la demanda de rescissió de sentència dictada en rebel·lia.

3. S’ha de sobreseure pel secretari judicial l’execució quan s’estimi la revisió o quan, després de rescindida la sentència dictada en rebel·lia, es dicti sentència absolutòria del demandat.

4. Quan, rescindida la sentència dictada en rebel·lia, es dicti sentència amb el mateix contingut que la rescindida o que, fins i tot sent de diferent contingut, tingui pronunciaments de condemna, s'ha d'executar, i es consideren vàlids i eficaços els actes d'execució anteriors en el que siguin conduents per aconseguir l'efectivitat dels pronunciaments de la sentència esmentada.

[Els apartats 2 i 3 d'aquest article estan redactats de conformitat amb la Llei 13/2009, de 3 de novembre, de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova Oficina Judicial (BOE núm. 266, de 04-11-2009, pp. 92103-92313; Suplement en llengua catalana al núm. 266, pp. 1-198; correcció d'errades BOE núm. 84, de 07-04-2010, p. 31545; Suplement en llengua catalana al núm. 84, p. 1). Per a veure la redacció anterior faci click aquí]

Article 567. Interposició de recursos ordinaris i suspensió.

La interposició de recursos ordinaris no suspèn, per si mateixa, el curs de les actuacions executives. Tanmateix, si l’executat acredita que la resolució contra la qual recorre li produeix dany de difícil reparació, pot sol·licitar al tribunal que va despatxar l’execució la suspensió de l’actuació recorreguda, prestant, en les formes permeses per aquesta Llei, caució suficient per respondre dels perjudicis que el retard pugui produir.

Article 568. Suspensió en cas de situacions concursals.

1. No s’ha de dictar interlocutòria autoritzant i despatxant l’execució quan consti al tribunal que el demandat està en situació de concurs.

2. El secretari judicial ha de decretar la suspensió de l’execució a l’estat en què estigui quan li sigui notificat que l’executat està en situació de concurs. L’inici de l’execució i la continuació del procediment iniciat que es dirigeixi exclusivament contra béns hipotecats i pignorats estan subjectes a tot el que estableix la Llei concursal.

3. Si hi ha diversos demandats, i només algun o alguns estan en el supòsit al qual es refereixen els dos apartats anteriors, l’execució no se suspèn respecte als altres.

Article 569. Suspensió per prejudicialitat penal.

1. La presentació de denúncia o la interposició de querella en què s'exposin fets d'aparença delictiva relacionats amb el títol executiu o amb el despatx de l'execució forçosa no determinen, per si mateixes, que se'n decreti la suspensió.

Tanmateix, si està pendent una causa criminal en què s’investiguin fets d’aparença delictiva que, si fossin certs, determinarien la falsedat o nul·litat del títol o la invalidesa o il·licitud del despatx de l’execució, el tribunal que la va autoritzar, escoltades les parts i el ministeri fiscal, ha d’acordar la suspensió de l’execució.

2. Si la causa penal a què es refereix l'apartat anterior finalitza per resolució en què es declari la inexistència del fet o que no és delictiu, l'executant pot demanar una indemnització de danys i perjudicis, en els termes de l'apartat setè de l'article 40.

3. No obstant el que disposa l’apartat primer d’aquest article, l’execució pot seguir endavant si l’executant presta, en qualsevol de les formes previstes en el paràgraf segon de l’apartat 3 de l’article 529, caució suficient, segons el parer del tribunal que la va despatxar, per respondre del que percebi i dels danys i perjudicis que l’execució produeixi a l’executat.

[El paràgraf segon de l'apartat 1 i l'apartat 3 d'aquest article estan redactats de conformitat amb la Llei 13/2009, de 3 de novembre, de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova Oficina Judicial (BOE núm. 266, de 04-11-2009, pp. 92103-92313; Suplement en llengua catalana al núm. 266, pp. 1-198; correcció d'errades BOE núm. 84, de 07-04-2010, p. 31545; Suplement en llengua catalana al núm. 84, p. 1). Per a veure la redacció anterior faci click aquí]

Article 570. Final de l'execució.

L'execució forçosa només s'acaba amb la completa satisfacció del creditor executant, cosa que s’acorda per decret del secretari judicial, contra el qual es pot interposar recurs directe de revisió