LEC: Llibre II: Títol III

Article 438. Reconvenció i acumulació objectiva i subjectiva d'accions.

1. En cap cas no s'admet la reconvenció en els judicis verbals que, segons la llei, han de finalitzar per sentència sense efectes de cosa jutjada.

En els altres judicis verbals només s'admet la reconvenció quan es notifiqui a l'actor almenys cinc dies abans de la vista, no determini la improcedència del judici verbal i hi hagi connexió entre les pretensions de la reconvenció i les que són objecte de la demanda principal.

2. Quan en els judicis verbals el demandat oposi un crèdit compensable, ho ha de notificar a l'actor cinc dies abans de la vista com a mínim.

Si la quantia del crèdit compensable que pot al·legar el demandat és superior a la que determini que se segueixi el judici verbal, el tribunal ha de considerar no feta l'al·legació i ho ha d'advertir al demandat perquè usi del seu dret davant el tribunal i pels tràmits que corresponguin.

4. Es poden acumular les accions que un tingui contra diversos subjectes o diversos subjectes contra un sempre que es compleixin els requisits que estableixen l'article 72 i l'apartat 1 de l'article 73 d'aquesta Llei.

[Aquest article ha estat redactat conforme al Reial Decret 1417/2001, de 27 de desembre, pel qual es procedeix a la conversió a euros de les quantitats establertes en la Llei de Enjudiciament Civil, en concret s’ha modificat la quantitat de cinc-centes mil pessetes per tres mil euros (BOE núm. 310, de 27-12-2001, pp. 49708-49709)].

[L'apartat 3 d'aquest article ha estat modificat conforme a la Llei 19/2009, de 23 de novembre, de mesures de foment i agilitació processal del lloguer i de l'eficiència energètica dels edificis (BOE núm. 283, de 24-11-2009, suplement en llengua catalana pp. 1-8)].Per veure la redacció anterior feu click aquí].

Article 439. Inadmissió de la demanda en casos especials.

1. No s'admeten les demandes que pretenguin retenir o recobrar la possessió si s'interposen transcorregut el termini d'un any a comptar de l'acte de la pertorbació o el desposseïment.

2. En els casos del número 7è de l'apartat 1 de l'article 250, no s'admeten les demandes en els casos següents:

1r Quan no s'hi expressin les mesures que es considerin necessàries per assegurar l'eficàcia de la sentència que es dicti.

2n Si, llevat de renúncia del demandant, el qual l'ha de fer constar en la demanda, no s'hi assenyala la caució que ha de prestar el demandat, de conformitat amb el que preveu el paràgraf segon de l'apartat 2 de l'article 64, en cas de comparèixer i contestar, per respondre dels fruits que hagi percebut indegudament, dels danys i els perjudicis que hagi irrogat i de les costes del judici.

3r Si no s'acompanya la demanda amb una certificació literal del Registre de la propietat que acrediti expressament la vigència, sense cap contradicció, de l'assentament que legitima el demandant.

3. No s'admeten les demandes de desnonament de finca urbana per manca de pagament de les rendes o les quantitats degudes per l'arrendatari si l'arrendador no indica les circumstàncies concurrents que puguin permetre o no, en el cas concret, l'enervació del desnonament.

4. En els casos dels números 10è i 11è de l'apartat 1 de l'article 250, quan l'acció exercida es basi en l'incompliment d'un contracte de venda de béns mobles a terminis, no s'admeten les demandes que no s'acompanyin amb l'acreditació del requeriment de pagament al deutor, amb diligència expressiva de l'impagament i del no-lliurament del bé, en els termes que preveu l'apartat segon de l'article 16 de la Llei de venda a terminis de béns mobles, així com una certificació de la inscripció dels béns en el Registre de venda a terminis de béns mobles, si es tracta de béns susceptibles d'inscriure'ls-hi.

Quan s'exerceixin accions basades en l'incompliment d'un contracte d'arrendament financer, no s'admeten les demandes a les quals no s'hi adjunti l'acreditació del requeriment de pagament al deutor, amb diligència expressiva de l'impagament i del no-lliurament del bé, en els termes que preveu l'apartat tercer de la disposició addicional primera de la Llei de venda a terminis de béns mobles.

5. Tampoc no s'admeten les demandes de judici verbal quan no es compleixin els requisits d'admissibilitat que, per a casos especials, puguin establir les lleis.

Article 440. Admissió i trasllat de la demanda succinta i citació per a vista.

1. El secretari judicial, examinada la demanda, l’ha d’admetre o donar-ne compte al tribunal perquè resolgui el que sigui procedent de conformitat amb el que preveu l’article 404. Admesa la demanda, el secretari judicial ha de citar les parts per a la celebració de vista el dia i l’hora que a aquest efecte assenyali, i han de transcórrer deu dies, almenys, des del següent a la citació, sense que puguin excedir els vint.

En la citació s’hi ha de fer constar que la vista no se suspèn per inassistència del demandat i s’ha d’advertir als litigants que hi han de concórrer amb els mitjans de prova de què intentin valer-se, amb la prevenció que si no hi assisteixen i es proposa i s’admet la seva declaració, es poden considerar admesos els fets de l’interrogatori de conformitat amb el que disposa l’article 304. Així mateix, s’ha de prevenir el demandant i el demandat del que disposa l’article 442 per al cas que no compareguin a la vista.

La citació també ha d’indicar a les parts que, en el termini dels tres dies següents a la recepció de la citació, han d’indicar les persones que pel fet de no poder-les presentar elles mateixes, han de ser esmentades pel secretari judicial a la vista perquè declarin en qualitat de parts o de testimonis. Amb aquesta finalitat, han de facilitar totes les dades i circumstàncies necessàries per portar a terme la citació. En el mateix termini de tres dies les parts poden demanar respostes escrites a càrrec de persones jurídiques o entitats públiques, pels tràmits establerts a l’article 381 d’aquesta Llei.

2. En els casos del número 7è de l'apartat 1 de l'article 250, en la citació per a la vista s'ha d'advertir el demandat que, en cas que no hi comparegui, s'ha de dictar sentència que acordi les actuacions que, per a l'efectivitat del dret inscrit, hagi sol·licitat l'actor. També s'ha d'advertir al demandat, si s'escau, que s'ha de dictar la mateixa sentència si compareix a l'acte de la vista però no presta caució en la quantia que el tribunal determini després d'oir-lo, dins de la sol·licitada per l'actor.

3.En els casos de demandes de desnonament per manca de pagament de rendes o quantitats degudes, s’ha d’indicar, si s’escau, en la citació per a la vista, la possibilitat d’enervar el desnonament de conformitat amb el que estableix l’apartat 4 de l’article 22 d’aquesta Llei, així com, si el demandant ha expressat en la seva demanda que assumeix el compromís a què es refereix l’apartat 3 de l’article 437, que l’acceptació d’aquest compromís equival a un aplanament amb els efectes de l’article 21, per a la qual cosa s’atorga un termini de cinc dies al demandat perquè manifesti si accepta el requeriment.

En tots els casos de desnonament, també s’ha d’advertir al demandat en la citació que, si no compareix a la vista, s’ha de declarar el desnonament sense més tràmits i que queda citat per rebre la notificació de la sentència el sisè dia següent a comptar de l’assenyalat per a la vista. Igualment, en la resolució d’admissió s’ha de fixar dia i hora perquè tingui lloc, si s’escau, el llançament, que s’ha de produir abans d’un mes des de la data de la vista, i s’ha d’advertir al demandat que, en cas que la sentència sigui condemnatòria i no s’interposi recurs en contra, s’ha de procedir al llançament en la data fixada, sense necessitat de notificació posterior.

[L'apartat 1 d'aquest article està redactat de conformitat amb la Llei 13/2009, de 3 de novembre, de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova Oficina Judicial (BOE núm. 266, de 04-11-2009, pp. 92103-92313; Suplement en llengua catalana al núm. 266, pp. 1-198; correcció d'errades BOE núm. 84, de 07-04-2010, p. 31545; Suplement en llengua catalana al núm. 84, p. 1). Per a veure la redacció anterior faci click aquí].

[L'apartat 3 d'aquest article ha estat modificat conforme a la Llei 19/2009, de 23 de novembre, de mesures de foment i agilitació processal del lloguer i de l'eficiència energètica dels edificis (BOE núm. 283, de 24-11-2009, suplement en llengua catalana pp. 1-8)].Per veure la redacció anterior feu click aquí].

Article 441. Actuacions prèvies a la vista, en casos especials.

1. Interposada la demanda en el cas del número 3r de l’apartat 1 de l’article 250, el secretari judicial ha de cridar els testimonis proposats pel demandant i, segons les seves declaracions, el tribunal ha de dictar interlocutòria en la qual denegui o atorgui, sense perjudici de millor dret, la possessió sol·licitada, i ha de portar a terme les actuacions que consideri conduents a aquest efecte. La interlocutòria ha de ser publicada per edictes, que s’han d’inserir en un lloc visible de la seu del tribunal al butlletí oficial de la província i en un dels diaris de més circulació a la mateixa província, a costa del demandant, en què insti els interessats a comparèixer i reclamar, en el termini de quaranta dies, si consideren tenir millor dret que el demandant.

Si no hi compareix ningú, es confirma el demandant en la possessió; però en cas que s’hi presentin reclamants, amb el trasllat previ dels seus escrits al demandant, el secretari judicial l’ha de citar, amb tots els compareixents, a la vista, i substanciar a partir d’aquest moment les actuacions tal com disposen els articles següents.

2. Si la demanda pretén que es resolgui judicialment, amb caràcter sumari, la suspensió d'una obra nova, el tribunal, abans fins i tot de la citació per a la vista, ha d'adreçar al propietari o a l'encarregat de l'obra una ordre immediata de suspensió, el qual pot oferir caució per continuar-la, així com per dur a terme les obres indispensables per conservar el que ja s'ha edificat. El tribunal pot disposar que es porti a terme un reconeixement judicial, pericial o conjunt abans de la vista.

La caució es pot prestar en la forma que preveu el paràgraf segon de l'apartat 2 de l'article 64 d'aquesta Llei.

3. En els casos del número 7 de l’apartat 1 de l’article 250, tan aviat com s’admeti la demanda, el tribunal ha d’adoptar les mesures sol·licitades que, segons les circumstàncies, siguin necessàries per assegurar en tot cas el compliment de la sentència que es dicti.

[Aquest article ha estat redactat conforme al Reial Decret 1417/2001, de 27 de desembre, pel qual es procedeix a la conversió a  euros de les quantitats establertes en la Llei de Enjudiciament Civil, en concret s’ha modificat la quantitat de trenta mil pessetes a cent vuitanta euros(BOE núm. 310, de 27-12-2001, pp. 49708-49709)].

[Els apartat 1, 3 i 4 d'aquest article estan redactats de conformitat amb la Llei 13/2009, de 3 de novembre, de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova Oficina Judicial (BOE núm. 266, de 04-11-2009, pp. 92103-92313; Suplement en llengua catalana al núm. 266, pp. 1-198; correcció d'errades BOE núm. 84, de 07-04-2010, p. 31545; Suplement en llengua catalana al núm. 84, p. 1). Per a veure la redacció anterior faci click aquí].

Article 442. Inassistència de les parts a la vista.

1. Si el demandant no assisteix a la vista i el demandat no al·lega un interès legítim en la continuació del procés perquè es dicti sentència sobre el fons, se l'ha de considerar a l'acte desistit de la demanda, se li han d'imposar les costes causades i se l'ha de condemnar a indemnitzar el demandat comparegut, si aquest ho sol·licita i acredita els danys i els perjudicis soferts.

2. El demandat que no hi comparegui, se l'ha de declarar en rebel·lia i, sense tornar-lo a citar, el judici ha de continuar el seu curs.

Article 443. Desenvolupament de la vista.

1. La vista comença amb l'exposició a càrrec del demandant dels fonaments del que demana o de la ratificació dels fonaments exposats en la demanda si aquesta s'ha formulat d'acord amb el que es preveu per al judici ordinari.

2. Tot seguit, el demandat pot formular les al·legacions que convinguin al seu dret, començant, si s'escau, per les qüestions relatives a l'acumulació d'accions que consideri inadmissible, així com a qualsevol altre fet o circumstància que pugui obstar a la prossecució vàlida i a la finalització del procés mitjançant sentència sobre el fons.

El demandat no pot impugnar en aquest moment la falta de jurisdicció o de competència del tribunal, que va haver de proposar en forma de declinatòria segons el que disposa l'article 64 d'aquesta Llei, sens perjudici del que es preveu sobre apreciació d'ofici pel tribunal de la seva falta de jurisdicció o de competència.

3. Oït el demandant sobre les qüestions a què es refereix l'apartat anterior, així com les que consideri necessari proposar sobre la personalitat i la representació del demandat, el tribunal ha de decidir el que sigui procedent i, si mana prosseguir el judici, el demandat pot demanar que consti en acta la seva disconformitat, a l'efecte d'apel·lar contra la sentència que es dicti definitivament.

4. Si no se susciten les qüestions processals a què es refereixen els apartats anteriors o si, un cop suscitades, el tribunal resol la continuació del judici, s'ha de donar la paraula a les parts per fixar amb claredat els fets rellevants en què fonamenten les seves pretensions.

Si no hi ha conformitat sobre els fets, s'han de proposar les proves i, una vegada admeses les que no siguin impertinents o inútils, s'han de practicar seguidament.

La proposició de prova de les parts es pot completar d'acord amb el que disposa l'apartat 1 de l'article 429.

Article 444. Regles especials sobre el contingut de la vista.

1. Quan en el judici verbal es pretengui la recuperació d'una finca, rústica o urbana, donada en arrendament, per impagament de la renda o una quantitat assimilada, només es permet al demandat al·legar i provar el pagament o les circumstàncies relatives a la procedència de l'enervament.

2. En els casos del número 7è de l'apartat 1 de l'article 250, el demandat només es pot oposar a la demanda si presta la caució determinada pel tribunal, si s'escau, en qualsevol de les formes que preveu el paràgraf segon de l'apartat 2 de l'article 64 d'aquesta Llei.

L'oposició del demandat únicament es pot fonamentar en alguna de les causes següents:

1r Falsedat de la certificació del Registre o omissió en la certificació de drets o condicions inscrits que desvirtuïn l'acció exercida.

2n Que el demandat posseeixi la finca o gaudeixi del dret discutit mitjançant un contracte o qualsevol altra relació jurídica directa amb l'últim titular o amb titulars anteriors o en virtut de prescripció, sempre que aquesta hagi de perjudicar el titular inscrit.

3r Que la finca o el dret estiguin inscrits a favor del demandat i ho justifiqui presentant una certificació del Registre de la propietat acreditativa de la vigència de la inscripció.

4t Que la finca inscrita no sigui la que efectivament posseeix el demandat.

3. En els casos dels números 10è i 11è de l'apartat 1 de l'article 250, l'oposició del demandat només es pot fonamentar en alguna de les causes següents:

1a Falta de jurisdicció o de competència del tribunal.

2a Pagament acreditat documentalment.

3a Inexistència o manca de validesa del seu consentiment, inclosa la falsedat de la signatura.

4a Falsedat del document en què aparegui formalitzat el contracte.

Article 445. Prova i presumpcions en els judicis verbals.

En matèria de prova i de presumpcions, és aplicable als judicis verbals el que estableixen els capítols V i VI del títol I d'aquest llibre.

Article 446. Resolucions sobre la prova i recursos.

Contra les resolucions del tribunal sobre inadmissió de proves o sobre admissió de les que es denunciïn com a obtingudes amb violació de drets fonamentals, les parts poden formular protesta a l'efecte de fer valer els seus drets en la segona instància.