|
Llei 1/2001, de 15 de març, de mediació
familiar de Catalunya
(DOGC núm. 3355,
de 26-03-2001)
[Aquesta llei ha estat
derogada per la Llei 15/2009, del 22 de juliol, de mediació en
l'àmbit del dret privat (DOGC núm. 5432, de 30-07-09, p. 60432-60448)]
El President
de la Generalitat de Catalunya
Sia notori a tots els ciutadans que el
Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d’acord amb
el que estableix l’article 33.2 de l'Estatut
d'autonomia de Catalunya, promulgo la següent
LLEI
Preàmbul
Aquesta Llei dóna resposta a l’article
79.2 i a la disposició final tercera de la Llei
9/1998, del 15 de juliol, del Codi de família, i regula la mediació
familiar d’acord amb les bases establertes per l’esmentada disposició
final i d’acord amb els principis generals que informen la institució
de la mediació.
La mediació, en general, com a
institució complexa, en la mesura que comporta la presència i la
intervenció d’una tercera persona, és aplicable a diferents àmbits
i consisteix en un mètode de resolució de conflictes que es
caracteritza per la intervenció d’una tercera persona imparcial i
experta, sigui a iniciativa pròpia de les parts, sigui a indicació
d’una autoritat judicial, que té com a objecte ajudar les parts i
facilitar-los l’obtenció per elles mateixes d’un acord satisfactori.
La mediació familiar, i concretament
la modalitat encaminada a la solució extrajudicial dels conflictes
matrimonials, aparegué als Estats Units d’Amèrica. A la segona
meitat dels anys setanta bona part dels estats de la Unió ja disposaven
de serveis de mediació vinculats als tribunals.
Cal cercar la causa determinant de
l’extensió ràpida de la mediació familiar en aquell país en l’augment
espectacular del nombre de divorcis, amb l’increment consegüent de la
litigiositat matrimonial i dels costos processals.
Aquestes mateixes circumstàncies, que
es produeixen cada vegada més en molts altres països desenvolupats,
han provocat la implantació generalitzada de la mediació familiar,
subjecta, naturalment, a diferents característiques i matisacions, però,
arreu, amb la mateixa finalitat: la solució extrajudicial de la
conflictivitat matrimonial.
A part de la mediació com a mitjà de
solució dels conflictes matrimonials, aquesta Llei dóna una resposta
coherent a la institucionalització recent que han assolit les unions
estables en el si del dret civil català, arran de la Llei
10/1998, del 15 de juliol, d’unions estables de parella. Aquesta
ha comportat el reconeixement de drets i obligacions entre els
convivents, els quals poden exigir-los davant els tribunals.
La mediació regulada per aquesta Llei
pot esdevenir, per tant, un instrument vàlid per a reduir també part
de la nova conflictivitat judicial que es pugui derivar de l’aplicació
de la Llei d’unions estables de parella, i també per a traslladar a
aquest àmbit els efectes beneficiosos que es deriven de l’autocomposició
de conflictes que la mediació comporta.
Val a dir que, si inicialment la
mediació es dirigia principalment a la reconciliació de la parella,
actualment s’orienta més vers l’assoliment dels acords necessaris
per a la regulació de la ruptura, com són els relatius a l’exercici
de la potestat, la custòdia dels fills, el règim de visites, els
aliments i, si escau, l’atribució de l’habitatge familiar, la pensió
compensatòria o els altres aspectes que, d’acord amb la legislació
aplicable i les circumstàncies del cas, correspongui de regular.
A Europa, la mediació familiar ha
estat una solució eficaç dels conflictes familiars, tant des del punt
de vista de la prevenció com de la resolució d’aquests, aplicada
pels països de la Unió Europea més avançats en polítiques socials.
Molt recentment, el Comitè de
Ministres del Consell d’Europa, que ja havia impulsat, anys enrere, en
l’àmbit de la família, solucions alternatives a la via judicial, en
la Recomanació núm. R (98) I, del 21 de gener de 1998, sobre la
mediació familiar, insta els governs dels estats membres a instituir-la
o, si és el cas, a vigoritzar la que ja tenen.
La dita Recomanació conté una
extensa exposició de motius en la qual es formulen una sèrie de
principis sobre la mediació que han estat degudament recollits en
aquesta Llei. Cal destacar l’atenció especial que ha de tenir la
persona mediadora en la qüestió de saber si s’ha produït violència
entre les parts o si és possible que es produeixi en el futur.
La Llei del divorci del 1981
constitueix el primer referent legal a Espanya que faculta les parts per
a pactar els efectes de la seva ruptura i establir el conveni regulador
de la separació o divorci, sense derivar la solució cap a la via
arbitral o judicial. A més, en el procediment que es tramita de comú
acord, es preveu la possibilitat que hi intervingui un sol advocat o
advocada, la intervenció del qual, en interès de les dues parts, el
revesteix d’un cert caràcter de componedor.
A Catalunya i el País Basc, la
situació és diferent. En aquesta darrera comunitat funciona, des de fa
uns anys, un servei de mediació familiar subvencionat pel Govern autònom
amb la participació dels serveis socials locals.
A Catalunya, els equips psicosocials,
integrats per psicòlegs i treballadors socials, adscrits als jutjats de
família amb la funció d’assessorar l’autoritat judicial,
especialment en la presa de decisions relatives als fills menors d’edat,
han ampliat aquesta funció amb l’assessorament a les parts en litigi,
que continuen tenint, de conformitat amb el Codi de família vigent, la
facultat de regular, de comú acord, els efectes de la separació, el
divorci o la nul·litat de llur matrimoni.
D’aquesta manera, ha sorgit de la pràctica
i l’experiència acumulada durant uns anys d’assessorament en el
doble vessant a l’autoritat judicial i a les persones litigants, un
model de mediació familiar que s’aplica a Catalunya amb un resultat
positiu.
Aquesta Llei recull i canalitza totes
aquestes experiències amb la finalitat d’institucionalitzar,
potenciar i estendre a tot Catalunya la mediació familiar, que encaixa
perfectament en el nostre ordenament jurídic perquè la mediació
familiar retorna a les parts el poder de decisió per a resoldre la
crisi del matrimoni o de la unió estable de parella, o les desavinences
del pare i la mare en relació amb els fills comuns menors d’edat o
discapacitats i els altres conflictes familiars que preveu la Llei en
matèria d’aliments i de tutela, en concordança amb el principi d’autonomia
de la voluntat, un dels principis generals que informen el dret civil de
Catalunya, i afavoreix les solucions pactades, en la línia del pactisme,
que constitueix una altra nota característica de la mentalitat i de la
concepció jurídica del poble català.
Amb aquests objectius, la Llei regula
els aspectes jurídics fonamentals de la mediació familiar i crea el
Centre de Mediació Familiar de Catalunya, que assumeix la
responsabilitat de fomentar i organitzar el servei públic d’aquesta
activitat, sense el propòsit d’abastar la mediació que es pugui
produir al marge de la seva intervenció, amb ple respecte a la voluntat
dels ciutadans i a les iniciatives privades que ja han nascut en forma
associativa i han assolit una experiència teòrica i pràctica en l’àmbit
de la mediació. Regula també la intervenció dels col·legis
professionals afectats, i els dóna unes tasques importants en els àmbits
de la formació i la capacitació de la persona mediadora mitjançant la
possibilitat de creació de serveis de mediació familiars dependents
dels mateixos col·legis professionals, com també deontològiques i
sancionadores.
Aquesta Llei s’estructura en cinc
capítols.
El capítol I estableix les
disposicions generals que han de regir l’actuació del Centre de
Mediació Familiar de Catalunya i dels serveis de mediació familiar
dependents dels col·legis professionals o d’aquests mateixos col·legis
professionals: les funcions que han de complir; els àmbits d’aplicació
de la mediació; les persones legitimades; la titulació i la formació
de les persones mediadores, respecte a les quals aquesta Llei opta pel
model simple o unipersonal; la naturalesa dels acords, prioritzant l’interès
superior dels fills, i els requisits d’accés a la gratuïtat del
servei.
El capítol II és dedicat a la
regulació de les característiques de la mediació familiar: la
voluntarietat, la confidencialitat, la imparcialitat i l’assessorament
tècnic de què han de disposar les persones mediadores. Les dues
primeres característiques garanteixen, respectivament, la llibertat i
la intimitat de les parts, i les altres dues garanteixen la qualitat del
servei. Finalment, el caràcter personalíssim de la institució manté
la coherència amb l’al·ludit retorn a les parts del poder d’assolir
per elles mateixes la solució del conflicte.
El capítol III regula el
desenvolupament de la mediació i n’estableix una tramitació molt
simple, que permet limitar-ne la durada i evitar que es pugui utilitzar
com un mecanisme dilatori de la separació i el divorci.
El capítol IV crea els registres de
persones mediadores, que són les úniques que poden exercir la funció
de mediació regulada per aquesta Llei.
El capítol V estableix el règim
sancionador.
La Llei conclou amb dues disposicions
finals: una, pel que fa a l’habilitació per al desplegament
reglamentari que correspongui, i l’altra, sobre l’entrada en vigor.
|
|
|
Capítol I
Disposicions generals
|
|
|
Article 1
Objecte
1. Aquesta Llei té per objecte
regular la mediació familiar com a mesura de suport a la família i com
a mètode de resolució de conflictes en els supòsits que recull
aquesta Llei, per a evitar l’obertura de procediments judicials de caràcter
contenciós i posar fi als ja iniciats o reduir-ne l’abast.
2. Els col·legis professionals
que incorporen les persones que duen a terme mediacions en l’àmbit
d’aquesta Llei poden organitzar els seus serveis de mediació
familiar.
|
|
|
Article 2
Organització
1. Es crea el Centre de Mediació
Familiar de Catalunya, entitat sense personalitat jurídica pròpia,
adscrita al Departament de Justícia, que té per objecte promoure i
administrar la mediació regulada per aquesta Llei i facilitar que
s’hi pugui accedir.
2. El Centre de Mediació
Familiar de Catalunya és l’encarregat de designar la persona
mediadora en les mediacions que se sol·liciten a instàncies de l’autoritat
judicial o de les persones interessades.
3. Les persones interessades també
es poden adreçar als serveis de mediació familiar dels col·legis
professionals que incorporen els professionals que duen a terme
mediacions en l’àmbit d’aquesta Llei.
4. Els col·legis professionals
fan funcions de formació, capacitació de les persones mediadores, i
també una funció deontològica i disciplinària respecte als col·legiats
que exerceixen la mediació.
5. Els col·legis professionals
han de col·laborar en el foment de la mediació regulada per aquesta
Llei.
|
|
|
Article 3
Funcions del Centre de Mediació
Familiar de Catalunya
Per a complir el seu objecte, el
Centre de Mediació Familiar de Catalunya exerceix les funcions següents:
a) Fomentar i difondre la mediació
en l’àmbit familiar establerta per aquesta Llei.
b) Estudiar les tècniques de
mediació familiar.
c) Gestionar el Registre general
de persones mediadores.
d) Homologar, a l’efecte de la
inscripció de les persones mediadores en els registres corresponents,
els estudis, els cursos i la formació específica en matèria de
mediació.
e) Designar, si escau, a proposta
dels serveis de mediació familiar dels diversos col·legis
professionals, la persona mediadora quan no ho fan les parts.
f) Fer el seguiment de les
mediacions i arbitrar la solució de les qüestions organitzatives que
se susciten en relació amb el procés de mediació i no formen part de
l’objecte sotmès a mediació.
g) Elaborar propostes i emetre
els informes sobre el procés de mediació que, en relació amb les
seves funcions, li siguin demanats per la persona titular del
Departament.
h) Elaborar una memòria anual de
les activitats dutes a terme pel Centre.
i) Trametre al col·legi
professional corresponent les queixes o les denúncies que es presentin
com a conseqüència de les actuacions de les persones mediadores
inscrites en els seus registres i fer-ne el seguiment.
|
|
|
Article 4
Funcions dels col·legis professionals
Són funcions dels col·legis
professionals que integren els professionals que duen a terme mediacions
en l’àmbit d’aquesta Llei:
1. Portar el Registre de persones
mediadores que estiguin col·legiades, declarar-ne la capacitació i
comunicar-ne les altes i baixes al Centre de Mediació Familiar de
Catalunya.
2. Proposar al Centre de Mediació
Familiar de Catalunya la persona mediadora quan les parts s’adrecin al
col·legi professional.
3. Comunicar al Centre de Mediació
Familiar de Catalunya les mesures adoptades com a conseqüència dels
expedients disciplinaris que hagin estat incoats a persones mediadores.
4. Fer el seguiment de les
mediacions portades a terme pels col·legiats.
5. Programar i dur a terme la
formació específica en l’àmbit de la mediació.
6. Col·laborar amb el Centre de
Mediació Familiar de Catalunya en el foment i la difusió de la mediació.
7. Estudiar les tècniques de
mediació familiar.
8. Elaborar propostes i emetre
els informes sobre el procés de mediació que, en relació amb les
seves funcions, li siguin demanades pel Centre de Mediació Familiar de
Catalunya.
9. Trametre al Centre de Mediació
Familiar de Catalunya una memòria anual de les activitats del col·legi
professional en l’àmbit de la mediació.
|
|
|
Article 5
Persones legitimades i àmbit de la
mediació
1. Són legitimades per a instar
la mediació familiar que regula aquesta Llei les persones unides per
vincle matrimonial o que formen una unió estable de parella i les que,
sense formar una unió estable de parella, tenen fills comuns, per a la
solució de conflictes en les situacions que s’indiquen:
Primer. Persones unides pel vincle
matrimonial:
a) En les crisis de convivència
sorgides abans de la iniciació de qualsevol procés judicial, per a
arribar als acords necessaris i per a canalitzar i simplificar el
conflicte per la via judicial del comú acord, quan les parts ja han
decidit trencar la convivència.
b) En l’elaboració dels acords
necessaris per a l’assoliment del conveni regulador de la separació o
el divorci contenciosos.
c) En l’establiment de les
mesures en execució de les sentències de nul·litat de matrimoni
civil.
d) En el compliment de les sentències
recaigudes en els procediments de separació i divorci de matrimoni.
e) En la modificació de les
mesures establertes per resolució judicial ferma, per raó de circumstàncies
sobrevingudes.
Segon. Persones que formen una unió
estable de parella, regulada per la Llei 10/1998, del 15 de juliol, d’unions
estables de parella:
a) En les crisis de convivència
sorgides abans de la iniciació de qualsevol procés judicial, per a
canalitzar de mutu acord els efectes de la ruptura de la unió i, si és
el cas, simplificar el conflicte.
b) En les qüestions que fan
referència als fills comuns menors d’edat o discapacitats, tant en el
curs de la convivència, amb motiu de la ruptura o després d’aquesta.
c) En l’establiment de les
mesures en execució de les sentències relatives al pagament de
compensacions econòmiques o de pensions periòdiques.
d) En la modificació de les
mesures aprovades per resolució judicial ferma, per raó de circumstàncies
sobrevingudes.
Tercer. Persones no incloses en els
apartats primer i segon, en les qüestions que sorgeixen en l’exercici
de la potestat respecte als fills comuns.
2. També pot demanar la mediació
regulada per aquesta Llei qualsevol persona que tingui un conflicte per
raó d’aliments entre parents o d’institucions tutelars.
3. Fora dels casos fixats pels
apartats 1 i 2, les persones interessades a sol·licitar els serveis
d’una persona mediadora es poden adreçar als registres dels col·legis
professionals, però no és aplicadora aquesta Llei a la mediació que
es dugui a terme, excepte en el capítol V pel que fa a la persona
mediadora.
|
|
|
Article 6
Naturalesa dels acords
1. Les qüestions que es poden
sotmetre a la mediació familiar, en el marc de les situacions
detallades en l’article 5 i, en conseqüència, els acords que s’adoptin,
s’han de referir sempre a matèries de dret privat dispositiu
susceptibles d’ésser plantejades judicialment.
2. Els acords que s’adopten, si
hi ha fills, han de donar prioritat a l’interès superior i al
benestar dels fills i, per consegüent, establir les solucions més
apropiades per a tots els aspectes referits a la vida i el
desenvolupament de la personalitat dels fills.
3. En el cas que no hi hagi fills
comuns o que siguin majors d’edat o emancipats, s’ha de donar
prioritat a l’interès del cònjuge o del membre de la parella més
necessitat, en atenció a criteris d’edat, de situació laboral, de
salut física i psíquica i de durada de la convivència, de conformitat,
en tots els casos, amb el que estableixen el Codi de família i la
Llei
10/1998, del 15 de juliol, d’unions estables de parella.
|
|
|
Article 7
El mediador o mediadora
1. El mediador o mediadora ha
d’ésser una persona que exerceixi d’advocat, de psicòleg, de
treballador social, d’educador social o de pedagog i que estigui col·legiada
en el col·legi professional respectiu.
2. La condició de mediador o
mediadora ha d’ésser declarada d’acord amb l’experiència
professional i la formació específica que s’estableixin per
reglament.
|
|
|
Article 8
Requisits previs
1. Les parts que se sotmeten a la
mediació familiar han d’acceptar les disposicions i la tramitació
establertes per aquesta Llei. També han d’acceptar les tarifes de la
mediació, les quals han d’ésser facilitades abans d’iniciar-la,
llevat que gaudeixin del dret a la gratuïtat que estableix l’article
9.1.
2. La mediació es pot convenir
abans de la iniciació de les actuacions judicials o en el curs d’aquestes,
però en aquest darrer cas han d’haver quedat en suspens a petició
d’una de les parts, acceptada per l’altra, o de totes dues parts de
comú acord.
3. Les parts poden designar de
comú acord la persona mediadora entre les inscrites en el Registre
General del Centre de Mediació Familiar de Catalunya o en els registres
de col·legis professionals. Altrament, han d’acceptar la que sigui
designada pel Centre.
4. Ha d’haver transcorregut un
any, com a mínim, des que s’hagi donat per acabada una anterior
mediació sobre un mateix objecte o que aquesta hagués estat intentada
sense acord, per tal que pugui haver-hi una nova mediació, llevat que
el Centre de Mediació Familiar de Catalunya apreciï circumstàncies
sobrevingudes que aconsellen abans una nova mediació, en especial, per
a evitar un greu perjudici dels fills, si són menors o discapacitats.
|
|
|
Article 9
Supòsits de gratuïtat de la mediació
1. La mediació és gratuïta per
a les persones que són beneficiàries del dret a l’assistència jurídica
gratuïta o que podrien ésser-ho per tal com reuneixen les condicions
necessàries i la Comissió d’Assistència Jurídica Gratuïta així
els ho reconegui.
2. La gratuïtat de la mediació
s’atribueix individualment, segons la capacitat econòmica de cada
part.
3. La part que no gaudeix del
dret a la gratuïtat ha d’abonar la meitat del cost de l’activitat.
|
|
|
Article 10
Abast de la mediació
La mediació parcial es limita a
tractar algunes de les matèries relatives a la custòdia dels fills, a
l’exercici de la potestat del pare i de la mare, al règim de visites,
a l’ús de l’habitatge familiar o a les econòmiques. Si abasta
totes les matèries esmentades es tracta de mediació total.
|
|
|
Capítol II
Característiques de la mediació
familiar
|
|
|
Article 11
Voluntarietat
1. La mediació familiar està
basada en el principi de voluntarietat, segons el qual les parts no
solament són lliures d’acollir-se o no a la mediació, sinó també
de desistir-ne en qualsevol moment.
2. La persona mediadora també
pot donar per acabada la mediació en el moment que apreciï manca de
col·laboració en una de les parts o no-respecte de les condicions
establertes, i també la pot donar per acabada si el procés esdevé inútil
per a la finalitat perseguida, ateses les qüestions sotmeses a la
mediació. Aquesta decisió es trasllada al servei corresponent del col·legi
professional a què pertany la persona mediadora, el qual, en el termini
d’un mes, ratifica l’acabament o demana al Centre de Mediació
Familiar de Catalunya una nova designació.
|
|
|
Article 12
Imparcialitat
1. La persona mediadora té el
deure de la imparcialitat i, en conseqüència, ha d’ajudar els
participants a assolir els acords pertinents sense imposar cap solució
ni mesura concreta ni prendre-hi part.
2. Si en un moment determinat hi
ha conflicte d’interessos entre les parts i la persona mediadora, o
algun vincle de parentiu per consanguinitat o afinitat fins al quart
grau, amistat íntima o enemistat manifesta entre la persona mediadora i
una de les parts, la persona mediadora n’ha de declinar la designació.
En cas de dubte, la persona mediadora pot demanar un informe al seu col·legi
professional.
3. En cas que es produeixi algun
dels supòsits establerts per l’apartat 2 i la persona mediadora no
n’hagi declinat la designació, la part pot, en el termini de cinc
dies des que té coneixement de la designació de la persona mediadora,
recusar-ne el nomenament mitjançant escrit motivat on faci constar les
causes de la recusació. Aquest escrit s’ha de presentar davant el
Centre de Mediació Familiar de Catalunya.
|
|
|
Article 13
Confidencialitat
1. En la mesura que en el curs de
la mediació es pot revelar informació confidencial, la persona
mediadora i les parts han de mantenir el deure de confidencialitat en
relació amb la informació que s’hi tracti. En compliment d’aquest
deure, les parts es comprometen a mantenir-ne el secret i, per tant,
renuncien a proposar la persona mediadora com a testimoni en algun
procediment que afecti l’objecte de la mediació; també la persona
mediadora ha de renunciar a actuar com a perit en els mateixos casos.
2. Les actes que s’elaboren al
llarg del procés de mediació tenen caràcter reservat.
3. No és subjecta al deure de
confidencialitat establert pels apartats 1 i 2 la informació obtinguda
en el curs de la mediació que:
a) No és personalitzada i s’utilitza
per a finalitats de formació o recerca.
b) Comporta una amenaça per a la
vida o la integritat física o psíquica d’una persona.
4. En qualsevol cas, la persona
mediadora està obligada a informar les autoritats competents de les
dades que puguin revelar l’existència d’una amenaça per a la vida
o la integritat física o psíquica d’una persona o de fets delictius
perseguibles d’ofici.
|
|
|
Article 14
Suport a la persona mediadora
Les persones mediadores poden demanar
suport o assessorament al Centre de Mediació Familiar de Catalunya, en
els casos o les situacions que requereixen coneixements especialitzats.
|
|
|
Article 15
Caràcter personalíssim
Les parts i la persona mediadora han
d’assistir personalment a les reunions de mediació sense que es
puguin valer de representants o intermediaris.
|
|
|
Capítol III
Desenvolupament de la mediació
|
|
|
Article 16
Inici de la funció mediadora
1. La mediació es pot iniciar:
a) A petició d’ambdues parts
de comú acord.
b) A instància d’una de les
parts, sempre que l’altra part n’hagi manifestat l’acceptació
dins el termini de deu dies des que el Centre l’hagi citat a aquest
efecte.
2. En el cas que el Centre de
Mediació Familiar de Catalunya nomeni un mediador o mediadora designat
de comú acord per les parts, la notificació del nomenament només
s’ha de fer a la persona designada.
|
|
|
Article 17
Reunió inicial
1. La persona mediadora ha de
convocar les parts a una primera reunió en la qual els ha
d’explicitar el procediment i l’abast de la mediació; en especial,
les ha d’informar del dret de qualsevol d’elles de donar per acabada
la mediació i del mateix dret que té la persona mediadora si aprecia
que es produeixen les circumstàncies que assenyala l’article 11.2.
2. La persona mediadora ha
d’informar les parts de la conveniència de rebre assessorament jurídic
durant la mediació i de la necessitat d’intervenció lletrada per tal
d’assessorar en la redacció del conveni, si aquest escau.
3. En la primera reunió, la
persona mediadora i les parts han d’acordar les qüestions que cal
examinar i han de planificar el desenvolupament de les sessions que
poden ésser necessàries.
|
|
|
Article 18
Acta inicial de la mediació
1. De la reunió inicial de la
mediació familiar, s’estén una acta, en la qual s’expressa la
data, la voluntarietat de la participació de les parts i l’acceptació
dels deures de confidencialitat establerts per l’article 13. En la
mesura que sigui possible, s’identifica l’objecte de la mediació i
el nombre de sessions previstes.
2. L’acta se signa per
triplicat, se’n lliura un exemplar a cadascuna de les parts i, un
altre exemplar, el conserva la persona mediadora.
|
|
|
Article 19
Deures de la persona mediadora
La persona mediadora al llarg de la
seva actuació té el deure fonamental de facilitar un acord voluntari i
equitatiu entre les parts i, per tant, ha de:
a) Facilitar la comunicació
entre les parts, promoure la comprensió entre elles i ajudar a cercar
possibles solucions al conflicte suscitat.
b) Vetllar perquè les parts
prenguin les pròpies decisions i disposin de la informació i l’assessorament
suficients perquè assoleixin els acords d’una manera lliure, voluntària
i exempta de coaccions.
c) Fer avinent a les parts la
necessitat de vetllar per l’interès superior dels fills menors o
discapacitats.
d) Donar per acabada la mediació
davant de qualsevol causa prèvia o sobrevinguda, pròpia o aliena a la
persona mediadora, que faci incompatible la continuació del procés de
mediació amb les exigències establertes per aquesta Llei. En aquest
sentit, la persona mediadora ha de prestar una atenció particular a
qualsevol signe de violència domèstica, física o psíquica, entre les
parts.
|
|
|
Article 20
Durada de la mediació
1. La durada de la mediació depèn
de la naturalesa i la complexitat dels punts en conflicte. No pot
excedir els tres mesos, comptadors des del moment de la reunió inicial
entre la persona mediadora i les parts. Mitjançant una petició
motivada de la persona mediadora i de les parts, el Centre de Mediació
Familiar de Catalunya pot acordar una pròrroga fins al màxim de tres
mesos.
2. S’ha d’establir per
reglament el nombre mínim de sessions de la mediació per tancar-la
sense acord, segons quines siguin les qüestions sotmeses a mediació, i
el nombre màxim, tant si acaba en acord com si no.
3. A efectes estadístics, les
persones que se sotmeten a la mediació han de respondre, amb caràcter
potestatiu, un qüestionari en el qual han de fer constar llur parer
sobre la durada del procés i sobre l’activitat de la persona
mediadora. En el tractament de les dades d’aquest qüestionari se
n’ha de respectar la total confidencialitat.
|
|
|
Article 21
Acta final de la mediació
1. De la sessió final de la
mediació s’estén una acta, en la qual han de constar exclusivament i
d’una manera clara i concisa els acords totals o parcials assolits.
2. Si és impossible d’arribar
a cap acord sobre l’objecte total o parcial de la mediació, s’estén
una acta en la qual tan sols es fa constar que la mediació ha estat
intentada sense efecte.
3. L’acta se signa tal com
estableix l’article 18.2 i se’n lliura un exemplar a cada part que,
si escau, traslladen als advocats respectius.
|
|
|
Article 22
Comunicació de la mediació
1. L’acord aconseguit mitjançant
la mediació pot ésser traslladat pels advocats de les parts al conveni
regulador, i pot, així, ésser incorporat al procés judicial en curs o
que s’iniciï, per tal d’ésser ratificat i aprovat.
2. En la mediació feta per
indicació de l’autoritat judicial, amb suspensió del curs de les
actuacions judicials, la persona mediadora ha de comunicar a l’esmentada
autoritat, en el termini màxim de cinc dies de l’acabament de la
mediació, si s’ha arribat a un acord o no. En el mateix termini
s’ha de lliurar a les parts l’acta final de la mediació.
|
|
|
Capítol IV
Aspectes de registre i d’organització
|
|
|
Article 23
Registre de persones mediadores
1. Tant el Centre de Mediació
Familiar de Catalunya com els col·legis professionals que incorporen
persones mediadores en gestionen els registres. Les persones que
compleixen els requisits d’acord amb el que disposa l’article 7 i
volen exercir la funció de mediació regulada per aquesta Llei s’han
d’inscriure al registre del col·legi professional al qual pertanyen.
Els col·legis professionals traslladen les inscripcions al registre del
Centre de Mediació Familiar de Catalunya que té inscrits tots els
professionals.
2. Tant el Centre de Mediació
Familiar de Catalunya com els col·legis professionals han d’aplicar
un criteri de repartiment equitatiu de les mediacions en els casos en què
hagin de designar la persona mediadora.
3. L’estructura i el
funcionament dels registres s’han de determinar per reglament.
|
|
|
Article 24
Retribució
1. Les persones que s’acullen a
la mediació i no tenen dret a la gratuïtat d’aquesta, regulada per
l’article 9, han d’abonar a la persona mediadora, si l’altra part
sí que té reconegut aquest dret, la meitat de les tarifes que el
Departament de Justícia estableix.
2. El Centre retribueix les
persones mediadores en els supòsits de gratuïtat de la mediació, d’acord
amb les tarifes que el Departament de Justícia estableix.
3. Si cap de les dues persones
que s’acullen a la mediació no té dret a la gratuïtat d’aquest
servei i s’inicia sense intervenció de l’autoritat judicial, han
d’abonar a la persona mediadora els honoraris que pactin a l’inici
de la mediació. Els col·legis professionals poden establir uns
honoraris orientatius ponderats per la complexitat de la mediació i el
temps dedicat. En aquest cas, únicament és d’aplicació el capítol
V pel que fa a les persones mediadores, si bé poden acordar que la
mediació es desenvolupi d’acord amb els preceptes del capítol III.
|
|
|
Article 25
Comunicacions al Centre de Mediació
Familiar de Catalunya
La persona mediadora ha de comunicar
al col·legi al qual pertany i al Centre de Mediació Familiar de
Catalunya, mitjançant un imprès normalitzat, les dades relatives a
cada mediació, als efectes estadístics i de verificació. Aquestes
dades, atès que tenen un caràcter personal, han de restar protegides.
|
|
|
Capítol V
Règim sancionador
|
|
|
Article 26
Responsabilitat de la persona
mediadora
L’incompliment de les obligacions
establertes per aquesta Llei, que comporti actuacions o omissions
constitutives d’infracció, dóna lloc a les sancions corresponents en
cada cas, després de l’expedient contradictori previ.
|
|
|
Article 27
Fets constitutius d’infracció
Constitueixen infracció els supòsits
següents:
a) Incomplir el deure d’imparcialitat
exigible en els termes establerts per l’article 12.
b) Incomplir el deure de
confidencialitat exigible en els termes establerts per l’article 13.
c) Incomplir els deures
establerts per l’article 19.
d) Incomplir les obligacions
establertes per l’article 22.2.
e) Incomplir les obligacions
establertes per l’article 25.
f) Incomplir el deure de
facilitar prèviament les tarifes en els termes establerts per l’article
8.1.
g) Incomplir el deure de
denunciar en els termes establerts per l’article 13.4.
|
|
|
Article 28
Tipus d’infraccions
1. Són infraccions lleus els
fets assenyalats en l’article 27 c, d i e que no comporten perjudicis
a les parts.
2. Són infraccions greus els
fets assenyalats en l’article 27 a, b, f i g que no comporten perjudicis
greus a les parts, i també la reiteració d’una infracció lleu en el
termini d’un any. Així mateix, són infraccions greus les
assenyalades en l’article 27 c, d i e que comporten perjudicis lleus a
les parts.
3. Són infraccions molt greus
els fets assenyalats en l’article 27 a, b i c que comporten perjudicis
greus a les parts, i també la reiteració d’una infracció greu en el
termini de dos anys.
4. En tots els casos, les
violacions dels deures d’imparcialitat i de confidencialitat tenen
sempre, com a mínim, el caràcter d’infracció greu.
|
|
|
Article 29
Tipus de sancions
Les sancions que es poden imposar són:
a) Per una infracció lleu,
amonestació per escrit que es fa constar en l’expedient del registre.
b) Per una infracció greu,
suspensió temporal per a poder actuar com a persona mediadora, d’un
mes a un any.
c) Per una infracció molt greu,
suspensió temporal per a poder actuar com a persona mediadora, per un
període d’un any i un dia a tres anys, o baixa definitiva del
Registre de persones mediadores.
|
|
|
Article 30
Òrgans sancionadors
El col·legi professional al qual
pertany la persona mediadora és l’organisme competent per a iniciar
d’ofici o a partir d’una denúncia l’expedient, per a instruir-lo
i per a sancionar la persona mediadora d’acord amb els procediments i
mitjançant els òrgans que estableixen les seves normes disciplinàries.
|
|
|
Article 31
Normes deontològiques
Les persones mediadores han de
respectar les normes deontològiques del col·legi professional al qual
pertanyen i les que aprovi el Departament de Justícia a proposta dels
col·legis afectats o després d’haver-los escoltats.
|
|
|
Article 32
Règim jurídic
1. Tots els actes administratius
que dimanen dels òrgans de govern i administratius del Centre de
Mediació Familiar de Catalunya poden ésser objecte de recurs d’alçada
davant l’òrgan que sigui el superior jeràrquic del que ha dictat
l’acte. El recurs extraordinari de revisió es pot interposar davant
el conseller o consellera de Justícia en els supòsits regulats en la
legislació de procediment administratiu.
2. La interposició del recurs
contenciós administratiu és procedent segons el que estableix la llei
d’aquesta jurisdicció.
3. L’exercici d’accions
civils i laborals es regeix per les normes que li són aplicables, i la
reclamació prèvia ha d’ésser resolta pel conseller o consellera de
Justícia.
4. Als actes dels òrgans dels
col·legis professionals, els és aplicable el règim de recursos
establert pels estatuts respectius.
|
|
|
Disposició addicional
Estructura territorial del Registre
1. El Registre de persones
mediadores del Centre de Mediació Familiar de Catalunya s’estructura
en les demarcacions que corresponen a les delegacions territorials del
Departament de Justícia.
2. S’autoritza el Govern perquè,
mitjançant un decret, pugui establir demarcacions més reduïdes que
abastin un o diversos partits judicials.
|
|
|
Disposició final primera
Desplegament per reglament
1. Es faculta el Govern perquè
desenvolupi les normes relatives a l’organització, el funcionament i
la publicitat del Registre de persones mediadores, a la capacitació de
les persones mediadores, al règim de tarifes, a l’establiment dels òrgans
sancionadors i les altres normes de desplegament que siguin pertinents.
2. El Govern ha de desplegar les
actuacions que siguin pertinents per a executar aquesta Llei en el
termini de sis mesos de l’entrada en vigor.
|
|
|
Disposició final segona
Entrada en vigor
Aquesta Llei entra en vigor al cap de
nou mesos d’haver estat publicada en el Diari Oficial de la
Generalitat de Catalunya.
|
|
|
Per tant, ordeno que tots els
ciutadans als quals sigui d’aplicació aquesta Llei cooperin al seu
compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la
facin complir.
Palau de la Generalitat, 15 de març
de 2001
Jordi Pujol
President de la Generalitat de
Catalunya
|
|
Visites des de 26.3.2001
|
