|
Decret legislatiu
1/1993, de 9 de març, sobre comerç interior, pel qual s'aprova la
refosa en un text únic dels preceptes de la Llei 1/1983, de 18 de
febrer, i la Llei 23/1991, de 29 de novembre
(DOGC núm. 1748, de 25-5-1993)
[Modificat
per la Llei
21/2001, de 28 de desembre, de mesures fiscals i administratives
(DOGC núm.3543A de
31-12-2001 Correcció d'errades al DOGC
núm. 3556, de 18-01-2002)]
[Modificat
per la Llei 31/2002, de 30 de desembre, de mesures fiscals i
administratives (DOGC núm.3791, de 31-12-2002)]
El Tribunal Constitucional, por provisió
de 24 de octubre de 2006, ha admès a tràmit la qüestió
d'inconstitucionalitat número 7559-2006, plantejada per la Secció
Cinquena de la Sala Contenciosa-Administrativa del Tribunal Superior de
Justícia de Catalunya, en relació amb l'incís "o unes condicions
especials de venda que n'impliquin la minoració en relació amb els preus
practicats habitualment" de l'art. 34.1 del present Decret Legislatiu,
per possible vulneració dels arts. 149.1.6 i 24.1 de la Constitució
espanyola. (DOGC núm. 4766, de 22-11-2006, p. 49088)].
La disposició final 3
de la Llei 3/1992, de 28 de desembre, de pressupostos de la Generalitat
de Catalunya per al 1993, estableix que el Govern pot fer ús dins els
sis mesos primers del 1993 de l'autorització establerta a la disposició
final 1 de la Llei 23/1991, de 29 de desembre, de comerç interior, per
refondre la Llei esmentada i la Llei 1/1983, de 18 de febrer, de
regulació administrativa de determinades estructures comercials i
vendes especials.
Per tant, en exercici de
l'autorització esmentada, a proposta del conseller de Comerç, Consum i
Turisme, de conformitat amb la Comissió Jurídica Assessora i d'acord
amb el Govern,
Decreto:
Article únic
S'aprova el text refós,
que s'insereix a continuació, dels preceptes de la Llei 1/1983, de 18
de febrer, i de la Llei 23/1991, de 29 de novembre.
Barcelona, 9 de març de
1993
Jordi Pujol
President de la
Generalitat
Lluís Alegre i Selga
Conseller de Comerç,
Consum i Turisme
|
|
|
TEXT REFÓS sobre comerç interior,
dels preceptes de la Llei 1/1983, de 18 de febrer, i la Llei 23/1992, de
29 de novembre. |
|
|
Article
1
L'objecte d'aquesta Llei és la regulació administrativa, dins l'àmbit de
Catalunya, d'aspectes
bàsics del comerç interior i també de determinades modalitats de venda i
de pràctiques comercials, amb la finalitat d'ordenar l'activitat
d'aquest sector.
|
|
|
Article
2
2.1 A l'efecte d'aquesta Llei, l'activitat comercial consisteix a posar a
disposició del mercat interior béns, productes o mercaderies i
determinats serveis mitjançant persones físiques o jurídiques
inscrites al Registre de comerciants de Catalunya que regula l'article 4
d'aquesta Llei, fins i tot en aquells supòsits en què les mercaderies
siguin sotmeses a processos de transformació, tractament o
condicionament que són usuals en el comerç.
Aquesta activitat
es pot realitzar a l'engròs i al detall.
2.2 Així mateix a l'efecte d'aquesta Llei s'entén:
a) Per activitat comercial majorista l'adquisició de mercaderies i la seva
venda a l'engròs a d'altres comerciants, industrials, empreses,
entitats i institucions.
b) Per activitat
comercial detallista l'adquisició de mercaderies i la venda d'aquestes
al consumidor final, i també la prestació al públic de determinats
serveis.
També s'entén per
activitat comercial detallista l'oferta als usuaris de serveis financers, d'obsequis com a pagament
d'interessos, i de finançament per
a l'adquisició d'un bé o producte concret posat a disposició del
consumidor per la mateixa entitat financera.
c) Per determinats
serveis les prestacions de serveis al públic que constitueixen un acte
de comerç.
2.3 Tenen caràcter d'activitat majorista o detallista, si s'escau, les
transaccions de productes propis de les activitats extractives,
agro-pecuàries, fabrils o artesanals.
2.4 Si es fan simultàniament l'activitat majorista i la detallista en el
mateix local, s'han de dur a terme en seccions diferenciades, degudament
retolades per al coneixement del client i de conformitat amb els
requisits de tota mena exigibles a cadascuna d'aquestes formes de
distribució.
|
|
|
Article
3
Règim administratiu de l'activitat comercial
3.1 Aquells qui pretenguin exercir l'activitat comercial definida en aquesta
Llei han de complir els requisits següents:
a) Estar donats d'alta a l'epígraf o als epígrafs corresponents a l'impost
d'activitats econòmiques i al corrent del pagament.
b) Estar donats d'alta al règim de la Seguretat Social que els
correspongui.
c) Complir els requisits establerts per les reglamentacions específiques a
aplicar als productes i serveis que es disposin per a la venda.
d) Disposar de les autoritzacions municipals corresponents, que han de
romandre en el lloc on es dugui a terme l'activitat comercial.
e) Satisfer els tributs que les ordenances municipals estableixin per a
l'exercici de l'activitat comercial de què es tracti.
3.2 Sens perjudici de tot el que s'ha esmentat, s'han d'observar els
requisits sectorials o d'altra naturalesa que siguin aplicables a
l'activitat comercial corresponent en virtut d'aquesta Llei i d'altres
disposicions legals o reglamentàries.
3.3 Els ajuntaments són competents per fomentar el comerç i les
estructures comercials que creguin convenients dintre els seus termes
municipals, d'acord amb les lleis aplicables.
3.4 El Govern pot condicionar l'exercici de determinades modalitats
d'activitats comercials a la prestació de garanties o fiances,
justificades per causa d'interès general.
|
|
|
Article
4
Registre de comerciants
4.1 Amb la finalitat de disposar de les dades necessàries per
al coneixement i l'avaluació de les estructures comercials dins l'àmbit
de Catalunya i per tal de garantir els drets dels consumidors i dels
usuaris, es crea el Registre de comerciants, on s'han d'inscriure, a les
seccions corresponents, totes les persones físiques i jurídiques que
vulguin exercir l'activitat comercial o l'exerceixin en el moment de la
publicació d'aquesta Llei.
El
Registre és públic.
4.2 Els requisits per a l'inscripció en l'esmentat Registre
s'han d'establir mitjançant un reglament.
4.3 El Govern de la Generalitat ha de promoure la igualtat d'oportunitats
i afavorir la formació tècnica i professional dels qui exerceixin l'activitat
comercial i pot establir mitjançant un reglament els requisits d'homologació
i qualificació tècnica o d'experiència necessaris per a l'exercici d'aquesta
activitat.
|
|
|
Article
5
Horari comercial
5.1 Els establiments comercials de venda al públic de mercaderies poden
establir l'horari de la seva activitat, sens perjudici dels drets
reconeguts als treballadors, tenint en compte les normes següents:
a) El temps setmanal d'obertura és de seixanta hores, com a màxim.
b) Els diumenges i els dies festius es consideren inhàbils a tots els
efectes.
c) En el cas de festivitat intersetmanal, s'entén complerta la norma a)
d'aquest apartat en computar-se, a aquests efectes, les hores d'obertura
que correspondrien a aquesta festivitat com si fos un dia laborable.
5.2 No obstant el que determina l'apartat 1, es poden establir mitjançant
un reglament, d'acord amb els interessos generals i les necessitats dels
consumidors, règims específics per a determinades zones, activitats,
tipus d'establiments o èpoques de l'any.
|
|
|
Article 6
Informació
sobre els
horaris comercials
A tots els establiments
comercials sotmesos a aquesta Llei s'ha exhibir l'horari adoptat, de tal
manera que la informació sigui visible per al públic, fins i tot quan
l'establiment resti tancat.
|
|
|
Article 7
Requisits administratius dels preus
7.1 Totes les persones físiques o jurídiques que en l'exercici de les
seves activitats ofereixin serveis als consumidors estan obligades a
indicar la tarifa o el preu d'aquests serveis.
7.2 El preu de venda al públic s'ha de fer constar precedit de les sigles
PVP. El preu de venda que s'indiqui s'ha d'expressar de forma inequívoca,
fàcilment identificable i clarament llegible.
7.3 El preu de venda al
públic ha d'indicar la quantitat total que el consumidor ha de satisfer, amb impostos inclosos i despeses de
tramesa, si n'hi ha,
referit a la unitat del producte a la venda i també el preu per unitat
de mesura. Quan es tracta de productes a doll ha de constar el preu per
unitat de mesura.
7.4 En qualsevol cas
s'ha d'indicar amb claredat i de forma diferenciada l'import de tota
classe de descomptes, així com el dels increments en el preu derivats
dels règims de finançament i els costos addicionals per raó de
serveis, accessoris o d'altres conceptes similars.
|
|
|
Article 8
Informació sobre els preus
8.1 Tots els
establiments comercials estan obligats a exhibir el preu de les
mercaderies que es trobin exposades al públic.
8.2 No obstant això,
mitjançant un reglament es pot dispensar d'aquesta obligació si es
tracta de l'exhibició de mercaderies que, pel seu preu elevat, poden
ser causa objectiva d'inseguretat per a l'establiment de què es tracti.
La dispensa d'aquesta obligació, la podran sol·licitar en casos específics
les entitats
representatives
d'un sector.
|
|
|
Article
9
La venda no sedentària
en llocs fixos
Es considera venda no
sedentària a l'efecte d'aquesta Llei la realitzada per comerciants,
fora d'un establiment comercial permanent, de manera habitual,
ocasional, periòdica o continuada, en els perímetres i en els llocs
degudament autoritzats, en instal·lacions comercials desmuntables o
transportables, i en els termes i les condicions establerts en la
present Llei.
|
|
|
Article 10
Autorització dels ajuntaments
10.1 Els ajuntaments poden autoritzar la venda no sedentària als municipis
respectius, en perímetres i en llocs determinats prèviament, i
establir-ne, així mateix, el nombre total de llocs permesos i les
dimensions.
10.2 A l'autorització ha de constar l'indret precís on ha d'exercir-se
l'activitat, i també els productes concrets per als quals és vàlida,
i ha de ser exhibida de manera visible i permanent en les parades de
venda.
10.3 L'autorització de
l'ajuntament es concedirà per un temps no superior a un any. Solament
pot ser revocada per l'incompliment de la present Llei i de les
ordenances municipals i no dóna dret, en aquests casos, a
indemnitzacions ni compensacions de cap mena.
|
|
|
Article
11
Requisits dels llocs de venda
11.1 La venda no sedentària
ha d'exercir-se en llocs de venda desmuntables o transportables, tenint
sempre en compte que la seva instal·lació ha d'oferir les condicions
de seguretat i d'higiene exigides per la normativa específica vigent.
11.2 Els productes a la
venda no poden ser exhibits en cap cas directament damunt el sòl o
paviment i, sempre que les seves característiques de volum i de pes ho
permetin, han de situar-se a una altura no inferior a vuitanta centímetres
respecte al nivell del sòl.
|
|
|
Article
12
Autoritzacions
12.1 Els ajuntaments
poden autoritzar els agricultors, individualment o en agrupació, a fer
la venda dels seus propis productes als indrets que els hagin fixat
prèviament.
12.2 La dita autorització
no es pot referir a associacions o a d'altres entitats jurídiques.
|
|
|
Article
13
Venda
13.1 En tot cas, la
venda no sedentària únicament es pot portar a terme en mercats fixos,
periòdics o ocasionals, així com en llocs instal·lats a la via pública
per a productes de naturalesa estacional.
13.2 A aquests efectes s'entén per:
a) Venda no sedentària en mercats fixos: aquella que s'autoritza en
determinats llocs annexos als mercats que tenen seu permanent a les
poblacions.
b) Venda no sedentària
en mercats periòdics: aquella que s'autoritza als mercats que es fan a
les poblacions, en llocs establerts, amb una periodicitat habitual i
determinada.
c) Venda no sedentària
en mercats ocasionals: aquella que s'autoritza en mercats esporàdics
que es fan amb motiu de festes o esdeveniments populars.
d) Venda no sedentària
de productes de naturalesa estacional en llocs instal·lats a la via pública:
aquella que, amb criteris restrictius i excepcionals, pugui autoritzar-se, un cop fixats el nombre de llocs i l'emplaçament
d'aquests o les zones determinades on s'hagi de fer.
e) Venda no sedentària mitjançant camions-botigues en zones
insuficientment dotades d'equipaments comercials:
aquelles que amb criteris restrictius puguin autoritzar-se mentre duri la
dita insuficiència, un cop fixats el lloc i la periodicitat de la seva
ocupació.
|
|
|
Article
14
Característiques de les llicències
14.1 Els ajuntaments, d'acord amb el que disposa l'article 10 d'aquesta
Llei, han de fixar el nombre de llicències de venedors no sedentaris
disponibles per a cadascuna de les modalitats establertes a l'article 13
i determinar els dies i l'horari corresponents per a l'exercici de
l'activitat.
14.2 En el cas d'autorització de nous mercats periòdics, únicament es
permet que tinguin lloc durant un dia la setmana. No obstant això, en
poblacions infradotades d'equipaments comercials els nous mercats periòdics
que s'autoritzin en endavant poden tenir lloc, com a màxim, dos dies la
setmana, un dels quals pot ser festiu, previ acord del ple de
l'ajuntament corresponent.
|
|
|
Article
15
Venda ambulant itinerant en vehicles-tendes
Es considera venda itinerant en vehicles-tendes la realitzada de manera
habitual, ocasional, periòdica o continuada per persones autoritzades,
en vehicles-tendes, en les poblacions, d'acord amb les dates, el
calendari i els itineraris aprovats prèviament pels ajuntaments.
|
|
|
Article
16
Informació
En els seus vehicles i en llocs visibles, els comerciants que practiquin la
venda ambulant itinerant en vehicles-tendes han d'informar els
consumidors de l'adreça on s'atendran, si s'escau, les seves
reclamacions. L'adreça esmentada també ha de figurar a la factura o al
comprovant de la venda.
|
|
|
Article
17
Requisits generals de la venda no sedentària i itinerant
Per a l'exercici de la venda no sedentària i de la venda ambulant-itinerant
en vehicles-tenda, els comerciants hauran de complir els requisits que
estableixen els articles 3 i 4 d'aquesta Llei. L'autorització serà
personal i intransferible però podran exercir l'activitat en nom del comerciant, el seu cònjuge i els seus fills, com també els empleats que
estiguin donats d'alta a la Seguretat Social per compte del titular
comercial.
|
|
|
Article
18
Competències
18.1 Els ajuntaments que autoritzin la venda no sedentària i la venda
ambulant itinerant en vehicles-tendes hauran de vigilar i garantir que
els titulars de les autoritzacions compleixin el que ordena la Llei i
podran arribar, com acció de cautela, en cas d'infracció, a intervenir
els productes exhibits pel venedor, sens perjudici de les sancions que,
si s'escau, correspongui imposar legalment al presumpte infractor, en
virtut del que estableix la present Llei.
18.2 Per autoritzar la
venda no sedentària i la venda ambulant-itinerant en vehicles-tendes,
els ajuntaments han de tenir en compte el nivell d'equipament comercial
existent a la zona i també l'adequació de la venda a l'estructura de
consum i compra de la població de què es tracti.
|
|
|
Article
19
Ordenances municipals
Els ajuntaments han d'aprovar, tenint en compte les peculiaritats de les
respectives poblacions, els seus propis reglaments, en ordenances
reguladores de l'activitat comercial de venda no sedentària i de venda
ambulant-itinerant en vehicles-tendes, ajustant-se al que estableix la
present Llei. Aquesta Llei té caràcter supletori per a tots els casos
o les particularitats que no siguin previstos o regulats per les
ordenances o reglaments municipals.
|
|
|
Article
20
Venda
20.1 La venda de productes o de serveis a domicili exercida per empreses,
siguin aquestes persones físiques o jurídiques, és sotmesa a les
condicions que estableix la present Llei. A l'efecte d'aquesta Llei, no
es considera venda a domicili la venda per correspondència, com tampoc
el mer repartiment dels productes o de la mercaderia adquirida en
establiments comercials.
20.2 En cap cas no es
poden vendre a domicili aquells productes que per la seva forma de
presentació o per altres circumstàncies no compleixin les normes
tècnico-sanitàries
que en regulen la venda, especialment els productes alimentaris.
|
|
|
Article
21
Requisits
Per a l'exercici de la venda domiciliària dins l'àmbit
de Catalunya, les
empreses han de complir el que
estableixen
els articles 3 i 4 d'aquest text.
|
|
|
Article
22
Exhibició
Els venedors
domiciliaris han d'exhibir al comprador la documentació que n'acrediti
la condició i que identifiqui l'empresa que representen i els productes
que estan autoritzats a oferir.
|
|
|
Article
23
Període
En la venda de productes
a domicili el venedor està obligat a posar en coneixement del
consumidor, per escrit, el dret que l'assisteix a disposar d'un període
de reflexió no inferior a set dies, durant el qual pot decidir la
devolució del producte de què es tracti i rebre les quantitats que
hagi lliurat.
|
|
|
Article
24
Fiança
Per practicar la venda domiciliària, les empreses han de dipositar una fiança
caucional, en les condicions que s'estableixen mitjançant un reglament.
|
|
|
Article
25
Oferta d'altres productes
En les vendes a domicili, queden prohibides les ofertes que obliguin a
l'obtenció d'altres productes o serveis.
|
|
|
Article
26
Venda a distància
És venda a distància la forma de distribució comercial detallista que es
porta a terme amb l'oferta prèvia feta per qualsevol mitjà de
comunicació entre persones distants i per qualsevol mitjà de
comunicació social i de transmissió electrònica, posant en
coneixement dels consumidors la forma d'efectuar les seves comandes.
|
|
|
Article
27
Requisits
Totes les ofertes de
venda a distància han de contenir, en forma clara i inequívoca, les
següents dades informatives:
a) La identitat de
l'oferidor i el seu número d'inscripció en el registre de comerciants.
b) El producte o servei
que s'ofereix, amb una descripció d'aquest amb totes les dades sobre la
seva naturalesa, la quantitat, la qualitat i les possibilitats de consum
o d'ús que en facilitin la identificació.
c) El preu total a
satisfer, de conformitat amb el que estableix l'article 7 d'aquesta Llei, separant l'import de les despeses de
tramesa, si aquestes són a càrrec
del consumidor, i especificant el sistema de reemborsament.
d) El termini màxim de
recepció o posada a disposició del consumidor del producte o servei
objecte de la transacció des del moment de la recepció de la comanda.
e) El període de
reflexió, no inferior a set dies, durant el qual el consumidor pot
retornar el producte i rebre la quantitat satisfeta.
f) El sistema de retorn,
si s'escau, amb la informació que les despeses corresponents són a càrrec
del comerciant en cas de disconformitat en la tramesa, abans de transcórrer
el període de reflexió.
|
|
|
Article
28
Altres
28.1 Les persones físiques
o jurídiques que es dediquin a l'activitat de venda a distància han de
complir els requisits que aquesta Llei estableix a l'article 3 i de la
forma que es determini mitjançant un reglament pel que fa a l'article
4. No obstant això, pel que fa al Registre de comerciants, les empreses
han de facilitar, a més, en el moment d'inscriure's-hi, les dades
següents:
a) La gamma o les gammes
de productes i serveis que vulguin comercialitzar.
b) La relació de
magatzems i, si escau, d'establiments de què disposen.
c) Les adreces on s'atenen les comandes, les sol·licituds d'informació o
les possibles reclamacions dels consumidors.
28.2 És prohibida en
qualsevol cas la tramesa de mercaderies o serveis no sol·licitats prèviament
pels consumidors o usuaris, especialment els que es facin sota
l'advertiment que la manca de resposta del receptor dóna lloc a la
presumpció de la seva acceptació. Aquesta prohibició és efectiva
encara que es fixi un termini de reflexió per fer la prova o l'assaig
del producte o servei.
28.3 No es poden
efectuar trameses d'ofertes si el sistema utilitzat comporta qualsevol
despesa per al destinatari, llevat que hi hagi una sol·licitud prèvia
de l'oferta feta per part d'aquest.
|
|
|
Article
29
Venda
És venda automàtica la
forma de distribució detallista en la qual es posa a disposició del
consumidor el producte o servei perquè aquest l'adquireixi mitjançant
l'accionament de qualsevol tipus de mecanisme i el dipòsit previ del
seu import.
|
|
|
Article
30
Autorització
Els ajuntaments, en
concedir les autoritzacions per a la instal·lació de màquines
destinades a la venda automàtica fora dels establiments comercials, han
de tenir en compte el millor aprofitament de la via pública i
l'equipament comercial existent a la zona.
|
|
|
Article
31
Requisits
En la venda automàtica,
els productes s'han d'exhibir o bé s'han d'identificar al comprador de
forma inequívoca, especificant de manera visible a l'exterior del
receptacle les dades següents:
a) Identitat de
l'oferidor i número d'inscripció al Registre de comerciants.
b) Preu a satisfer
d'acord amb l'article 7 d'aquesta Llei.
c) Adreça on s'atendran les possibles reclamacions dels consumidors.
d) En el cas de productes alimentaris, únicament s'autoritza de fer-ne la
venda automàtica dels que estiguin envasats, els quals han de portar la
identificació que és prescrita per la normativa vigent en matèria
d'etiquetatge i de comercialització.
|
|
|
Article
32
Altres
Els comerciants que es
dediquin a l'activitat de venda automàtica han de complir els requisits
que estableix aquesta Llei en els articles 3 i 4. No obstant això, pel
que fa al Registre de comerciants, les empreses han de facilitar, a més,
en el moment de la seva inscripció, les dades següents:
a) La gamma o gammes de
productes o serveis que tracten de comercialitzar.
b) La relació de
magatzems i establiments de què disposen.
c) Les adreces on s'atendran les possibles reclamacions dels consumidors.
|
|
|
Article
33
Venda
33.1 Es considera venda
en cadena o en piràmide qualsevol tipus de venda que consisteixi a
oferir als consumidors productes o serveis a preu reduït i fins i tot
gratuït, condicionant els avantatges promesos al fet que el consumidor
a qui s'adreça l'oferta aconsegueixi, directament o indirecta, altres
clients o un volum de vendes determinat.
33.2 És prohibit
d'utilitzar la mediació dels consumidors
en
les pràctiques de les vendes en cadena o en piràmide.
|
|
|
Article
34
Vendes a preu rebaixat
34.1 Es consideren vendes a preu rebaixat les vendes en les quals s'ofereix
al públic, mitjançant qualsevol tipus de publicitat, una reducció
dels preus o unes condicions especials d'aquests que n'impliquin la
minoració en relació amb els preus practicats habitualment.
34.2 Les reduccions dels preus han de consignar-se exhibint, al costat del
preu o la tarifa habituals practicats pel mateix comerciant, el preu
rebaixat, que ha de referir-se a mercaderies o serveis idèntics,
expedits al mateix establiment.
34.3 És prohibida la venda de productes o articles deteriorats o
expressament adquirits per a aquesta finalitat sota la denominació de
preus rebaixats o rebaixes. En conseqüència, les mercaderies que es
venguin a preu rebaixat han d'haver estat a la venda amb anterioritat a
l'inici de les rebaixes.
34.4 Quan s'anunciï la venda a preus rebaixats de qualsevol producte per
temps limitat, s'ha de disposar d'un estoc suficient de productes idèntics
per oferir al públic en les mateixes condicions promeses a la venda de
la qual es tracti.
34.5 L'estoc ha d'estar
en relació amb la durada de la venda anunciada i amb la importància de
la publicitat. En el cas de venda en establiments comercials oberts al
públic,
la durada de la venda no ha de ser inferior a una jornada completa
d'horari comercial.
|
|
|
Article
35
Oferta
Quan un comerciant comunica a qualsevol consumidor que ha
estat afavorit per sorteig amb un premi o bé amb el lliurament d'un
obsequi, no pot condicionar directament o indirecta el lliurament
efectiu dels esmentats premis o obsequis a la compra de productes o
serveis. Tots els sorteigs destinats a premiar la participació
voluntària o involuntària de consumidors han de ser autoritzats per
l'autoritat competent.
|
|
|
Article
36
Venda
36.1 Dins l'àmbit territorial de la Generalitat de Catalunya, únicament
s'autoritza la venda en liquidació en els casos següents:
a) El cessament total o parcial de l'activitat comercial.
b) La transformació substancial de l'empresa o de l'establiment comercial
que comporti un canvi de l'orientació o de l'estructura del negoci.
c) La venda de la totalitat o d'una part dels estocs heretats d'un
comerciant difunt efectuada pels hereus o responsables del negoci.
d) La liquidació que decideixi efectuar el comerciant que es faci càrrec
d'un negoci traspassat o adquirit, segons el cas, als hereus d'un
comerciant difunt, o quan el comerciant que adquireixi qualsevol empresa
o establiment s'aculli al que preveu l'apartat b) precedent.
e) En un cas de força major que impossibiliti l'exercici normal de
l'activitat comercial.
36.2 En els casos previstos en els apartats a) i b), serà imprescindible
que el comerciant no hagi liquidat productes similars pel mateix motiu,
en el període d'un any.
|
|
|
Article
37
Comunicació
Les liquidacions poden
realitzar-se en qualsevol època de l'any, amb la comunicació prèvia
al Departament de Comerç, Consum i Turisme. L'esmentada comunicació
s'ha de presentar, com a mínim, un mes abans de la data sol·licitada
per a l'inici de la liquidació i s'hi han de fer constar les causes que
la motiven, amb subjecció al que preveuen els articles anteriors.
Transcorregut aquest termini sense indicació contrària del Departament
de Comerç, Consum i Turisme, el comerciant podrà iniciar la
liquidació.
|
|
|
Article
38
Publicitat
38.1 Les liquidacions no
es poden fer públiques a través de cap mitjà abans dels vuit dies que
precedeixin l'inici de la venda, ni abans que hagi transcorregut el
termini a què fa referència l'article 37.
38.2 El comerciant ha
d'exhibir en un lloc visible de l'establiment una còpia de la
comunicació presentada al Departament de Comerç, Consum i Turisme,
degudament segellada.
|
|
|
Article
39
Venda
Únicament s'autoritza
la venda de saldos quan es tracti de donar sortida a productes que es
trobin en algunes de les circumstàncies següents:
a) Productes la sortida
dels quals sigui manifestament impossible als preus habituals del mercat
per raó de la seva pèrdua d'actualitat i d'oportunitats, així com
aquells productes o articles que hagin sofert alguna deterioració greu
en el seu valor comercial a causa de l'obsolescència o de la reducció
objectiva de possibilitats d'utilització, sempre que no comportin risc
ni engany per a l'adquiridor.
b) Productes
defectuosos, deteriorats o desaparellats, sempre que no comportin risc
ni engany per a l'adquiridor.
Aquesta condició s'ha de fer avinent mitjançant publicitat
i una
informació directa adequada.
|
|
|
Article
40
Condició
Per a la venda ocasional
de saldos dels productes a què es refereix l'article 39.a), caldrà que
aquests hagin estat inclosos en l'estoc del venedor durant un període
de temps no inferior a sis mesos.
|
|
|
Article
41
Llocs de venda de saldos
La venda de saldos únicament
pot ser practicada en establiments comercials d'una manera clarament
diferenciada de la resta de productes o bé en establiments comercials i
parades de venda no sedentària dedicats exclusivament a aquesta
activitat.
|
|
|
Article
42
Comunicació
Els comerciants que
desitgin realitzar vendes de saldo amb caràcter ocasional han de
comunicar-ho al Departament de Comerç, Consum i Turisme. Amb aquesta
finalitat, hi han de presentar, amb una
antelació mínima de set dies, la comunicació corresponent, on s'ha
d'indicar les raons que motiven la venda de saldos i la data en què
desitgin iniciar-la.
|
|
|
Article
43
Exhibició de la
comunicació
El venedor ha d'exhibir
obligatòriament, en un lloc visible del seu establiment, la còpia de
la comunicació a què es refereix l'article anterior, degudament
diligenciada pel Departament de Comerç, Consum i Turisme.
|
|
|
Article
44
Venda
permanent de saldos
Per a la venda de saldos amb caràcter habitual i permanent, cal que el
comerciant realitzi la seva activitat orientada exclusivament a la venda
de les mercaderies o dels productes als quals es refereix l'article 39,
en locals o parades no sedentàries dedicats exclusivament a l'activitat
esmentada. L'exercici d'aquesta activitat està subjecte a l'obtenció
d'un permís del Departament de Comerç, Consum i Turisme, d'acord amb
la reglamentació específica que s'estableixi.
|
|
|
Article
45
Infraccions
Constitueixen infraccions al que estableix aquesta Llei, les següents:
a) En relació amb l'exercici de l'activitat comercial:
1. L'exercici simultani de les activitats de venda a l'engròs i al detall,
amb l'incompliment del que estableix l'article 2.4.
2. L'incompliment de les condicions o dels requisits administratius que
estableix l'article 3.
3. L'incompliment de
l'obligació d'inscripció al Registre corresponent.
[Apartat
3 redactat conforme a l'article 53 de la Llei 21/2001, de 28 de desembre,
de mesures fiscals i administrativesDOGC núm.3543A de
31-12-2001 Correcció d'errades al DOGC núm.
3556, de 18-01-2001)]
4. L'incompliment del règim
d'horaris comercials.
5. La supressió
d'informació al consumidor relativa al període de reflexió, en les
modalitats de venda en les quals s'exigeix l'esmentada informació.
b) En matèria de preus. Qualsevol incompliment de la regulació de preus
que estableixen els articles 7 i 8.
c) Quant a la venda no sedentària.
1. La venda practicada fora dels perímetres i/o indrets autoritzats o bé
amb la transgressió dels dies i els horaris establerts per la
normativa.
2. La venda practicada per qualsevol persona no autoritzada o per
comerciants que incompleixin els requisits que estableixen aquesta Llei,
els reglaments o les ordenances reguladores.
3. La venda practicada en llocs que no reuneixen les condicions que
estableixen aquest text, els reglaments o les ordenances reguladores.
4. La venda practicada
sense exhibir la corresponent autorització de manera visible i
permanent en la parada de venda.
5. L'incompliment dels requisits per a l'exercici de la venda en
vehicles-tendes.
d) Quant a la venda domiciliària.
1. La venda practicada per empreses o comerciants que no reuneixen els
requisits administratius exigits.
2. La venda practicada per empreses que no hagin consignat el dipòsit
obligatori amb caràcter previ.
3. La venda practicada
mitjançant ofertes enganyoses.
4. La manca d'exhibició del document que acrediti l'exercici de
l'activitat.
e) Quant a la venda a distància.
1. L'incompliment de les condicions i els requisits per al seu exercici.
2. La tramesa de productes o serveis no sol·licitats prèviament pel
receptor i la tramesa d'ofertes no sol·licitades, si aquestes comporten
despeses per al receptor.
f) Quant a la venda automàtica, l'incompliment de les condicions i els
requisits que estableix la normativa vigent per exercir-la.
g) Quant a la venda en
cadena o en piràmide, l'intent d'utilitzar la mediació del consumidor
o la practicada amb aquesta tàctica.
h) Pel que fa a la venda
a preus rebaixats, les practicades amb l'incompliment dels requisits
establerts per la normativa vigent.
i) Pel que fa a les
ofertes de premis o regals, les practicades en qualsevol tipus de vendes
amb l'incompliment dels requisits establerts a la normativa vigent.
j) Pel que fa a la venda en liquidació, l’incompliment
dels supòsits i els requisits que estableix la normativa vigent.
k) Pel que fa a la venda de saldos, l’incompliment
dels requisits i les condicions que estableix la normativa vigent.
[Els apartats j) i k) han estat
introduïts per la Llei
31/2002, de 30 de desembre de 2002, de mesures fiscals i administratives
(DOGC núm. 3791, de 31-12-2002)] |
|
|
Article
46
Altres
infraccions
a) La negativa o la resistència a subministrar dades o a facilitar la
informació que requereixin les autoritats competents o els seus agents
per complir les funcions d'informació, investigació i inspecció en
les matèries objecte de la present Llei, com també el fet de
subministrar informació inexacta o documentació falsa.
b) La resistència, la
coacció o la represàlia, o la temptativa de fer-ne, contra els
funcionaris facultats per a l'exercici de la funció d'investigació, de
vigilància o d'inspecció.
|
|
|
Article
47
Classes
d'infraccions
Les infraccions
tipificades per aquesta Llei es poden considerar com a lleus, greus o
molt greus en funció dels criteris següents:
a) Es consideren
infraccions lleus:
1. Les simples
irregularitats en l'observació del que prescriu aquesta Llei, sempre
que no causin perjudicis directes de caràcter econòmic.
2. Quan no és procedent
qualificar-les de greus o molt greus.
b) Es consideren
infraccions greus:
1. La reincidència en
la comissió d'infraccions considerades com a lleus en un mateix període
de sis mesos.
2. Les infraccions que,
encara que es tractin de simples irregularitats, causin perjudicis de
caràcter econòmic.
3. Les infraccions a
aquesta Llei quan l'empresa infractora es trobi en una situació de
predomini en un sector del mercat o en una de les seves parts
substancials.
4. Quan no és procedent
qualificar-les de molt greus.
c) Es consideren
infraccions molt greus:
1. La reincidència
d'infraccions greus dins el mateix període de dos anys, sempre que no
es produeixi a la vegada a conseqüència de la reincidència en
infraccions lleus.
2. Les infraccions que
donin o puguin donar lloc a perjudicis que, per la seva importància,
hagin alterat greument les relacions sòcio-econòmiques o siguin
susceptibles de produir-hi greus alteracions.
|
|
|
Article
48
Sancions
Les infraccions a què
es refereix aquesta Llei se sancionen, amb instrucció prèvia de
l'expedient administratiu corresponent, de la forma següent:
a) Infraccions lleus: multa d'una quantia fins a 60.000 euros.
b) Infraccions greus: multa d'una quantia compresa entre 60.000,01 i 300.500
euros.
c) Infraccions molt greus: multa d'una quantia compresa entre 300.500,01 i
600.000 euros, la qual es pot ultrapassar fins a assolir el dècuple
del valor dels productes o els serveis objecte de la infracció.
[Redacció
conforme a l'article 53 de la Llei 21/2001, de 28 de desembre, de mesures
fiscals i administratives (DOGC
núm.3543A de 31-12-2001 Correcció d'errades al
DOGC núm.
3556, de 18-01-2001)]
|
|
|
Article
49
Graduació
de les sancions
Sens perjudici del que estableixen els dos articles precedents, la quantia
de la sanció es gradua tenint en compte les circumstàncies següents:
a) L'esmena dels defectes derivats de l'incompliment relatiu a les
formalitats exigides per aquesta disposició per a l'exercici de les
activitats que regula, sempre que del dit incompliment no s'hagin
derivat perjudicis directes a tercers.
b) El nombre de
consumidors i usuaris afectats.
c) La quantia del
benefici il·lícit.
d) El volum de vendes.
e) La situació de
predomini de l'infractor en el mercat, encara que no es tracti de la
primera empresa del sector en el mercat.
[Apartat
e) redactat conforme a l'article 53 de la Llei 21/2001, de 28 de
desembre, de mesures fiscals i administratives
(DOGC
núm.3543A de 31-12-2001 Correcció d'errades al
DOGC núm.
3556 de 18-01-2001)]
f) La gravetat dels
efectes sòcio-econòmics que la comissió de la infracció hagi
produït.
g) La reincidència.
|
|
|
Article
50
Reincidència
A l'efecte d'aquesta
Llei i de la resta de disposicions en matèria de comercialització de
béns,
productes i serveis, disciplina del mercat i defensa dels consumidors i
usuaris, es considera que hi ha reincidència quan en cometre una
infracció el culpable hagi estat sancionat amb anterioritat, mitjançant
resolució ferma.
No
s'hi computen els antecedents infractors cancel·lats.
|
|
|
Article
51
Cancel·lació
d'antecedents
51.1 Es consideren
cancel·lats els antecedents infractors quan hagin transcorregut:
a) 1 any, en els
casos de sancions per infraccions lleus.
[Apartat
a redactat conforme a l'article 53 de la Llei 21/2001 , de 28 de desembre,
de mesures fiscals i administratives
(DOGC
núm.3543A de 31-12-2001 Correcció d'errades al
DOGC núm.
3556, de 18-01-2001)]
b) Dos anys, en els
casos de sancions per infraccions greus.
c) Cinc anys, en els
casos de sancions per infraccions molt greus.
51.2 Els terminis
comencen a comptar des de l'endemà del dia en què s'ha complert la
resolució sancionadora.
51.3 En els supòsits de
reincidència, els terminis per computar la cancel·lació s'incrementen
en el 50%.
|
|
|
Article 52
Investigació,
procediment i òrgans sancionadors
52.1 Les possibles
infraccions al que estableix la present Llei, les investigarà el
Departament de Comerç, Consum i Turisme, d'ofici o en virtut de denúncia
feta per qualsevol persona física o jurídica.
52.2 Es determinaran
mitjançant un reglament els requisits que haurà de reunir la denúncia
que motivi la iniciació d'un expedient sancionador.
52.3 El procediment per
a la imposició de les sancions a les infraccions previstes per aquesta
Llei serà el procediment sancionador que regula la legislació vigent
en la matèria.
52.4 Les infraccions
lleus i greus seran sancionades pel Departament de Comerç, Consum i
Turisme i les infraccions molt greus pel Govern de la Generalitat.
|
|
|
Disposició
addicional
El que preveu aquesta
Llei s'entén sens perjudici del que estableix la legislació sectorial
corresponent en relació amb la dispensació o la venda de determinats
productes o mercaderies i la prestació de determinats serveis.
|
|
|
Disposicions
finals
-1 Es faculta el Govern
de la Generalitat per dictar les disposicions reglamentàries necessàries
per al desplegament i l'aplicació d'aquesta Llei.
-2 La Llei 1/1990, de 8
de gener, sobre la disciplina del mercat i de defensa dels consumidors i
dels usuaris, és aplicable amb caràcter supletori a aquest text.
|
|
|