Codi de successions: Títol I

Article 1

L'hereu succeeix en tot el dret del seu causant. Consegüentment, adquireix els béns i els drets de l'herència i se subroga en les obligacions del causant que no s'extingeixen per la mort. Ha de complir les càrregues hereditàries i resta vinculat als actes propis del causant. Si concorren a la successió, simultàniament, una pluralitat d'hereus adquireixen el patrimoni hereditari en proporció a les respectives quotes. Nogensmenys, les obligacions i les càrregues de l'herència es divideixen en proporció a les respectives quotes sense solidaritat entre els hereus.

Article 2

La successió s'obre en el moment de la mort del causant, al lloc on ha tingut la darrera residència habitual o domicili.

El jutge competent en matèria successora és el del darrer domicili del causant i, a manca de l'últim domicili conegut, el del lloc on es trobin la major part dels béns.

Article 3

La successió es defereix per heretament, per testament o pel que disposa la llei.

La successió intestada només pot tenir lloc en defecte d'hereu instituït i es incompatible amb l'heretament i amb la successió testada universal.

La successió testada universal només pot tenir lloc en defecte d'heretament.

Article 4

La successió es defereix en tot supòsit en el moment de la mort del causant.

Això no obstant, en la institució sotmesa a condició suspensiva, l'herència es defereix en el moment que es compleix la condició, i en la substitució vulgar es defereix al substitut quan s'ha frustrat la crida anterior. Els heretaments i els fideïcomisos es regeixen per les seves pròpies regles.

Article 8

Jacent l'herència, l'hereu cridat pot realitzar exclusivament actes possessoris, de conservació, vigilància i administració de l'herència, i promoure interdictes en defensa dels béns. Aquests actes per ells sols no impliquen acceptació, tret que amb ells es prenguin el títol o la qualitat d'hereu.

En defecte de marmessor amb facultat per a administrar i a instància de l'hereu cridat, el jutge pot nomenar un administrador perquè representi i administri l'herència d'acord amb el que estableixen les lleis processals.

Article 9

Tenen capacitat per a succeir totes les persones nascudes o concebudes al temps de l'obertura de la successió i que sobrevisquin al causant.

Llevat de prova en contrari, hom presumeix concebut al temps de l'obertura de la successió el nascut abans dels tres-cents dies següents a la mort del causant.

Si el causant ha expressat de manera fefaent la seva voluntat de fecundació assistida post mortem, el fill que en neixi dins el període legal també es considera concebut al temps de l'obertura de la successió.

Article 10

Tenen capacitat per a succeir les persones jurídiques que han quedat constituïdes legalment al temps de l'obertura de la successió.

Si el causant ordena crear una persona jurídica en la seva disposició per causa de mort, que sols quedi constituïda legalment desprès de l'obertura de la successió, la persona jurídica té capacitat per a adquirir les atribucions patrimonials ordenades pel causant des que té personalitat, però els efectes es retrotreuen al moment de la delació.

Article 11

És indigne de succeir:

1r. El qui ha estat condemnat amb sentencia ferma en judici penal per haver matat o haver intentat matar voluntàriament el causant, el seu cònjuge o un descendent o ascendent d'aquell.
2n. El qui ha estat condemnat amb sentencia ferma en judici penal per calúmnies al causant per haver-lo acusat d'un delicte per al qual la llei assenyali una pena no inferior a la presó major.
3r. El qui ha testificat en judici contra el causant, al qual sigui imputat un delicte per al qual la llei assenyali una pena no inferior a la presó major, si el seu testimoni ha estat declarat fals amb sentència ferma en judici penal.
4t. El qui de forma il·legal ha induït el causant a atorgar, revocar o modificar un testament o li ha impedit de fer-ho; el qui, coneixent aquests fets, n'ha fet us; el qui ha destruït, amagat o alterat el testament, o els qui han estat condemnats en sentència ferma perquè han deixat de pagar durant tres mesos consecutius o sis d'alterns qualsevol tipus de prestació econòmica establerta a favor del seu cònjuge o els seus fills en conveni judicialment aprovat o resolució judicial en els supòsits de separació legal, divorci o nul·litat del matrimoni.
5è. Els pares que han abandonat els seus fills causants o han atemptat contra la seva dignitat i que per aquests fets han estat condemnats per sentència.

Article 12

Les causes d'indignitat successòria produeixen efectes si són invocades per persones que resultarien afavorides per la successió en cas que fos declarada la indignitat, però, una vegada declarada o reconeguda la indignitat, els seus efectes es retrotreuran al temps de la delació.

Article 13

L'indigne de succeir que ha entrat en possessió dels béns de l'herència o del llegat, els ha de restituir amb llurs fruits i les rendes percebudes i ha de compensar els danys i els menyscabaments.

Article 14

Les causes d'indignitat successòria no produeixen efectes:

1r Si el causant, coneixent-les en el moment d'atorgar el testament o qualsevol altra disposició a favor de l'indigne, els atorga.

2n Si el causant, coneixent-les, es reconcilia amb l'indigne per actes indubtables o el perdona en escriptura pública. La reconciliació i el perdo són irrevocables.

Article 16

El cridat a l'herència pot lliurement acceptar-la o repudiar-la, una vegada té coneixement que s'ha produït la delació a favor seu.

Si hi ha una pluralitat de cridats a l'herència, cadascun d'aquests pot acceptar-la o repudiar-la amb independència dels altres.

Article 19

S'entén tàcitament acceptada l'herència quan el cridat realitza qualsevol acte que no pot realitzar si no és a títol d'hereu.

La venda, la donació o la cessió del dret a l'herència que el cridat a aquesta fa a favor d'un estrany o a favor de tots els cohereus o d'algun d'ells implica acceptació de l'herència.

La renúncia al dret de succeir, si es fa a canvi d'una contraprestació o a favor de sols algun o alguns dels cohereus, implica també acceptació de l'herència.

Article 20

Poden acceptar i repudiar l'herència les persones amb capacitat per a contractar i obligar-se.
Els pares poden acceptar les herències deferides als fills que es troben sota la seva potestat, i els tutors les que es defereixin a les persones subjectes a tutela. Aquestes acceptacions s'entén que són fetes a benefici d'inventari. Per a la repudiar-la és necessària l'autorització judicial. El tutor necessita autorització judicial per a l'acceptació pura i simple de l'herència del seu tutelat.
Els menors emancipats o els que han obtingut l'habilitació d'edat poden acceptar, ells sols, les herències que els han estat deferides.
Acceptació de l'herència deixada per a sufragis o als pobres correspon a les persones designades pel testador i, subsidiàriament, a la Generalitat de Catalunya i a l'Església o confessió religiosa legalment reconeguda de que es tracti, segons les seves pròpies normes.

Article 21

La capacitat i els requisits per a acceptació i la repudiació de les herències deferides a les persones jurídiques de dret públic o privat es regeixen per les seves respectives normes reguladores. A manca d'aquestes, hom ha d'aplicar les regles referents als actes de disposició de béns de la persona jurídica per a acceptació pura i simple i la repudiació.

Article 22

La repudiació de l'herència ha ésser feta de forma expressa en document públic o mitjançant escrit dirigit al jutge competent.
S'entén que l'herència ha estat repudiada quan el cridat hi renuncia gratuïtament, d'acord amb els requisits de forma assenyalats a l'apartat anterior, a favor de les persones a les quals hauria de ser deferida la quota del renunciant.

Article 23

Si el cridat repudia una herència en perjudici dels seus creditors, aquests poden demanar al jutge que els autoritzi a acceptar-la en nom i en lloc del renunciant, als únics efectes de fer efectius llurs crèdits sobre el patrimoni hereditari.
Aquest dret dels creditors caduca als quatre anys a comptar de la renúncia.

Article 24

El cridat que hagi sostret o ocultat béns de herència perd la facultat de repudiar-la i esdevé hereu pur i simple, encara que manifesti la seva voluntat de repudiar herència d'acord amb els requisits que estableix la llei.

Article 25

Acceptació i la repudiaria de herència no poden ésser fetes parellament, ni sota termini o condició. Les condicions i les restriccions s'han de tenir per no formulades.

Llevat de voluntat contrària del testador, s'entén que el cridat en quotes diferents que n'accepta qualsevol d'aquestes accepta les restants, encara que li siguin deferides amb posterioritat per via de substitució vulgar o per compliment de condicions suspensives.

Article 26

Acceptació i la repudiació de herència fetes validant són irrevocables.
Acceptació i la repudiació poden ésser impugnades per manca de capacitat, i quan han estat fetes amb intimidació, violència, dol o error. S'entén que hi ha hagut error si amb posterioritat apareix un testament desconegut.
El termini per a la impugnació es de quatre anys des de la declaració d'incapacitat, i des que hagi cessat la intimidació o la violència o s'hagi tingut coneixement del dol o error.

Article 27

El cridat que repudia herència testamentària pot acceptar la intestada, però amb subjecció als llegats, els fideïcomisos i les altres càrregues que el testador hagi imposat.
Si el cridat repudia herència intestada amb coneixement que és instituït hereu en testament, s'entén que repudia herència testada; però, si ho ignorava, la repudiació no el perjudica.

Article 28

El dret del cridat a acceptar o repudiar herència prescriu al cap de trenta anys a comptar d'haver-li estat deferida.
Les persones interessades en la successió, àdhuc els creditors de herència o del cridat, poden obtenir del jutge, tan bon punt hagin transcorregut trenta dies a comptar de la delació a favor seu, que assenyali un termini al cridat perquè manifesti si accepta o repudia herència. Aquest termini no pot excedir els seixanta dies naturals.
Transcorregut el termini assenyalat sense que el cridat accepti herència en escriptura pública o davant del jutge, hom considera que la repudia.

Article 29

Mort el cridat sense haver acceptat ni repudiat herència deferida el dret a succeir mitjançant la seva acceptació i el de repudiar són transmesos sempre als seus hereus.

Els hereus del cridat que hagi mort sense haver acceptat ni repudiat herència poden acceptar ambdues herències, però no poden acceptar la primera i repudiar la segona. En cas ésser diversos els hereus que accepten la segona herència, cadascun d'ells pot acceptar o repudiar la primera, independentment dels altres, i amb dret preferent d'acréixer entre ells.
El llegitimari, el legatari o el fideïcomissari que, desprès d'haver-li estat deferit el dret de llegítima, llegat o fideïcomís, mor sense haver-lo renunciat ni haver-lo acceptat, el transmet sempre als seus hereus.

Article 30

L'hereu pot, encara que el causant ho hagi prohibit, acceptar herència i gaudir del benefici d'inventari, posat que, amb expressió d'efectuar-ho amb aquest fi, practiqui bans o desprès l'inventari de herència.
Aquest inventari ha d'ésser practicat en la forma prescrita per a detreure la quarta trebel·liànica, sense que calgui la valoració dels béns inventariats, en el termini màxim d'un any a comptar de la delació.
La declaració de voler acceptar l'herència a benefici d'inventari es pot fer en qualsevol cas davant de notari o per escrit adreçat al jutge competent en la successió, i ha d'ésser feta en el termini d'un any a comptar de la delació, però sempre en el de trenta dies comptadors des que hagi pres possessió dels béns hereditaris.

Article 31

Si l'hereu s'aprofita d'un inventari ja practicat per a detreure la quarta trebel·liànica, n'hi ha prou que, dins el termini que estableix l'article anterior, manifesti davant de notari, o per escrit dirigit al jutge competent, que accepta l'herència a benefici d'inventari.

Article 32

En cas que no es practiqui l'inventari en el temps i en la forma prescrits, s'entén que l'herència ha estat acceptada purament i simple.
Durant el termini de formalització de l'inventari no poden accionar contra l'herència ni els legataris ni els fideïcomissaris.

Article 33

Gaudeixen de ple dret del benefici d'inventari, encara que no hagin pres inventari, els hereus menors d'edat, estiguin o no emancipats, els incapacitats, els hereus de confiança, les entitats o els establiments benèfics, docents o de caràcter pietós i les entitats de dret públic.
També es consideren acceptades a benefici d'inventari les herències deixades als pobres i, en general, les destinades a finalitats benèfiques, docents o pietoses.

Article 34

Per l'acceptació de l'herència pura i simple l'hereu respon de les obligacions del causant i de les càrregues hereditàries, no solament amb els béns relictes, sinó també amb els seus béns propis, indistintament.
Es consideren càrregues hereditàries les despeses de darrera malaltia, d'enterrament o incineració, funeral del causant i altres serveis funeraris; les de formació d'inventari, partició i defensa dels béns de l'herència; les dels judicis de testamentària o d'abintestat causades en interès comú; les de lliurament de llegat, pagament de llegítimes o retribució de marmessors, i altres de naturalesa anàloga.

Article 35

L'acceptació de l'herència a benefici d'inventari produeix els efectes següents:

1r L'hereu no respon de les obligacions del causant ni de les càrregues hereditàries amb els seus béns propis, sinó únicament amb els béns de l'herència.
2n Subsisteixen, sense extingir-se per confusió, els drets i els crèdits de l'hereu contra l'herència i les carregues i les obligacions d'aquell a favor d'aquesta. L'hereu es pot fer pagament dels dits crèdits.
3r Mentre no quedin pagats els deutes del causant i les carregues hereditàries, no es poden confondre per a cap efecte en dany dels creditors hereditaris ni de l'hereu els béns de l'herència amb els propis o privatius de l'hereu, i, en conseqüència, els creditors particulars d'aquest no poden perseguir els béns de l'herència, de la mateixa manera que no poden perseguir els béns privatius de l'hereu els creditors del causant. En previsió que el benefici d'inventari decaigui, aquests poden, això no obstant, fer valer simultàniament el benefici de separació de patrimonis.
4t Vinculen l'hereu els actes propis del seu causant, però, en tant que això impliqui deute hereditari, s'ha d'aplicar el que disposa aquest article.

Article 36

El benefici d'inventari no impedeix a l'hereu d'adquirir l'herència, possessionar-se'n i administrar-la; però, fins que quedin pagats tots els creditors coneguts, l'ha de portar en administració especial i ha de procedir, sota la seva responsabilitat, abans de lliurar o de complir els llegats, a pagar els dits creditors a mesura que es presentin, i a cobrar-se els seus crèdits amb els diners que trobi a l'herència o que obtingui en la venda dels béns de la mateixa herència, sens perjudici dels que pugui adjudicar en pagament.
Si, satisfets alguns o tots els legataris, apareixen creditors hereditaris desconeguts, sense que sigui suficient el restant per a pagar-los, aquests poden repetir contra aquells.

Perd el benefici d'inventari l'hereu que procedeixi fraudulentament en aquests pagaments i en aquestes realitzacions de béns.

Article 37

Els creditors per deutes del causant i els legataris poden obtenir del jutge competent que el patrimoni hereditari sigui considerat separat del privatiu de l'hereu, per tal de salvaguardar el seu dret davant els creditors particulars d'aquest últim. El jutge, un cop fet prèviament l'inventari de herència i amb l'adequada justificació prèvia, concedeix aquest benefici i adopta, si escau, les mesures conduents a la seva efectivitat.

Els creditors del causant i els legataris que obtinguin el benefici de separació tenen dret preferent per al cobrament de llurs crèdits i la percepció de llurs llegats respecte als creditors particulars de l'hereu, però mentre aquests últims no resultin pagats, els dits creditors no poden perseguir els béns privatius de l'hereu.