TÍTOL III
La família
CAPÍTOL I
Abast de la institució familiar
Article 231-1
L’heterogeneïat del fet familiar
1. La família gaudeix de la protecció jurídica que
determina la llei, que empara
sense discriminació les relacions familiars
derivades del matrimoni o de la convivència
estable en parella i les famílies formades per un
progenitor sol amb els
seus descendents.
2. Es reconeixen com a membres de la família, amb
els efectes que es determinin
legalment, els fills de cadascun dels progenitors
que convisquin en el mateix nucli
familiar, com a conseqüència de la formació de
famílies reconstituïdes. Aquest
reconeixement no altera els vincles amb l’altre
progenitor.
SECCIÓ PRIMERA
El matrimoni: disposicions generals i efectes
Article 231-2
Matrimoni
1. El matrimoni estableix un vincle jurídic entre
dues persones que origina una
comunitat de vida en la qual els cònjuges han de
respectar-se, actuar en interès de la família, guardar-se lleialtat, ajudar-se i
prestar-se socors mutu.
2. Els cònjuges tenen en el matrimoni els mateixos
drets i deures, especialment
la cura i l’atenció dels altres membres de la
família que estiguin a llur càrrec i convisquin
amb ells, i han de compartir les responsabilitats
domèstiques.
Article 231-3
Domicili familiar
1. Els cònjuges determinen de comú acord el domicili
familiar. Davant terceres
persones, es presumeix que el domicili familiar és
aquell on els cònjuges o bé un
d’ells i la major part de la família conviuen
habitualment.
2. En cas de desacord respecte al domicili,
qualsevol dels cònjuges pot acudir
a l’autoritat judicial, que l’ha de determinar en
interès de la família als efectes
legals.
Article 231-4
Direcció de la família
1. La direcció de la família correspon als dos
cònjuges de comú acord, tenint
sempre en compte l’interès de tots els seus membres.
2. En interès de la família, qualsevol dels cònjuges
pot actuar tot sol per a atendre
les necessitats i les despeses familiars ordinàries,
d’acord amb els usos i el nivell
de vida de la família, i es presumeix que el cònjuge
que actua té el consentiment
de l’altre.
3. Cap dels cònjuges no es pot atribuir la
representació de l’altre si no li ha estat
conferida, llevat de situacions d’urgència o
d’impossibilitat de l’altre cònjuge de
donar el consentiment.
4. A la gestió feta per un dels cònjuges en nom de
l’altre, li són aplicables les
regles en matèria de gestió de negocis.
Article 231-5
Despeses familiars
1. Són despeses familiars les necessàries per al
manteniment de la família, d’acord
amb els usos i el nivell de vida familiar,
especialment les següents:
a) Les originades en concepte d’aliments, en el
sentit més ampli, d’acord amb la definició que en fa aquest codi.
b) Les despeses ordinàries de conservació,
manteniment i reparació dels habitatges
o d’altres béns d’ús de la família.
c) Les atencions de previsió, les mèdiques i les
sanitàries. 2. Són despeses familiars els aliments a què fa
referència l’article 237-1 dels fills no comuns que convisquin amb els cònjuges, i les
despeses originades pels altres parents que hi convisquin, llevat, en ambdós casos,
que no ho necessitin.
3. No són despeses familiars les derivades de la
gestió i la defensa dels béns
privatius, llevat de les que tenen connexió directa
amb el manteniment familiar.
Tampoc no són despeses familiars les que responen a
l’interès exclusiu d’un dels
cònjuges.
Article 231-6
Contribució a les despeses familiars
1. Els cònjuges han de contribuir a les despeses
familiars, de la manera que pactin, amb els recursos procedents de llur
activitat o de llurs béns, en proporció
a llurs ingressos i, si aquests no són suficients,
en proporció a llurs patrimonis.
L’aportació al treball domèstic és una forma de
contribució a les despeses familiars.
Si hi ha béns especialment afectes a les despeses
familiars, llurs fruits i rendes s’han
d’aplicar preferentment a pagar-les.
2. Els fills, comuns o no, mentre conviuen amb la
família, han de contribuir proporcionalmento a
aquestes despeses de la manera que estableix l’article 236-22.1.
3. Els parents que conviuen amb la família han de
contribuir, si escau, a les
despeses familiars en la mesura de llurs
possibilitats i d’acord amb les despeses que generen.
Article 231-7
Deure d’informació recíproca
Els cònjuges tenen l’obligació recíproca
d’informar-se adequadament de la gestió
patrimonial que duen a terme amb relació a l’atenció
de les despeses familiars.
Article 231-8
Responsabilitat per despeses familiars
Davant terceres persones, ambdós cònjuges responen
solidàriament de les obligacions
contretes per a atendre les necessitats i les
despeses familiars ordinàries d’acord amb els usos i el nivell de vida de la
família. En cas d’altres obligacions, en
respon el cònjuge que les contreu.
Article 231-9
Disposició de l’habitatge familiar
1. Amb independència del règim econòmic matrimonial
aplicable, el cònjuge
titular, sense el consentiment de l’altre, no pot
fer cap acte d’alienació, de gravamen o, en general, de disposició del seu dret sobre
l’habitatge familiar o sobre els mobles d’ús ordinari que en comprometi l’ús, encara que es
refereixi a quotes indivises.
Aquest consentiment no es pot excloure per pacte ni
atorgar amb caràcter general.
Si manca el consentiment, l’autoritat judicial pot
autoritzar l’acte, tenint en compte
l’interès de la família, i també si es dóna una
altra causa justa.
2. L’acte fet sense el consentiment o l’autorització
que estableix l’apartat 1 és
anul·lable, a instància de l’altre cònjuge, si viu
en el mateix habitatge, en el termini de quatre anys des que en pren coneixement o des que
s’inscriu l’acte en el Registre de la Propietat.
3. L’acte manté l’eficàcia si l’adquirent actua de
bona fe i a títol onerós i, a més,
el titular ha manifestat que l’immoble no té la
condició d’habitatge familiar, encara que sigui una manifestació inexacta. No hi ha bona
fe si l’adquirent coneixia o podia conèixer raonablement en el moment de l’adquisició
la condició de l’habitatge. En qualsevol cas,
el cònjuge que n’ha disposat respon dels perjudicis que hagi causat,
d’acord amb la legislació aplicable.
SECCIÓ SEGONA
Relacions econòmiques entre els cònjuges
Subsecció primera
Disposicions generals
Article 231-10
Règim econòmic del matrimoni
1. El règim econòmic matrimonial és el convingut
en capítols.
2. Si no hi ha pacte o si els capítols
matrimonials són ineficaços, el règim econòmic
és el de separació de béns.
Article 231-11
Llibertat de contractació
Els cònjuges es poden transmetre béns i drets per
qualsevol títol i fer entre ells tota mena de
negocis jurídics. En cas d’impugnació judicial, correspon als
cònjuges la prova del caràcter onerós de la
transmissió.
Article 231-12
Presumpció de donació
1. En cas de declaració de concurs d’un dels
cònjuges, els béns adquirits per l’altre a
títol onerós durant l’any anterior a la declaració se subjecten al
règim següent:
a) Si la contraprestació per a adquirir-los
procedia del cònjuge concursat, se’n
presumeix la donació.
b) En aquella part en què no es pugui acreditar la
procedència de la contraprestació, se’n
presumeix la donació de la meitat.
2. La presumpció de l’apartat 1.b es destrueix si
s’acredita que, en el moment de l’adquisició,
l’adquirent tenia ingressos o recursos suficients per a fer-la.
3. Les presumpcions que estableix aquest article
no regeixen si els cònjuges estaven separats
judicialment o de fet en el moment de l’adquisició.
Article 231-13
Comptes indistints
En cas de declaració de concurs de qualsevol dels
cònjuges o d’embargament de comptes
indistints per deutes privatius d’un dels cònjuges, el cònjuge no
deutor pot sostreure de la massa activa del
concurs o de l’embargament els imports que
acrediti que li pertanyen.
Article 231-14
Donacions fora de capítols
Les donacions entre cònjuges fetes fora de
capítols matrimonials són revocables en els
casos generals de revocació de donacions, encara que, en el cas de
supervenció de fills, només ho són si es
tracta de fills comuns.
Subsecció segona
Adquisicions oneroses amb pacte de supervivència
Article 231-15
Règim dels béns adquirits amb pacte de
supervivència
1. Els cònjuges o futurs contraents que
adquireixin béns conjuntament a títol onerós
poden pactar en el mateix títol d’adquisició que, quan qualsevol
d’ells mori, el supervivent esdevingui
titular únic de la totalitat.
2. Mentre visquin ambdós cònjuges, els béns
adquirits amb pacte de supervivència s’han de
regir per les regles següents:
a) No poden ésser alienats ni gravats, si no és
per acord d’ambdós cònjuges.
b) Cap dels cònjuges no pot transmetre a terceres
persones el seu dret sobre els béns.
c) S’ha de mantenir la indivisió dels béns.
3. En els béns adquirits amb pacte de
supervivència, l’adquisició de la participació
del premort s’ha de computar en l’herència d’aquest pel valor
que tingui la participació en el moment de
produir-se la mort, als efectes del càlcul de la llegítima
i de la quarta vidual, i s’ha d’imputar a aquesta pel mateix
valor. En cas de renúncia, s’entén que el
renunciant no ha adquirit mai la participació del premort.
4. El pacte de supervivència atorgat per futurs
contraents caduca si el matrimoni no s’arriba
a celebrar en el termini d’un any.
Article 231-16
Incompatibilitat amb l’heretament
El pacte de supervivència esdevé ineficaç si un
dels cònjuges adquirents ha atorgat amb
anterioritat un heretament universal i aquest és eficaç en morir
l’heretant.
Article 231-17
Embargament i concurs
1. El creditor d’un dels cònjuges pot demanar
l’embargament sobre la part que el deutor té
en els béns adquirits amb pacte de supervivència. L’embargament s’ha
de notificar al cònjuge que no és part en el litigi.
2. En cas de declaració de concurs, la part
corresponent al cònjuge concursat s’integra a
la massa activa. L’altre cònjuge té dret a treure de la massa
aquesta part satisfent-ne el valor. Si es
tracta de l’habitatge familiar, el valor és el del preu d’adquisició
actualitzat d’acord amb l’índex de preus de consum específic
del sector de l’habitatge. En els altres
béns, el valor és el que determinin de comú acord el
cònjuge del concursat i l’administració concursal o, si no
n’hi ha, el que fixi l’autoritat judicial
després d’haver escoltat les parts i amb l’informe previ d’un expert
si ho considera pertinent.
Article 231-18
Extinció
1. El pacte de supervivència s’extingeix per:
a) Acord d’ambdós cònjuges durant el matrimoni.
b) Declaració de nul·litat del matrimoni,
separació judicial o de fet, o divorci.
c) Adjudicació a un tercer de la meitat del bé com
a conseqüència de l’embargament o d’un
procediment concursal.
2. La ineficàcia i l’extinció del pacte de
supervivència determinen la cotitularitat, en
comunitat indivisa ordinària, dels cònjuges, o del cònjuge
supervivent i dels hereus del premort, o bé
del cònjuge no deutor i de l’adjudicatari de la meitat
del cònjuge deutor.
SECCIÓ TERCERA
Els capítols matrimonials
Article 231-19
Contingut
1. En els capítols matrimonials, hom pot
determinar el règim econòmic matrimonial,
convenir pactes successoris, fer donacions i establir les
estipulacions i els pactes lícits que es
considerin convenients, fins i tot en previsió d’una ruptura
matrimonial.
2. Els capítols matrimonials es poden atorgar
abans o després de la celebració del
matrimoni. Els atorgats abans només produeixen efectes a partir de
la celebració del matrimoni i caduquen si el matrimoni no s’arriba a
celebrar en el termini d’un any.
Article 231-20
Pactes en previsió d’una ruptura matrimonial
1. Els pactes en previsió d’una ruptura
matrimonial es poden atorgar en capítols
matrimonials o en una escriptura pública. En cas que siguin
avantnupcials, només són vàlids si s’atorguen
abans dels trenta dies anteriors a la data de celebració del
matrimoni.
2. El notari, abans d’autoritzar l’escriptura a
què fa referència l’apartat 1, ha d’informar
per separat cadascun dels atorgants sobre l’abast dels canvis que es
pretenen introduir amb els pactes respecte al
règim legal supletori i els ha d’advertir de llur
deure recíproc de proporcionar-se la informació a què fa
referència l’apartat 4.
3. Els pactes d’exclusió o limitació de drets han
de tenir caràcter recíproc i precisar amb
claredat els drets que limiten o als quals es renuncia.
4. El cònjuge que pretengui fer valer un pacte en
previsió d’una ruptura matrimonial té la
càrrega d’acreditar que l’altra part disposava, en el moment de
signar-lo, d’informació suficient sobre el
seu patrimoni, els seus ingressos i les seves expectatives
econòmiques, sempre que aquesta informació fos rellevant amb
relació al contingut del pacte.
5. Els pactes en previsió de ruptura que en el
moment en què se’n pretén el compliment
siguin greument perjudicials per a un cònjuge no són eficaços si
aquest acredita que han sobrevingut
circumstàncies rellevants que no es van preveure ni
es podien raonablement preveure en el moment en què es van
atorgar.
Article 231-21
Capacitat
Poden atorgar capítols matrimonials els qui poden
contreure vàlidament matrimoni, però
necessiten, si escau, els complements de capacitat corresponents.
Article 231-22
Forma i inscripció
1. Els capítols matrimonials i llurs modificacions
s’han d’atorgar en escriptura pública.
2. Els capítols matrimonials, llurs modificacions
i les resolucions judicials que alterin el
règim econòmic matrimonial no són oposables a terceres persones
mentre no es facin constar en la inscripció
del matrimoni en el Registre Civil i, si escau,
en altres registres públics.
Article 231-23
Modificació
1. Per a modificar els capítols o per a deixar-los
sense efecte, cal el consentiment de totes
les persones que els havien atorgats, o de llurs hereus, si la
modificació afecta drets conferits per
aquestes persones.
2. Els cònjuges poden modificar el règim econòmic
matrimonial sense la intervenció de les
altres persones que hagin atorgat els capítols.
Article 231-24
Drets adquirits
La modificació del règim econòmic
matrimonial no afecta els drets adquirits
per terceres persones.
Article 231-25
Donacions
Les donacions atorgades en capítols
matrimonials únicament són revocables per
incompliment de càrregues.
Article 231-26
Ineicàcia per nul·litat, separaciójudicial o
divorci
Els capítols queden sense efecte si es declara nul
el matrimoni, si hi ha separació judicial o
si el matrimoni es dissol per divorci, però conserven l’eficàcia:
a) El reconeixement de fills fet per qualsevol
dels cònjuges.
b) Els pactes fets en previsió de la ruptura
matrimonial.
c) Els pactes successoris en els casos en què ho
estableix aquest codi.
d) Els pactes que tenen els capítols com a
instrument merament documental.
SECCIÓ QUARTA
Les donacions per raó de matrimoni
atorgades fora de capítols matrimonials
Article 231-27
Règim
Les donacions que un dels contraents atorga fora
de capítols matrimonials a favor de l’altre
en consideració al matrimoni i les que atorguin altres persones per
la mateixa raó es regeixen per les regles generals de les
donacions, llevat del que estableix aquesta
secció.
Article 231-28
Donacions condicionals, modals i de béns gravats
1. Les donacions per raó de matrimoni atorgades
fora de capítols es poden sotmetre a
condicions i modes.
2. Si el bé donat està subjecte a càrrega o
gravamen, el donant no està obligat a
l’alliberament corresponent.
Article 231-29
Revocació
Les donacions a què fa referència aquesta secció
es poden revocar pels motius següents:
a) Manca de celebració del matrimoni en el termini
d’un any des de la donació.
b) Declaració de nul·litat del matrimoni, si el
donatari és de mala fe i el donant és el seu
cònjuge.
c) Incompliment de càrregues.
d) Ingratitud del donatari.
SECCIÓ CINQUENA
Els drets viduals familiars
Article 231-30
Dret al parament de l’habitatge
1. Correspon al cònjuge supervivent, no separat
judicialment o de fet, la propietat de la
roba, del mobiliari i dels estris que formen el parament de
l’habitatge conjugal.
Els dits béns no es computen en el seu haver
hereditari.
2. No són objecte del dret de predetracció les
joies, els objectes artístics o històrics, ni
els altres béns del cònjuge premort que tinguin un valor
extraordinari amb relació al nivell de vida
del matrimoni i al patrimoni relicte. Tampoc no ho són
els mobles de procedència familiar si el cònjuge premort n’ha
disposat per actes d’última voluntat a favor
d’altres persones.
Article 231-31
Any de viduïtat
1. Durant l’any següent a la mort d’un dels
cònjuges, el supervivent no separat
judicialment o de fet que no sigui usufructuari universal del
patrimoni del premort té dret a continuar
usant l’habitatge conjugal i a ésser alimentat a càrrec d’aquest
patrimoni, d’acord amb el nivell de vida que havien mantingut
els cònjuges i amb la importància del
patrimoni. Aquest dret és independent dels altres que li
corresponguin en virtut de la defunció del
premort.
2. El cònjuge supervivent perd els drets a què fa
referència l’apartat 1 si, durant l’any
següent a la mort del seu cònjuge, es torna a casar o passa a viure
maritalment amb una altra persona, i també si
abandona o negligeix greument els fills comuns
en potestat parental. En cap cas no està obligat a tornar
l’import dels aliments percebuts.
|
