|
Article 211-3
Capacitat d’obrar
1. La capacitat d’obrar de la persona es fonamenta
en la seva capacitat natural, d’acord amb el
que estableix aquest codi.
2. La capacitat d’obrar plena s’assoleix amb la
majoria d’edat.
3. Les limitacions a la capacitat d’obrar s’han
d’interpretar d’una manera restrictiva,
atenent la capacitat natural.
Article 211-4
Majoria d’edat
1. La majoria d’edat s’assoleix als divuit anys.
2. El dia del naixement es considera sencer per al
còmput de l’edat.
Article 211-5
Minoria d’edat
El menor pot fer per si mateix, segons la seva edat
i capacitat natural, els actes següents:
a) Els relatius als drets de la personalitat, llevat
que les lleis que els regulin estableixin una
altra cosa.
b) Els relatius a béns o serveis propis de la seva
edat, d’acord amb els usos socials.
c) Els altres actes que la llei li permeti.
Article 211-6
Interès superior del menor
1. L’interès superior del menor és el principi
inspirador de qualsevol decisió que l’afecti.
2. El menor d’edat, d’acord amb la seva edat i
capacitat natural i, en tot cas, si ha
complert dotze anys, té dret a ésser informat i escoltat abans que
es prengui una decisió que afecti directament
la seva esfera personal o patrimonial. 3. Per a qualsevol acte del representant legal que
impliqui alguna prestació personal del menor,
es requereix el seu consentiment si ha complert dotze anys o
si, tenint-ne menys, té prou coneixement.
Article 211-7
Emancipació
1. El menor emancipat actua jurídicament com si fos
major d’edat, però necessita el complement de
capacitat per als actes que estableix l’article 211-12.
2. La capacitat del menor emancipat es complementa
amb l’assistència del cònjuge major d’edat en
cas d’emancipació per matrimoni, dels progenitors o, si
no n’hi ha, del curador.
Article 211-8
Formes d’emancipació
1. L’emancipació pot tenir lloc:
a) Per matrimoni.
b) Per consentiment dels qui exerceixen la potestat
parental o la tutela.
c) Per resolució judicial.
2. L’emancipació és irrevocable i s’ha de fer
constar al Registre Civil. Mentre no
s’inscrigui, no produeix efectes contra tercers.
Article 211-9
Emancipació per consentiment
1. L’emancipació per consentiment dels qui
exerceixen la potestat parental o la tutela
requereix que el menor tingui almenys setze anys i la consenti. En
cas d’emancipació per consentiment del
titular de la tutela, es requereix, a més, l’autorització
judicial amb un informe del ministeri fiscal.
2. L’emancipació per consentiment s’atorga en una
escriptura pública o per compareixença davant
de l’autoritat judicial encarregada del Registre Civil. El notari
ha de comunicar d’ofici l’emancipació al Registre Civil.
Article 211-10
Emancipació per resolució judicial
1. L’autoritat judicial pot concedir l’emancipació,
a sol·licitud del menor de més de setze anys,
si hi ha causes que fan impossible la convivència amb els
progenitors o amb el tutor, o que dificulten
greument l’exercici de la potestat parental o de la
tutela.
2. La concessió judicial de l’emancipació requereix
l’audiència prèvia de les persones que
exerceixen la potestat parental o la tutela i l’informe del
ministeri fiscal. Article 211-11
Vida independent del menor
1. El menor de més de setze anys es considera
emancipat si viu d’una manera econòmicament
independent dels progenitors o el tutor, amb llur consentiment.
Aquest consentiment es pot revocar.
2. En el cas a què fa referència l’apartat 1, el
menor necessita el complement de capacitat
per als mateixos actes que el menor emancipat.
Article 211-12
Actes que requereixen complement de capacitat
1. El menor emancipat necessita el complement de
capacitat per a:
a) Fer els actes a què fa referència l’article
236-27.1.
b) Acceptar el càrrec d’administrador d’una
societat.
2. El complement de capacitat no es pot concedir de
manera general, però es pot atorgar per a
diversos actes de la mateixa naturalesa o referits a la mateixa
activitat econòmica, encara que siguin futurs,
especificant-ne les circumstàncies i
característiques fonamentals.
3. Els actes fets sense el complement de capacitat
són anul·lables, en el termini de quatre
anys, a instància de la persona que havia de prestar-lo d’acord amb
l’article 211-7 i, a partir de l’arribada a
la majoria d’edat, de la persona interessada.
4. El complement de capacitat amb relació als béns i
els drets adquirits per donació o a títol
successori no és necessari si el donant o el causant l’han exclòs
expressament.
Article 211-13 Manca d’atorgament del complement de capacitat
El menor emancipat pot demanar autorització judicial
per a actuar tot sol en els casos
d’impossibilitat o de desacord entre les persones que han de prestar
el complement de capacitat, o si aquestes no
l’atorguen sense causa justificada.
CAPÍTOL II
Autonomia de la persona en l’àmbit de la
salut
SECCIÓ PRIMERA
Tractaments mèdics
Article 212-1
Dret a la informació sobre la salut
1. Tota persona té dret a rebre informació verídica,
comprensible i adequada a les seves
necessitats i als seus requeriments sobre l’abast de qualsevol
intervenció en l’àmbit de la seva salut, que
l’ajudi a prendre decisions d’una manera autònoma,
llevat que hagi expressat la voluntat de no ésser-ne
informada. Aquest dret és directament
exigible davant dels tribunals de justícia.
2. El pacient és el titular del dret a la informació
i qui té el dret a permetre i autoritzar
l’accés a la informació que fa referència a la seva salut, llevat
dels casos en què la legislació estableix una
altra cosa.
3. Tota persona té dret que es respecti la
confidencialitat de les dades que fan
referència a la seva salut i que no es generin registres amb dades
personals de salut que no siguin estrictament
necessàries.
4. Si la persona es troba en un estat físic o
psíquic que no li permet rebre la informació
o comprendre-la, aquesta s’ha de donar, de la manera que estableix
la legislació per a l’àmbit sanitari, a la
persona designada en el document de voluntats
anticipades, a l’assistent legalment designat, al representant
legal, a la persona que en té la guarda de
fet, als familiars o a les persones que hi estan vinculades, segons
que correspongui.
Article 212-2
Consentiment informat
1. Les persones majors de setze anys i les menors
que tinguin una maduresa intel·lectual i
emocional suficient per a comprendre l’abast de la intervenció en la
seva salut han de donar el consentiment per si mateixes,
llevat dels casos en què la legislació
d’àmbit sanitari estableix una altra cosa.
2. Si la persona es troba en un estat físic o
psíquic que no li permet fer-se càrrec de la
seva situació ni decidir, el consentiment s’ha d’obtenir, de la
manera que estableix la legislació per a
l’àmbit sanitari, de les mateixes persones que han de rebre
la informació a què fa referència l’article 212-1.4.
3. L’interessat, o les persones que supleixen la
seva capacitat, en interès del mateix
interessat, poden revocar el consentiment atorgat.
4. Si les persones cridades a donar consentiment per
substitució s’hi neguen, l’autoritat judicial
pot autoritzar la intervenció a sol·licitud del facultatiu
responsable i en interès de la persona que no
pot consentir.
Article 212-3
Document de voluntats anticipades
1. La persona major d’edat amb plena capacitat
d’obrar pot expressar en un document de
voluntats anticipades les instruccions per a la realització d’actes
i tractaments mèdics, per al cas en què es
trobi en una situació en què no ho pugui
decidir per ella mateixa. També pot designar la persona que, en
substitució seva, ha de rebre la informació
sobre la seva salut i decidir sobre la realització d’aquells
actes i tractaments.
2. En el document de voluntats anticipades hi poden
constar previsions referents a la donació
dels òrgans o del cos, i a les formes d’enterrament o a la
incineració.
3. Els professionals que atenguin l’atorgant d’un
document de voluntats anticipades han de
respectar les instruccions que hi expressa, dins dels límits que
estableix la legislació de l’àmbit sanitari.
4. Pel que fa a la forma d’atorgament del document
de voluntats anticipades, al procediment de
comunicació de les voluntats anticipades al centre sanitari i als
seus efectes, hom s’ha d’ajustar al que estableix la
legislació especial de l’àmbit sanitari.
5. El document de voluntats anticipades és sempre
revocable.
6. Si la persona atorgant d’un document de voluntats
anticipades ha fet delació voluntària de la
seva tutela d’acord amb l’article 222-4 i ambdós actes contenen
designacions o instruccions incompatibles, prevalen les del
document de data posterior.
SECCIÓ SEGONA
Internaments
Article 212-4 Internament
L’internament en un establiment especialitzat d’una
persona per raó de trastorns psíquics o
malalties que puguin afectar la capacitat cognitiva requereix
l’autorització judicial prèvia si la seva
situació no li permet decidir per si mateixa, qualsevol que
en sigui l’edat.
Article 212-5
Internament urgent
1. No cal autorització judicial prèvia si es
produeix una causa d’urgència mèdica que
requereixi l’internament sense dilació. Aquesta causa ha d’ésser
constatada per un facultatiu i s’ha de
fonamentar en un risc immediat i greu per a la salut del malalt
o per a la integritat física o psíquica del malalt o d’altres
persones.
2. El director de l’establiment on es faci
l’internament l’ha de comunicar a l’autoritat
judicial del lloc on estigui l’establiment en el termini de
vint-i-quatre hores.
3. L’autoritat judicial ha de ratificar o deixar
sense efecte l’internament, d’acord amb la
legislació processal, en el termini de setanta-dues hores des que
rep la comunicació.
4. L’autoritat judicial, en la resolució en què
ratifica l’internament, hi ha de fer constar
el termini, que no pot excedir els dos mesos, en el qual el director
de l’establiment ha
d’informar periòdicament sobre la situació de la persona internada,
a fi de revisar la necessitat de la mesura. A petició del
director de l’establiment, l’autoritat
judicial pot acordar, atesa la situació de la persona internada, que
els informes successius s’emetin en intervals
superiors, que no poden excedir els sis
mesos.
Article 212-6
Canvi de circumstàncies en l’internament
voluntari
Si una persona que va consentir el seu propi
internament per raó de trastorn psíquic ja no
està en condicions de decidir-ne la continuació perquè les
circumstàncies clíniques o el risc associat
al trastorn han canviat de manera significativa, el director
de l’establiment ho ha de comunicar a l’autoritat judicial
perquè, si escau, en ratifiqui la
continuació, d’acord amb el que estableix l’article 212-5.3.
SECCIÓ TERCERA
Decisions sobre el propi cos
Article 212-7
Decisions sobre el propi cos
La lliure decisió de les persones és determinant
en les qüestions que puguin afectar llur
dignitat, integritat i benestar físic i mental i, en particular, pel
que fa al propi cos i a la salut reproductiva
i sexual.
|
